Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques

0

Economista i polític afiliat al Partit Popular, Cristóbal Montoro ocupa des del 2011 una de les carteres del Govern de Mariano Rajoy que més ha estat a l’ull de l’huracà fruit de la crisi econòmica. Amb ell parlem de la tan anunciada recuperació econòmica (Espanya realment va bé?), però també de frau fiscal, morositat, pensions i finances autonòmiques.

Text: Emma Bouisset Fotos: Cedides


1. DEUTE PÚBLIC VS RECUPERACIÓ ECONÒMICA
El deute públic espanyol va tancar 2014 en el 97,7% del PIB. Espanya va bé?
Espanya va millor del que es podia esperar a l’inici de la legislatura. Ningú no apostava aleshores, ni dins ni fora, perquè la recuperació arribés tan ràpidament i amb tant de vigor. Per això ens trobem que, contínuament, els organismes internacionals, les institucions nacionals, els experts, i fins i tot el mateix Govern, estem canviant les nostres previsions econòmiques, i sempre per millorar-les. El nostre nivell de deute públic és elevat, però assumible. Ho pensa el Govern i ho pensen els mercats, que ens financen a uns tipus d’interès històricament baixos perquè saben que Espanya té capacitat de generar estalvi i una política econòmica adequada per respondre als seus compromisos financers. L’increment del deute públic espanyol és conseqüència de la necessitat de respondre a unes necessitats molt concretes de l’economia. L’augment fonamental es va produir el 2012, per la necessitat de recapitalització del sector financer i pel finançament de l’operació de pagament a proveïdors, que va suposar el pas a deute financer del deute comercial que tenien comunitats autònomes i ajuntaments. En qualsevol cas, és un deute que està sota control, vull dir, que segueix un pla traçat i s’estan complint les previsions. Tot està reflectit en les nostres projeccions macroeconòmiques i en el Programa d’Estabilitat. Actualment estem en una fase d’estabilització del deute, que començarà a baixar l’any que ve. A això hi contribuiran el menor dèficit, amb saldo primari en superàvit el 2016 i els anys següents, i el creixement del PIB.

Entrevista a Cristóbal Montoro2. FINANCES AUTONÒMIQUES
El conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, declarava en una entrevista el passat mes de març a El Matí de Catalunya Ràdio que la tan esmentada recuperació econòmica no es deixa notar en les finances autonòmiques i que el funcionament del Fons de Liquiditat Autonòmic és ineficient. És així?
Al contrari, s’han fet avenços molt significatius. Com a exemple, per a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finançament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i això és conseqüència de l’evolució positiva de l’economia espanyola. El que passa és que el sistema de finançament recull en els lliuraments a compte la millora de l’activitat prevista, i la liquidació definitiva el corregeix d’acord amb dades tancades, però dos anys més tard. Així ha estat sempre. Així va passar quan la recaptació va baixar, i així passa ara que la recaptació augmenta.
Els mecanismes de liquiditat posats en marxa pel Govern han permès a Catalunya i a d’altres comunitats d’Espanya sostenir els serveis públics que presten als ciutadans i pagar les factures dels proveïdors, la immensa majoria relacionades amb la sanitat, l’educació i les prestacions socials. Em temo que el que va ser ineficient i ineficaç durant molts anys va ser la gestió de la política econòmica. Els mercats ens van castigar fent que l’Estat pagués interessos molt alts i, en el cas de Catalunya, pràcticament tancant-li portes. Per això va caldre posar en marxa el Fons de Liquiditat Autonòmic i la resta dels instruments, perquè Catalunya i altres comunitats poguessin finançar-se. En aquests anys, Catalunya ha estat la que més diners ha rebut, i ara s’està beneficiant dels tipus baixos que obté el Tresor. En els tres primers anys de legislatura, la Comunitat ha rebut 40.234 milions d’euros. I, quan acabi 2015, haurà estalviat en interessos 1.843,7 milions d’euros. L’estalvi estimat per al conjunt de les CA és de 22.647 milions d’euros al llarg de tota la vida de les operacions, en comparació als costos de finançament del mercat. A més, aquests mecanismes de finançament han tingut un pes molt destacat en l’economia real. Els experts subratllen que aquestes polítiques han tingut un impacte significatiu sobre la reducció de l’estoc del deute comercial mitjançant el pagament a proveïdors, i destaca el seu efecte sobre el creixement, gràcies a la injecció de liquiditat a les empreses i les famílies en un moment de debilitat econòmica i restricció financera.
Al marge de les finances autonòmiques, la recuperació econòmica s’està notant a Catalunya i a tot l’Estat en termes de creixement i creació d’ocupació, que és el més important per a les persones, per a les famílies i per a les empreses. Per descomptat que és rellevant que augmenti la recaptació i que això es traslladi a les finances autonòmiques, com s’ha fet sempre. Però el més important és la creació de llocs de treball i la millora de l’activitat, perquè ens assenyalen que per fi estem deixant la crisi enrere. Catalunya va créixer l’any passat igual que la mitjana del conjunt d’Espanya, l’1,4%. I segurament hauria crescut més si el Govern català s’hagués centrat en allò important. A més, el passat mes d’abril, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va augmentar a Catalunya en 32.323 persones, fet que suposa que en els últims 12 mesos l’afiliació s’ha incrementat en 103.687 persones. I l’atur registrat a Catalunya ja és inferior al que hi havia al quart trimestre de 2011. Seria bo que tinguéssim en compte totes aquestes dades a l’hora de valorar la recuperació econòmica.

“Per a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finançament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i això és conseqüència de l’evolució positiva de l’economia espanyola.”

3. REFORMA FISCAL
L’any 2015 va entrar en vigor la reforma fiscal, que va rebaixar l’IRPF i l’Impost de Societats. S’han notat els seus efectes en forma de repunt en el nombre de contractacions o del consum?
La reforma fiscal porta pocs mesos en vigor i encara té molt recorregut per davant. Però, efectivament, les primeres dades que coneixem ens diuen que aquest any avança amb increments en el consum i en l’afiliació de treballadors a la Seguretat Social i en les bases de societats. Els ingressos per IVA, tan lligats al consum, han crescut en els quatre primers mesos de l’any un 9,3% respecte del mateix període de l’any anterior, i això malgrat que aquest impost ja va tenir un excel·lent comportament el 2014. Pel que fa a l’ocupació, l’afiliació a la Seguretat Social als mesos de març i abril va tenir xifres històriques, que ens situen en un increment interanual proper a les 600.000 persones, quan l’any 2014 es va tancar amb un augment lleugerament superior als 400.000 afiliats.

I què passarà amb l’IVA cultural? Tenen pensat de reduir-lo?
La qüestió de l’IVA cultural és un eslògan, un simplificació. L’IVA té tres tipus de gravamen: el tipus general, el tipus reduït i el tipus superreduït. Hi ha productes culturals als quals s’aplica el tipus superreduït del 4%, com ara els llibres en paper o les partitures; hi ha altres productes com les entrades als museus o la venda d’obres d’art per part dels seus autors que tributen al tipus reduït del 10%. Indubtablement, tot això que li estic dient és cultura i el seu IVA està entre el 4% i el 10%. A banda, hi ha altres activitats culturals, en bona mesura lligades a l’espectacle o a l’entreteniment, com les entrades de cinema o teatre, que tributen el tipus general del 21%, igual que ocorre amb multitud d’activitats professionals i en diversos països de la Unió Europea. Ja vam dir que baixaríem els impostos quan la situació econòmica ho permetés, i ho estem fent. Mentrestant, hem millorat els incentius fiscals a través de l’Impost sobre Societats, per exemple, a les produccions cinematogràfiques o teatrals. I, recentment, també s’han millorat les ajudes al cinema amb un canvi en el sistema, pactat amb el sector. I cal no oblidar que l’any passat el cinema espanyol va batre rècords de taquilla i espectadors, així que sembla que l’IVA no ha suposat un problema tan important.

Entrevista a Cristóbal Montoro Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques4. MOROSITAT
Hisenda va enviar el passat 5 de març tres cartes dirigides als consellers d’Hisenda d’Extremadura, la Comunitat Valenciana i Aragó on els advertia sobre els seus alts nivells de morositat. Per què les administracions no estan complint amb els terminis de pagament? D’altra banda, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat va publicar un manifest anomenat “Tolerància zero amb la morositat” en què denunciava que els terminis de pagament a Espanya gairebé dupliquen la mitjana europea, situant a pimes i autònoms en un estat de fragilitat financera que comporta pèrdua de llocs de treball i tancament d’empreses. Reclamen, així, una reforma legislativa i mecanismes de control i un règim sancionador. Què els respon?
La reforma legislativa, així com l’establiment d’un règim sancionador, s’ha dut a terme amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Control del Deute Comercial en el Sector Públic. Amb la seva entrada en vigor, es regula un sistema de mesures preventives, correctives i coercitives en aquelles CA que incompleixin els terminis màxims de pagament establerts en la normativa de morositat, podent arribar, en última instància, a la retenció de recursos del sistema de finançament per pagar directament als proveïdors. D’acord amb aquest procediment, es va efectuar la comunicació d’alerta a les comunitats d’Aragó, Extremadura i València, exigint-los mesures per reduir els períodes de pagament a proveïdors. Però aquests casos que vostè esmenta són excepcionals. La realitat és que la morositat s’ha reduït considerablement des del 2012, gràcies a la implantació dels mecanismes de finançament. Això fa que les entitats locals estiguin pagant dins el termini legal i que les CA hagin reduït el període de pagament en dos terços des del 2012, any en què va arribar a estar a 142,5 dies. El 2015 preveiem una altra nova forta reducció del període de pagament gràcies als nous fons, als quals s’han adherit voluntàriament 14 CA.

5. FRAU FISCAL I ECONOMIA SUBMERGIDA
Vostè va admetre, l’any 2013, que a Espanya hi havia “massa” economia submergida. Quines mesures ha posat en marxa el seu Govern des d’aleshores per solucionar aquest problema?
L’economia submergida es combat, d’una banda, incentivant la creació d’ocupació regular i, de l’altra, amb instruments que ajudin a aflorar rendes ocultes. Amb relació al primer aspecte, he de destacar les reformes estructurals empreses en aquests anys pel Govern: reequilibri dels comptes públics, reducció de la morositat, reforma laboral, liberalització de sectors, etc., que han permès la creació de més de 500.000 llocs de treball en els últims 12 mesos, segons l’EPA del primer trimestre de 2015. Pel que fa a l’aflorament de rendes ocultes, cal destacar el paquet de mesures aprovades en diverses lleis i que han tingut la seva continuïtat en la reforma fiscal, que va entrar en vigor al gener. En citaré només algunes d’elles com ara la limitació del pagament en efectiu a 2.500 euros quan hi intervingui un empresari o professional, la inversió del subjecte passiu de l’IVA en certs supòsits o la nova declaració de béns situats a l’estranger.
Tot això ha contribuït al fet que, l’any passat, l’AEAT recaptés més de 12.300 milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal, una xifra rècord. Una altra prova que alguna cosa s’està movent en la lluita contra l’economia submergida és la recaptació d’impostos com l’IVA, que creix molt per sobre del que ho fa el PIB, com a prova que està aflorant part del que estava ocult.
Amb tot, la tasca de conscienciació social per rebutjar tot tipus de pràctiques fraudulentes és fonamental. Tots hem de tenir clar que qui no paga a Hisenda el que li correspon no només està defraudant-nos a tots sinó que està entorpint el finançament dels serveis públics i posant en perill l’estat del benestar.

“El fet que l’any passat l’AEAT recaptés més de 12.300 milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal -una xifra rècord- i que la recaptació d’impostos com l’IVA creixi molt per sobre del que ho fa el PIB, són dues proves que alguna cosa s’està movent en la lluita contra l’economia submergida.”

I enguany, quines són les novetats de l’Agència Tributària en la lluita contra el frau fiscal?
El pla de control de l’AEAT per a aquest any potencia mesures d’exercicis anteriors i inclou novetats notables per, precisament, aflorar activitat submergida. Entre elles, es realitzaran comprovacions a establiments amb vendes al consumidor final que puguin utilitzar tècniques d’ocultació de la seva activitat, com ara programes informàtics que alterin la facturació real. Aquests comportaments es consideren especialment greus, atès que posen de manifest la voluntat expressa de defraudar la Hisenda mitjançant la infradeclaració de vendes respecte dels nivells reals de facturació. Al mateix temps, se seguiran reforçant les visites presencials per a la detecció de lloguers irregulars no declarats.
D’altra banda, s’inclou un pla d’actuació sobre l’economia digital que permetrà rastrejar més de 200.000 dominis per incorporar informació rellevant a la base de dades de l’AEAT.
I en l’àmbit internacional, es reforçarà la vigilància sobre estructures i societats que erosionen artificialment les bases imposables de les empreses. La investigació de patrimonis ocults a l’estranger a partir de la informació aportada pel model 720 de declaració de béns i drets a l’exterior serà un pilar bàsic per a la recerca de patrimonis deslocalitzats. Vull recordar que en els tres últims anys els contribuents han consignat com a declarats per primera vegada en aquest model 720 més de 124.000 milions d’euros. En resum, la lluita contra el frau fiscal ha estat i seguirà sent un pilar fonamental de la política tributària del Govern.

6. PENSIONS
2015 serà el primer any en què hi haurà més morts que naixements a Espanya. Si a aquesta dada hi sumem la partida d’immigrants, la fugida de joves talents i el fet que el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha perdut en tres anys de legislatura gairebé 34.000 milions (la dotació ha passat de 66.815 a 41.634 milions de 2011 a 2014), com pagarem les pensions en el futur?
Vull recordar que en aquesta legislatura, en comparació amb el que va passar en l’anterior, les pensions no s’han abaixat, sinó que han mantingut el seu poder adquisitiu. I que ha estat aquest Govern qui ha emprès una reforma que preveu la revaloració de les mateixes i reforça la seva sostenibilitat. Les pensions es paguen actualment i se seguiran pagant en el futur, amb l’esforç de totes les persones en actiu. Per tant, la millor garantia per al futur de les pensions és la creació d’ocupació. Aquest és, precisament, l’objectiu prioritari del Govern des de l’inici de la legislatura. El repte és seguir per aquest camí per arribar als 20 milions d’afiliats a la Seguretat Social en els pròxims quatre anys, tal com s’hi ha compromès el president del Govern. Per això, és indispensable mantenir el ritme de reformes empreses per donar flexibilitat a l’economia i guanyar competitivitat, i seguir avançant en el camí de reducció del dèficit públic.

Enviar Comentari