Revista d'Anàlisi Plural

Com impacta la Covid-19 en la lluita contra el canvi climàtic?

0

El context de recessió global provocat per la Covid-19 posa en entredit el compromís dels països per lluitar contra el canvi climàtic en un any en què la demanda energètica patirà la major davallada dels últims 70 anys

Text: Adrià Gratacós Torras

El 2020 estava cridat a esdevenir un any crucial per a la lluita contra el canvi climàtic. La coordinació global per mitigar el creixement de la temperatura del planeta arribava enguany a un nou escenari, amb la ratificació de nous objectius en la reducció d’emissions d’efecte hivernacle. En el marc de la Cimera del Clima COP26, que s’havia de celebrar enguany al Regne Unit, els països signants de l’Acord de París havien de renovar i intensificar els seus compromisos.
La referència sobre aquests nous acords la marcava les Nacions Unides a inicis d’any amb el seu informe sobre les Bretxes d’Emissions: les emissions d’efecte hivernacle s’havien de reduir un 7,6% anual entre 2020 i 2030. Un objectiu imprescindible si no es volia perdre l’oportunitat de limitar l’escalfament global a un màxim d’1,5 graus centígrads.
Però l’eclosió de la pandèmia produïda per la Covid-19 ha relegat els esforços dels Estats en la lluita contra el canvi climàtic a un segon pla. Els requeriments sanitaris de confinament i distanciament social han obligat a  posposar la Cimera del Clima prevista de celebrar al mes de novembre a la ciutat britànica de Glasgow. Una cita que esdevenia clau, on havíem de conèixer els plans de reducció d’emissions dels països signants. Però, d’altra banda, els efectes de la COVID-19 en l’activitat econòmica comportaran enguany una reducció global de consum d’energia.

Una reducció d’emissions insuficient, tot i la paràlisi econòmica i productiva
La Covid-19 ha comportat una reducció dràstica de l’activitat econòmica, industrial i de mobilitat sense precedents a la majoria d’economies del planeta. Segons dades d’Apple i Google, l’activitat ha caigut fins un 70% en les darreres setmanes en països com Espanya, Itàlia o França. La reducció de l’activitat econòmica està comportant un impacte directe en la producció i, conseqüentment, en les emissions de CO2.
Segons calcula l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) les emissions enguany es reduiran un 8% respecte al 2019. Es tracta d’un percentatge que fregaria la demanda de les Nacions Unides. La reducció d’emissions vindrà potenciada, principalment, per la caiguda de la demanda del petroli, que s’enfonsarà un 9%. De fet, l’AIE pronostica que la demanda energètica caurà enguany un 6% arreu del planeta. Es tractarà de la major caiguda de la demanda d’energia dels darrers 70 anys.
Així doncs, la pandèmia provocada per la Covid-19 aconseguirà trencar una tendència alcista en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De fet, en la darrera dècada el volum d’emissions s’ha incrementat a un ritme de l’1% anual. Un increment inassolible per al planeta.

En la darrera dècada el volum d’emissions s’ha incrementat a un ritme de l’1% anual

Mobilitzar recursos contra el canvi climàtic amb la mateixa intensitat que es fa amb la Covid-19
Però les conseqüències beneficioses per al medi ambient que podria suposar la Covid-19 en un primer moment, podria generar un efecte boomerang a mitjà i llarg termini. Un boomerang que impactaria, potser ja sense remei, degut a la manca de voluntat política per part dels països. Segons el secretari general de l’ONU, el major risc que suposa a hores d’ara la Covid-19 per a la supervivència del planeta és que els responsables polítics apostin per “no fer res” per combatre el canvi climàtic.
Al primer obstacle que suposa no poder celebrar la cimera de Glagow per avançar cap a la descarbonització de l’economia, cal afegir-hi la falta d’inversió pública en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquest motiu, les Nacions Unides aposten per combatre el canvi climàtic “amb la mateixa intensitat” que es fa amb la Covid-19 i invertint-hi la major quantitat de recursos possibles. A hores d’ara, segons les Nacions Unides, 70 països d’arreu del món s’han compromès a eliminar les seves emissions per al 2050. Un nombre que és insuficient ja que aquestes potències només suposen el 25% del total d’emissions. Ni els EUA ni la Xina han subscrit l’acord, cosa que, segons les Nacions Unides, impossibilita assolir els objectius per controlar la temperatura del planeta.
Des del Grup Espanyol per al Creixement Verd (GECV) també aposten perquè els estímuls econòmics del govern espanyol per combatre la Covid-19 “s’alineïn amb les acciones per abordar el reptes en matèria climàtica i sostenibilitat”. L’Associació, que aposta per la col·laboració públic-privada per combatre el canvi climàtic, alerta que les iniciatives que es prenguin “no poden menystenir els recursos i oportunitats per avançar cap a un model econòmic sostenible”.

“Ni els EUA ni la Xina han subscrit l’acord, cosa que, segons les Nacions Unides, impossibilita assolir els objectius per controlar la temperatura del planeta”

El Green Deal europeu, més necessari que mai
La crisi provocada per la Covid-19 podrà promoure canvis disruptius en el model industrial dels països. “Aquesta crisi podria produir un canvi d’estratègia de la indústria europea i virar cap a una reestructuració de la capacitat productiva d’Europa”, assegura Francesc Prior, doctor en economia i professor d’ESIC Business & Marketing School. De fet, el propi Comissari Europeu per al Mercat Interior, Thierry Breton, ha assegurat que la crisi de la Covid-19 podria servir per rellançar la indústria i relocalitzar sectors estratègics de la Unió Europea.
Així, la Covid-19 podria suposar una nova era per al procés de globalització que la Comissió Europea vol que sigui “més equilibrat”, i pot suposar un repte per al vell continent per accelerar la seva transició cap a l’economia circular. De fet, la Comissió Europea sembla disposada a prioritzar la lluita contra el Canvi Climàtic, fins i tot en un context de pandèmia. L’organisme comunitari ja ha donat llum verda a una partida de 100.000 milions d’euros per fer realitat el Gran Pacte Verd (Green Deal) europeu.


El Green Deal requerirà d’una inversió de 260.000 milions d’euros, cosa que suposa el 25% del pressupost de la Unió Europea

Un pacte que pretén revolucionar el model econòmic, productiu i de mobilitat de la Unió Europea en poc més de quatre anys. Un autèntic repte que considera una cinquantena d’accions concretes i que pretén que Europa sigui al 2050 el primer continent del món sense emissions. La Comissió Europea calcula que el Green Deal requerirà d’una inversió de 260.000 milions d’euros, cosa que suposa el 25% del pressupost de la Unió Europea. I els objectius són clars: Reduir les emissions en un 50% o 55% en deu anys. Per assolir-ho, el Pla contempla actuacions en cinc principals àrees: la indústria, la mobilitat, l’alimentació, la construcció i la defensa de la biodiversitat. La Comissió Europea assegura que la indústria és, a dia d’avui, la responsable del 20% de les emissions de la UE. El Pla inclou ajudes per a empreses per virar cap a la producció circular i lliure d’emissions. També es potenciarà la transformació dels sectors industrials més contaminants: el tèxtil, l’electricitat, els plàstics i la construcció.

Una altra punta de llança del Green Deal el trobem en la mobilitat, que suposa el 25% de les emissions de la comunitat. El Pla de la Comissió Europea treballarà per una mobilitat neta  de cotxes, transport marítim i aeri. S’eliminaran les ajudes a combustibles fòssils i s’invertirà en el desenvolupament d’alternatives. Pel que fa a l’alimentació, l’estratègia actuarà en els sectors agrícola i pesquer. Es reduirà l’ús de pesticides i es fomentarà el cultiu orgànic i la producció de proximitat.Pel que fa a la construcció, el pla pretén millorar l’eficiència energètica dels edificis europeus per reduir el seu consum energètic. Segons la Comissió Europea, actualment els edificis representen el 40% del consum d’energia del vell continent. Finalment, la Comissió Europea pretén que el Green Deal serveixi per cuidar la biodiversitat, la qualitat dels mars i oceans i els boscos i desenvolupar el concepte de “ciutat verda”.

Enviar Comentari