Revista d'Anàlisi Plural

Singapur. La ciutat més felina

0

No només és un dels Quatre Tigres Asiàtics, sinó que, segons explica la llegenda, el seu primer fundador la va anomenar la ciutat dels lleons. Està clar que Singapur va néixer amb empenta, la mateixa que l’ha ajudat a convertir-se en una autèntica icona de la barreja entre cultures. Cosmopolita i tradicional alhora, aquesta ciutat estat és considerada un dels estendards del sud-est asiàtic i un focus d’innovació i prestigi acadèmic a tot el món.

Text: Berta Seijo


mon-empresarial-006-fitxa-singapurTot i que fou batejada amb el nom de Singapur al segle XIV, la fundació d’aquesta ciutat estat situada al costat de la península de Malàisia no arrenca fins l’any 1819, quan un governador colonial britànic anomenat Thomas Stamford Raffles va transformar el que era una illa pantanosa, sense recursos naturals i escassament poblada en un port de lliure comerç. En altres paraules, Stamford Raffles va establir-hi una base estratègica per a l’Imperi britànic que es va mantenir intacta durant més d’un segle. De fet, l’arribada d’immigrants de la Xina, la Índia i l’arxipèlag Malai fou en aquest període. Amb la Segona Guerra Mundial, però, els japonesos van fer-se amb les regnes del territori, donant peu a un mandat sagnant que va acabar gràcies a la derrota dels nipons el 1945.

Independència i miracle econòmic
Avui dia, però, la imatge que tots tenim de Singapur dista molt de ser la d’un territori oprimit, ocupat per la força i sense capacitat de decidir el seu futur. I és que, si continuem amb aquest repàs històric, un cop es van dissoldre les anomenades Colònies de l’Estret i Singapur va esdevenir colònia de la Corona britànica, el bloc nacionalista va guanyar punts, iniciant així un camí sense retorn cap a la independència. Després de convocar les primeres eleccions generals i guanyar-les el 1959, el següent pas del Partit d’Acció Popular (PAP), liderat per Lee Kuan Yew, fou integrar l’illa dins de la Federació de Malàisia. Tanmateix, la poca avinença entre bàndols va desembocar en un fet irremeiable: el 9 d’agost de 1965, Singapur va esdevenir una ciutat estat sobirana.
Després tot va venir rodat. El primer ministre Lee Kuan Yew –qui no va abandonar el seu càrrec per voluntat pròpia fins el 1990– va impulsar una veritable transformació al territori. En només quatre dècades, Singapur va esdevenir una de les principals potències del món, un dels Quatre Tigres Asiàtics (juntament amb Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) gràcies a la seva activitat econòmica i financera. Molts la consideren el paradigma del lliure mercat, del pragmatisme i de la lluita contra la corrupció. De la mateixa manera, l’estabilitat del seu govern ha estat un factor clau a l’hora de consolidar el turisme, les infraestructures i el sector industrial d’aquesta illa que encapçala la llista dels països amb major renta per càpita.

El primer ministre Lee Kuan Yew va impulsar una veritable transformació al territori. En només quatre dècades, Singapur va esdevenir una de les principals potències del món gràcies a la seva activitat financera.

Fusió de barris
Precisament, fusió és un dels conceptes que millor defineixen el tarannà d’aquesta petita ciutat estat del sud-est asiàtic que des de la seva gènesi no ha deixat d’acollir persones procedents de qualsevol racó del món. De fet, la petjada que cada cultura ha deixat a Singapur es veu reflectida no només en el seu disseny arquitectònic, sinó també en aspectes quotidians i menys formals com ara la gastronomia, les llengües parlades, les festes que commemoren o fins i tot les maneres de viure en comunitat. La barreja ètnica és el pa de cada dia a la ciutat dels lleons i els seus tres barris més emblemàtics ho corroboren. A continuació, recorrem Chinatown, Little India i Kampong Glam, els veïnats més encisadorament contradictoris de Singapur.
Pot semblar petit des de fora, però per dins Chinatown és immens, un conglomerat de botigues on qui no troba allò que busca és perquè no vol. Productes made in China conviuen amb la pastisseria tradicional xinesa i els remeis casolans per a tot tipus de mal. A més a més, en un radi de menys de 400 metres es poden visitar el temple hindú més antic de l’illa (l’Sri Mariamman Temple), una de les primeres mesquites que s’hi van construir (Jamae Chulia) i un temple budista xinès (Buddha Tooth Relic Temple).
mon-empresarial-006-lee-kuan-yew-singapur
A l’est del riu de Singapur, l’aroma a curri i encens omple els carrers de Little India. Els colors vius, les teles brodades i l’estètica hinduista dominen aquest barri ocupat en un primer moment per l’ètnia Tàmil però que actualment compta entre el seu veïnat amb població originària d’altres zones del subcontinent asiàtic. Això sí, els mercats i centres comercials com el Mustafa Centre o el Tekka Centre estan sobretot plens de turistes atrets pel regateig, la diversitat de cultures i la bona cuina.
Finalment, el tercer en discòrdia és el Kampong Glam, el barri amb major representativitat de població musulmana. En alguns dels seus carrers més coneguts (l’Arab Street n’és el millor exemple) hi ha multitud de parades on comprar làmpades turques, catifes o pashmines, però també restaurants per als amants de la gastronomia àrab. En aquest cas, el Malay Heritage Centre o la mesquita Masjid Sultan són dues de les relíquies arquitectòniques que no es poden passar per alt.

Fusió és un dels conceptes que millor defineixen el tarannà d’aquesta petita ciutat estat del sud-est asiàtic que des de la seva gènesi no ha deixat d’acollir persones procedents de qualsevol racó del món.

Extravagància sense límits
Com hem pogut comprovar, Singapur protegeix la seva herència històrica i sap aprofitar l’atractivitat que aquesta genera entre els turistes més curiosos. Tanmateix, la ciutat ofereix alternatives que no passen desapercebudes i que deixen ben clar que són un dels territoris més rics del món.

Per començar, Singapur disposa d’un dels millors zoos del planeta, un recinte que aglutina centenars d’espècies animals i on a més a més s’organitzen safaris nocturns. Una altra de les seves excentricitats també agradarà als amants de la natura, doncs, la ciutat acull els dos hivernacles més grans del món que repliquen els ecosistemes mediterrani i subtropical. Ambdós es troben dins del parc botànic totalment autosuficient i basat en principis de sostenibilitat energètica, Gardens by the Bay. Però la llista no acaba aquí: Merlion Park, Marina Bay, Orchard Road, Universal Studios, el jardí botànic, el teatre Esplanade, etc. Localitzeu-los al vostre mapa i, si visiteu Singapur, no us oblideu de fer una parada a cap d’aquests capricis arquitectònics.

La ciutats dels nouvinguts

1. Xinesos:
– El grup ètnic més gran a Singapur = ¾ parts de la població de la ciutat.

– Provenen de les províncies del sud de la Xina: Fujian i Guandong.

Influència a Singapur: gastronomia, oci, festivals (també se celebra l’any nou xinès).

– Representats als cercles de la política, els negocis i l’entreteniment.

2. Malaisis:
– Fundadors de Singapur.

Influència a Singapur: gastronomia (paradetes de menjar al carrer), cultural i religiosa (la majoria són musulmans).

3. Indis:
– Provenen del sud de l’Índia.

– 50% de l’ètnia tàmil + 50% de l’ètnia hindú.

Influència a Singapur: gastronomia i festivals.

Representats als cercles de negocis: comerç de tèxtil i joieria.

4. Euroasiàtics:
– Presents a Singapur des del segle XIX.

La part europea: portuguesa, holandesa i britànica.

La part asiàtica: xinesa, malàisia i índia.

– Representen menys de l’1% de la població (15.000 – 30.000 euroasiàtics).

– Representats als cercles dels mitjans de comunicació i a la indústria de l’entreteniment.

Idioma: anglès.

Excel·lència acadèmica

mon-empresarial-006-excellencia-academica-singapur
Nacionals: Les més grans i prestigioses són…
Universitat Nacional de Singapur (NUS):
– #12 al QS World University Ranking 2015/2016.
– Potent en enginyeria i tecnologia, i enginyeria civil.
– + de 32.100 estudiants.

Universitat Tecnològica de Nanyang (NTU):
– #13 al QS World University Ranking 2015/2016.
– Potent en enginyeria i tecnologia, i ciència de materials.
– + de 33.500 estudiants.

mon-empresarial-006-universitats-singapurInternacionalització:
Aliances amb universitats internacionals de prestigi com: Yale, Massachusetts Institute of Technology (MIT), Zhejiang University, Insead, Chicago Booth, NYU.

– L’anglès és l’idioma oficial al sistema educatiu de Singapur. El parla el 75% de la població.

– Preu aproximat de la matrícula: 14.000 SGD/any. Depèn del curs: les carreres de “lletres” acostumen a ser més barates que les de “ciències”.

– Tots els estudiants (locals i internacionals) poden demanar una beca al Ministeri d’Educació de Singapur.

– Les beques no es retornen però, a canvi, els estudiants es comprometen a treballar a una companyia nacional de 3 a 6 anys.

Fonts: StudyLink: Study Abroad Course Search and Advice.
QS Top Universities
.

Què és un hawker center?

mon-empresarial-006-ciutat-singapurNo és cap restaurant, encara que a primer cop d’ull ho pugui semblar. Un hawker center és un gran menjador públic, un conglomerat de taules i cadires típic de Singapur i Malàisia on, abans de comprar el teu àpat, hauràs d’escollir on vols seure (sobretot si els visites al migdia o al vespre!). Aquests locals s’ubiquen als barris més tradicionals i també entre gratacels, però sempre ben a prop d’un gran nombre de restaurants i venedors ambulants que ofereixen tot tipus de menjar. El preu també paga la pena: entre dos i vuit euros per persona. Ara bé, recorda dur tovallons perquè són el bé més preuat a aquests recintes.


 

Deixa’t sorprendre per Singapur

Parlem d’una ciutat moderna que disposa dels majors luxes però també d’una societat molt arrelada a normes i costums tradicionals, sobretot a l’hora de mantenir nets els seus carrers de xiclets i burilles.

mon-empresarial-006-requadre-singapur


Perill de sanció!

→ Prohibit fumar
mon-empresarial-006-prohibit-fumar-singapurSingapur és l’indret més temut pels fumadors a Àsia per les seves dures lleis contra el tabac i l’excessiu preu de cada paquet (uns nou euros de mitjana). De fet, no es pot fumar en espais públics tancats però tampoc no es pot encendre una cigarreta en certs punts del carrer. La multa oscil·la entre els 135 i els 670 euros si t’enxampen.

→ Prohibit mastegar xiclet
mon-empresarial-006-prohibit-xicle-singapurÉs molt arriscat arribar a fer les típiques bombolles de xiclet a Singapur perquè no es permet ni el seu consum ni la seva venda al territori. D’altra banda, el contraban de més de dos paquets d’aquesta llaminadura es penalitza amb un any de presó i una multa de fins a 3.700 euros.

→ Prohibides les mostres afectives
mon-empresarial-006-prohibit-afeccio-singapurAbraçar-se en públic a Singapur es castiga amb un any de presó. I si els protagonistes són dos homes, la pena pot arribar als dos anys a la garjola. En aquestes qüestions surt a la llum el conservadorisme aferrissat d’aquesta ciutat.

→ Prohibit menjar o beure al metro
mon-empresarial-006-prohibit-menjar-singapurTot i la humitat i les altes temperatures, que poques vegades baixen dels 25°C, les autoritats de Singapur no permeten que els passatgers beguin aigua al metro. Tampoc no els deixen menjar i les sancions no baixen dels 335 euros. Atents als cartells, perquè les normes al transport públic de la ciutat són infinites…

mon-empresarial-006-presso-singapur

Dos quilòmetres de compres

Aquells (i aquelles) que vulguin invertir el seu sou en capricis propis trobaran un petit paradís a l’Orchard Road de Singapur: dos quilòmetres d’avinguda on s’ubiquen els hotels, les botigues i els centres comercials amb més reconeixement de la ciutat.
mon-empresarial-006-centre-comercial-singapur

El millor aeroport del món

mon-empresarial-006-aeroport-singapurSingapur no és queda curta a l’hora de presumir de zoo, de jardí botànic, de gratacels o fins i tot d’hivernacles. Aquesta llista, però, la podria coronar l’Aeroport de Changi, una de les seves infraestructures més famoses i millor aconseguides. La rapidesa del seu servei és quelcom que sorprèn els prop de 45 milions de passatgers que rep actualment. I és que en només 20 minuts és factible desembarcar, passar pel mostrador d’immigració i recollir l’equipatge facturat. A més a més, aquest aeroport és un autèntic parc d’oci i inclou jardins de tot tipus (sí, també de papallones), una piscina, cinema, incomptables botigues, cadires de massatges, àrees de videojocs, etc.

Enviar Comentari