La mera proposta d’una banca pública resulta un mal negoci, tant en termes economicoempresarials (es tracta d’una violació de les regles de joc, en desnaturalitzar les institucions i pervertir els sectors afectats), com ètics (en intensificar-se i generalitzar la corrupció ). Només així es pot entendre el fracàs final de Caja Madrid (CM), empitjorat amb la seva successora, Bankia (al seu torn, aglutinadora d’altres caixes fallides).