Revista d'Anàlisi Plural

Damm: l’estrella de les cerveses compleix 140 anys

0

Complir 140 anys no és una fita fàcil d’assolir per a una empresa. La cervesera Damm celebrarà enguany aquesta efemèride amb unes premisses molt clares: “Apostar per la innovació i la internacionalització, i mantenir un sòlid lideratge de totes les marques al mercat domèstic”. Així ho explica Fede Segarra, responsable de Relacions Externes de la companyia, qui té molt clar que l’èxit de Damm respon a una fórmula imbatible: “Fem la mateixa cervesa, amb la mateixa passió que el fundador de l’empresa”.

Text: Montse Torres
Fotos: Cedides


mon-empresarial-005-estrella-dammEl fundador de Damm, el jove cerveser alsacià August Kuentzmann Damm, va arribar a Barcelona procedent del nord de França a finals del segle XIX fugint de l’ocupació alemanya durant la guerra francoprussiana. A Catalunya, en ple Sexenni Revolucionari, corrien temps convulsos, amb la Tercera Guerra Carlina gestant-se a l’ombra i la Primera República a punt de veure la llum. La seva capital, Barcelona, també es trobava en plena ebullició. La ciutat desbordava els seus antics límits, i el Pla Cerdà i l’Eixample naixien per obrir i donar aire a una ciutat fins aleshores tancada per les antigues muralles. En aquest context, la cervesa era encara poc coneguda en un país de tradició vitivinícola, on el vi havia estat durant segles la beguda habitual a totes les taules. Però això no va desanimar a Damm, qui l’any 1872 va fundar, amb un soci català una petita factoria de producció cervesera al Poble Nou, Camps y Kuentzmann, a la qual també es va afegir el seu cosí, Joseph Damm. El seu producte: la cervesa Strasburguer, es va començar a servir a la popular cerveseria Gambrinus, una de les primeres que van existir a la Ciutat Comtal, i un símbol de l’èxit que aquesta nova beguda tindria en pocs anys.

El 1876, els cosins Kuentzmann i Damm van obrir la seva pròpia cervesera al carrer Viladomat, donant lloc al primer embrió del que anys després seria l’empresa Damm

L’embrió de Damm
Esperonats per la bona acollida, l’any 1876, els cosins Kuentzmann i Damm van obrir la seva pròpia cervesera al carrer Viladomat, donant lloc així al primer embrió del que anys després seria l’empresa Damm, amb uns valors fundacionals que, tal com explica Segarra, encara es mantenen actualment: “Empresa familiar i esperit d’esforç i emprenedoria”. En aquella època la cervesa començava a agafar popularitat a les Rambles, a les festes d’estiu i a les terrasses de la ciutat i, malgrat la prematura mort de Kuentzmann només un any després, Damm va seguir amb el projecte com a tècnic i mestre cerveser, al que més tard es van afegir els seus fills.
mon-empresarial-005-logo-estrella-damm
En pocs anys, l’expansió de la companyia va ser imparable i l’any 1805 Damm va inaugurar la fàbrica La Bohèmia (la seva seu durant més de 80 anys) al carrer Rosselló en un, aleshores incipient, Eixample barceloní. La nova ubicació li va permetre seguir creixent, tant en producció com en oferta, i l’any 1920 va assolir una fita important: doblar la producció respecte al seu primer any de vida. Tot això, tenint en compte que encara no es fabricava un dels bucs insígnia de la companyia, la famosa Estrella Daurada, que naixeria un any més tard, l’any 1921 i que, gairebé un segle després, continua essent una de les cerveses més consumides al nostre país, ara sota la marca Estrella Damm.

Les majors dificultats per a Damm van sorgir durant la immediata postguerra espanyola a causa de l’escassetat de matèria prima i les restriccions elèctriques

Moments difícils
mon-empresarial-005-fitxa-dammAquells bojos anys 20 eren bons temps per a la cervesa, ja aleshores un producte conegut i popular, i Damm va apostar per realitzar una forta inversió en maquinaria que li va permetre arribar als 157.000 hectolitres el 1935. Però la Guerra Civil espanyola va truncar aquells anys de bonança. El 1936, l’empresa és col·lectivitzada i passa a ser controlada per un comitè de treballadors. Mentrestant, La Bohèmia es converteix en refugi d’una població atemorida per les bombes de l’aviació italiana de Mussolini, utilitzant la sirena de canvi de torn per alertar els ciutadans dels atacs aeris sobre Barcelona.

Després del conflicte, les coses no van millorar. De fet, les majors dificultats per a Damm (convertida un altre cop en una empresa privada), van sorgir, tal com expliquen des de la mateixa companyia, durant la immediata postguerra espanyola. Llavors, com els va succeir a altres empresaris, els responsables de la cervesera van haver de fer front a l’escassetat de matèria primera i a les restriccions elèctriques que van caracteritzar els primers anys de la dictadura de Franco.

La gran embranzida
No va ser fins als anys 50 i 60 del segle XX que Damm va començar a recuperar l’impuls que sempre l’havia caracteritzat, creant nous productes (l’any 1955 va néixer la doble malta Voll-Damm, una cervesa d’alta graduació estil cervesa de març o Märzenbier i renovant la flota de transport. Això últim va comportar l’eliminació definitiva dels cavalls que fins aleshores s’havien utilitzat com a mitjà per repartir la cervesa.
Durant la mateixa època també es va apostar per l’expansió comercial a escala nacional, per la qual cosa Estrella Daurada i Voll-Damm deixen de ser marques regionals, estenent-se per tot el país. El creixement de la companyia va continuar de forma imparable durant els anys 70 i 80 i el nou punt d’inflexió per a Damm arriba el 1991, quan, arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 (dels quals la companyia és un dels principals patrocinadors), es deixa de produir a la planta del carrer Rosselló i es trasllada tota la producció a la fàbrica del Prat. Una factoria que, avui en dia, després de les obres d’ampliació realitzades l’any 2010, permet una producció de cinc milions d’hectolitres. Però sempre mantenint uns alts estàndards de qualitat, perquè, tal com explica Segarra: “A Damm sempre hem cregut que l’èxit d’una empresa va molt lligat a la qualitat dels seus productes”.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

mon-empresarial-005-karen-peiroKaren Peiró, el secret de l’alquimista
Potser alguna vegada s’ha preguntat quina és la fórmula secreta dels productes Damm. Doncs la resposta a aquesta pregunta la té Karen Peiró, mestra cervesera i responsable de producció de totes les cerveses del grup. Ella és la segona generació familiar que treballa a Damm. Filla del que fou cap de manteniment de La Bohèmia i fillola d’un dels històrics mestres cervesers de la companyia, va créixer entre dipòsits de cervesa i olor de llúpol. De fet, recorda que cada Nadal, els fills dels treballadors anaven a la fàbrica, on lliuraven la carta al patge reial i rebien regals. No és estrany, de fet, en una empresa on havien arribat a coincidir quatre generacions familiars i on la filosofia empresarial passa per “tornar a la societat una part important dels recursos que generem”, explica Segarra.
Amb aquests antecedents Peiró, que va estudiar Química a Barcelona i es va formar en cerveseria a Alemanya, fa més de 15 anys que va recalar professionalment a Damm. Aquí, s’encarrega de l’elaboració i producció de totes les cerveses, un procés que, segons ella mateixa explica, no és senzill, ja que “des del maltejat del gra fins a l’envasat de la cervesa passen 3 mesos”. Uns mesos en els quals Peiró i el seu equip utilitzen la recepta tradicional (fan servir el llevat original portat d’Alsàcia) però amb les últimes innovacions tecnològiques per garantir una cervesa amb unes característiques sempre iguals pel paladar del consumidor. Un repte gens fàcil, tenint en compte que les matèries primeres canvien cada temporada en funció de característiques com la climatologia. Tot i això, la Karen té clar que un dels punts forts de Damm és la seva aposta per la innovació, el que l’ha convertit en una de les cerveseres més modernes d’Europa, “i això repercuteix en la qualitat final del producte”, conclou.

Cronologia de Cerveses i productes Damm

mon-empresarial-005-cronologia-empresa-damm

Enviar Comentari