Revista d'Anàlisi Plural

Invertir a educar. Capital creatiu, humà i social

0

Es creu que el millor ajut a la inversió són les rebaixes dels impostos, les subvencions o les exempcions de taxes. Però una de les millors contribucions a les empreses, els treballadors i la societat, en general, és invertir, no tant en capital financer, sinó en capital creatiu, capital humà i capital social.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Espanya, amb un 23% dels empleats, és el penúltim país del món on els treballadors estan compromesos o molt compromesos amb la seva feina. Un baix percentatge que encara es redueix més, fins al 7%, quan es tracta dels qui afirmen estar molt motivats pel seu treball. A més, fins al 47% dels treballadors estan desenganxats o desmotivats de la seva feina. Ho assenyala l’estudi Engagement and the global workplace. Fem un repàs a d’altres problemàtiques associades.

CAPITAL CREATIU
La gravetat de la situació professional recala també en sectors poblacionals que caldria que fossin la base demogràfica del capital creatiu, com ara els universitaris. D’acord amb l’U-Ranking 2019 d’Indicadors Sintètics de les Universitats Espanyoles, el 33,3% dels estudiants universitaris abandona el grau universitari on es troba matriculat, ja sigui perquè el 21,4% canvia a un altre grau, o bé perquè el 11,9% deixa de forma definitiva el món universitari. Són grans pèrdues de la inversió en capital humà i creatiu.
Entre els estudiants que abandonen el seu grau per uns altres estudis universitaris, els més nombrosos es concentren a les carreres de la branca d’Enginyeria i Arquitectura (36%), seguits dels de la d’Arts i Humanitats (33,4%), Ciències (31,1%), Ciències Socials i Jurídiques (23,8%) i Ciències de la Salut (15,5%).

El 33,3% dels estudiants universitaris abandona el grau universitari on es troba matriculat, ja sigui perquè el 21,4% canvia a un altre grau, o bé perquè l’11,9% deixa de forma definitiva el món universitari. Són grans pèrdues de la inversió en capital humà i creatiu

CAPÍTAL HUMÀ
Certament, Espanya ha aconseguit de reduir la xifra d’abandonament escolar prematur d’un 30,9% el 2009, fins el 17,9% el 2018, segons l’Eurostat. Però aquesta millora no pot ser complaent per dues raons fundades. Primera, perquè Portugal també tenia un 30,9% el 2009 i el país lusità l’ha escurçat fins l’11,8% el 2018, és a dir, 6,1 punts més de descens, i la clau d’haver-ho aconseguit rau en el fet que els portuguesos han emulat Finlàndia en l’ensenyament. Segona, perquè Espanya és el país amb més abandonament escolar prematur en el total dels 28 països de la Unió Europea. Aquesta dada és altíssimament preocupant i, amb gran perplexitat, convé emfasitzar que no ha esdevingut cap problema a l’agenda pública ni a l’agenda de govern.

CAPITAL SOCIAL
La cooperació, la cohesió social, la confiança, les xarxes socials i la reciprocitat que deriven en capital social són un altre factor important en la inversió real d’un país. Segons dades del 2012 de l’OCDE, Espanya i la República Txeca se situen entre els dos països amb més baixa participació de voluntariat en organitzacions, amb només un 18%, mentre que els països amb una ràtio superior són els Estats Units d’Amèrica i Noruega, que se situen per damunt del 55% de la població.

CANVI COGNITIU
La transformació digital, la robotització, les noves tecnologies i, en suma, l’automatització de força llocs de treball posiciona Espanya en una zona d’alt risc d’augment de l’atur. Segons l’OCDE, el 21,7% de les feines que es fan a les empreses espanyoles tenen un alt risc d’automatització, mentre que a països com Noruega això només passarà en el 5,7% dels casos. Fins i tot, el risc de canvis significatius amb l’automatització podria incrementar-se fins a afectar el 30,2% dels llocs de treball. Només Grècia, Eslovènia i Eslovàquia es troben en una situació de risc pitjor que l’espanyola.
Tot plegat implica fer un canvi cognitiu que ens dugui tres factors claus. Primer, cal apujar, i molt, el nivell educatiu a l’educació primària, secundària i universitària; aconseguint que s’elevi el nivell d’estudis i s’adeqüi al títol que es lliura com a certificació acadèmica. Segon, cal donar un valor intrínsec a l’educació i no estudiar només pel valor extrínsec del títol. Tercer, cal concedir un valor intrínsec al treball i no treballar només pel valor extrínsec del salari. Tot conflueix a fer créixer la cultura de l’esforç, tant en l’estudi com en la feina.

Espanya és el país amb més abandonament escolar prematur en el total dels 28 països de la Unió Europea. Aquesta dada és altíssimament preocupant i, amb gran perplexitat, convé emfasitzar que no ha esdevingut cap problema a l’agenda pública ni a l’agenda de govern.

FORTA PRIVACIÓ
La taxa de joves entre 16 i 29 anys que ni estudien ni treballen és del 19,9% a Espanya. És el tercer país amb més ni-nis de tota l’OCDE i, fins i tot, hem empitjorat i és un 4% més elevada que el 2007. A Espanya, només el 58% dels adults entre 25 i 64 anys ha acabat l’educació mitjana superior, força per sota del 74% com a mitjana dels països de l’OCDE.
Sens dubte, una de les més fortes carències d’Espanya és el més baix nivell educatiu i l’inferior nivell cultural de la seva població. Si es fos conscient de la severitat del problema públic de la privació educativa, els empresaris i els governants caldria que no només fessin inversió financera, sinó que endeguessin una bona inversió en el capital humà, creatiu i social.

Enviar Comentari