Revista d'Anàlisi Plural

Extremismes. Prevenció de la radicalització

0

Els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils el 2017, i de l’11-M de Madrid el 2004, són el resultat de l’islamisme radical. El pitjor són les pèrdues humanes. També tenen un impacte negatiu en les empreses i l’economia. Així ha passat després dels atemptats de Nova York, París o Londres.

Xavier Torrens.  Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Comença a la Universitat de Barcelona el primer i únic Màster en Prevenció de la Radicalització (www.ub.edu/mpr/) a Espanya. Ha trigat a arribar la formació per prevenir el pitjor dels extremismes actuals: l’islamisme radical. La prevenció de la radicalització és habitual a Canadà, Suècia, Estats Units o Alemanya, perquè és vital frenar els extremistes abans que arribin a la seva darrera fase: els atemptats mortífers.

603 morts a la UE
Espanya és el segon país dels 28 estats de la Unió Europea amb més víctimes mortals per atemptats gihadistes. Només aquesta esgarrifosa xifra d’assassinats succeïts a Madrid, Barcelona i Cambrils ens fa pensar sobre la rellevància d’encarar el greu problema dels extremismes ideològics i, en aquest cas concret, de l’islamisme radical.


És incomprensible que Espanya, sent el segon país amb més víctimes mortals (després de França) i el tercer en nombre d’atemptats amb morts (després de França i Gran Bretanya), no donés formació inclusiva i proactiva sobre els extremismes. Fixem-nos que més d’un terç dels morts pel gihadisme a Europa han ocorregut a Espanya: fins a 209 morts a Espanya sobre els 603 de la Unió Europea.


La desradicalització d’extremistes és una fita, però no l’única. Fa falta la contraradicalitació: les polítiques públiques, socials i de seguretat, amb una contranarrativa per combatre els prejudicis i idees que legitimen l’islamisme gihadista

Problema económic
A més de les víctimes directes i els seus familiars, els atemptats terroristes tenen un impacte negatiu en l’economia. Després dels atacs gihadistes, hi ha empresaris que tanquen els seus negocis o tenen fortes pèrdues empresarials, hi ha treballadors que perden el seu lloc de treball o la feina se’ls torna precària, i hi ha ciutadans que perden qualitat de vida o la seva vida.
En un món global, també el món empresarial i el món econòmic pateixen les conseqüències negatives dels atemptats terroristes causats per la pitjor ideologia extremista del segle XXI: l’islamisme radical, la ideologia política totalitària d’extremistes que executen una interpretació fanàtica de la religió de l’islam.

Extremismes a tort i a dret
Hi ha d’altres extremismes que fan mal a les persones, les empreses i l’economia. L’extrema dreta amb la seva violència i prejudicis provoca inestabilitat econòmica, doncs genera fractura social contra els treballadors, els immigrants i les minories. L’extrema esquerra amb els seus disturbis sembra els caos i causa incertesa econòmica, doncs ocasiona divisòria social contra els empresaris i altres sectors de la societat.
Hi ha altres tipus d’extremismes, com ara l’extremisme ambientalista. Un exemple és la queixa de la Confederació Francesa de Carnissers, Xarcuters i Especialistes en Menjar Preparat que, a França, ha sol·licitat protecció policial davant la violència per part d’extremistes vegans antiespecistes.

Contraradicalització
La desradicalització de les persones immerses en processos de radicalització és una fita, però no l’única. També fa falta la contraradicalitació, les polítiques públiques, socials i de seguretat, que difonen una contranarrativa per combatre els prejudicis i les idees que legitimen l’islamisme gihadista.
Els tres principals extremismes del segle XXI coincideixen en els seus tres prejudicis: antisemitisme, antiamericanisme i antioccidentalisme. L’extrema dreta europea és judeòfoba, antiamericana i antioccidental (és supremacista blanca, però contrària a la Modernitat de la Il·lustració d’Occident). L’extrema esquerra i l’islamisme radical són antijueus, antiamericans i antioccidentals. Així doncs, els processos de radicalització són nocius per les persones, l’economia i el món.

Enviar Comentari