Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Juan Alfaro Grande, president de Renfe

0

A punt de complir-se un any del seu nomenament, repassem amb el president de Renfe com han estat aquests primers mesos en el càrrec i analitzem els desafiaments que haurà d’afrontar la companyia pública a curt, mitjà i llarg termini, com ara la renovació del parc de trens, la liberalització del transport de passatgers, la inauguració de la línia Medina-la Meca de l’Aràbia Saudita o la recuperació del pes del ferrocarril en el transport de mercaderies, entre d’altres.

Text: Emma Bouisset


La seva arribada als comandaments de Renfe es va produir tan sols una setmana després de l’adjudicació a Talgo d’una comanda de 15 trens AVE, amb opció a 15 més que, finalment, es va confirmar a finals del passat mes de maig. Diria que amb aquesta operació es compleix un dels reptes iniciats per l’anterior presidència –la renovació de la flota d’alta velocitat– o encara hem d’estar pendents de noves incorporacions?
Renfe ha d’estar en renovació permanent. Estem analitzant les necessitats del parc de Renfe en tota la seva dimensió, no només en l’Alta Velocitat, en funció de la seva mitjana d’edat i de les anàlisis del Ministeri de Foment sobre el conjunt de la xarxa ferroviària. La nostra idea és comptar amb el millor material possible per donar un servei ferroviari amb la màxima qualitat possible.

“Tenim un gran ferrocarril, però estic convençut que podem tenir el millor ferrocarril.”

Un altre dels reptes que comporta el seu càrrec té caràcter internacional: portar l’AVE a la Meca. Està tot preparat perquè, a partir del mes de desembre, operi la primera línia d’alta velocitat al desert, la línia Medina-la Meca de l’Aràbia Saudita?
La propera fase és de serveis de prova, és a dir, no és d’operació pròpiament dita. La meva implicació és màxima perquè és un projecte molt important per a la companyia i per al nostre país. La impressió que en tinc és positiva, s’està fent molt bona feina perquè el projecte estigui llest en els terminis previstos. La finalització amb èxit d’aquest projecte ens obrirà, sens dubte, les portes a noves actuacions en l’àmbit internacional.

Diria que el transport ferroviari de passatgers viu un moment dolç? Pel juliol d’aquest any van superar els tres milions de viatgers en trens AVE i Llarga Distància, un fet que, si no m’equivoco, significa el seu rècord de passatgers un mes de juliol. Hi ha encara, però, marge per a créixer?
L’evolució dels darrers anys és eloqüent. El creixement del ferrocarril està permetent milers de ciutadans de moure’s pel país amb més comoditat i en uns temps de viatge molt competitius. L’increment registrat en tots els serveis d’alta velocitat de Renfe l’any 2016 va ser del 5,3%, després de superar els 35 milions de viatgers. Per descomptat, creiem que hi ha marge per a seguir creixent. La nostra idea és que els ciutadans percebin cada vegada més tots els avantatges que els ofereix el ferrocarril i que pugin cada vegada més al tren. Estic convençut que això succeirà.

(Sobre Renfe Mercancías): “Hem d’aconseguir que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui una alternativa, ja no necessària, sinó imprescindible.”

Li tremola el pols quan pensa com ha de preparar la companyia per a la liberalització del transport de passatgers l’any 2020?
En absolut. Les bases de la liberalització del sector marquen una pauta de competitivitat i servei que hem traslladat a tota l’empresa. A més, Renfe ja sap el que és competir, ho fem d’altres maneres. Estem impulsant un esforç de gestió dirigit a millorar la qualitat dels nostres productes, l’eficiència de tots els nostres processos i la rendibilitat dels nostres serveis comercials. És una agenda que coincideix amb una societat més oberta i connectada que mai, amb canvis accelerats i noves exigències. Tot això ens ha de motivar en lloc de generar incertesa, ja que Renfe acumula un coneixement i una experiència extraordinaris en aquest sentit.

Mantenir el benefici conquistat per primera vegada el 2015 –en bona mesura gràcies a ingressos extraordinaris– figura entre els objectius de la seva presidència. De moment, sembla que van pel bon camí, ja que pel juny presentaven uns resultats positius de 14,91 milions d’euros per als cinc primers mesos de l’any. Quins diria que han estat els factors clau per a aconseguir-ho?
L’augment de l’ús del nostres serveis, de viatgers i de mercaderies, l’increment en els ingressos per trànsit, la reducció de les despeses i la millora del resultat financer. La millora es deu, en definitiva, perquè oferim un servei cada vegada més competitiu.

D’altra banda, fa més de dos anys que van comunicar la decisió d’obrir Renfe Mercaderies al capital privat. Podem posar-li nom, ja, al nou soci? Què pot avançar-nos al respecte?
Estem emprenent una transformació per situar Renfe Mercaderies al lloc que es mereix mitjançant un pla de gestió que té una fase de sanejament i una altra de possibles aliances. La necessitat d’escometre un pla de sanejament de Renfe Mercaderies era molt evident. El risc de descapitalització de la Societat feia necessari un pla urgent que fes front al desequilibri estructural del compte de resultats de l’empresa. Hem d’aconseguir que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui una alternativa, ja no necessària, sinó imprescindible. Els resultats del primer semestre indiquen que hi ha indicis que la recuperació s’està produint. S’ha modificat la tendència de pèrdua de l’activitat comercial, que de ser negativa els últims exercicis ha passat a créixer un 3%.

Amb l’inici de la crisi, Renfe va paralitzar la seva política de contractacions. Des del 2015, però, han reactivat els processos de selecció de personal: aleshores van oferir 150 places, i el 2016, 522 més. Parli’m del seu ambiciós pla per rejovenir la mitjana d’edat de la plantilla (54 anys) en tan sols cinc anys. En quin punt es troba aquest projecte?
El passat mes de setembre vam llançar la major oferta d’ocupació pública des de la constitució de Renfe com a empresa operadora l’1 de gener del 2005. Hi ha previstes 675 contractacions fixes al tancament de l’any, en un procés de selecció de consolidació d’ocupació temporal i taxa de reposició. La major part dels ingressos es produiran en les categories operatives, tot i que també hi ha places reservades per a quadres tècnics i personal d’estructura.

Durant la seva etapa a l’Administració madrilenya vostè va treballar estretament amb Juan Bravo, el nou president d’Adif. Creu que amb els seus nomenaments ambdues companyies públiques finalment podran llimar les seves històriques asprors?
El que jo li puc dir és que mantinc una magnífica relació, no només personal sinó també professional, amb el president d’Adif per a abordar totes les qüestions comunes o de cooperació entre Renfe i Adif. La gestió de serveis ferroviaris té les seves dificultats, com qualsevol sector de pes, però treballem amb un esperit de cooperació i bones relacions amb l’únic objectiu d’oferir un millor servei als usuaris del tren a tot el país.

(Sobre Renfe i Adif): “La gestió de serveis ferroviaris té les seves dificultats, com qualsevol sector de pes, però treballem amb un esperit de cooperació i bones relacions amb l’únic objectiu d’oferir un millor servei als usuaris del tren a tot el país.”

Per acabar: aviat farà un any que va assumir el càrrec. Personalment, què creu que ha aportat vostè a la companyia durant aquest període?
Espero haver aportat il·lusió, compromís i confiança. Aquesta és una gran empresa, amb una capacitat enorme en tots els àmbits, començant pels mateixos professionals que la formen. Tenim un gran ferrocarril, però estic convençut que podem tenir el millor ferrocarril. Els ferroviaris ja han demostrat la seva capacitat per posar en marxa nous projectes amb èxit, i per tant no s’ha de tenir por al canvi o al futur, ans el contrari, l’hem d’observar com una oportunitat. Estic convençut que el futur de Renfe passa per donar un servei excel·lent en tots els àmbits on hem d’estar i que tots els equips que formem la companyia continuarem treballant en la mateixa direcció.

Enviar Comentari