Revista d'Anàlisi Plural

Un bon espectre: el negoci com a eina

0

És hora de superar el debat entre “guanyar-guanyar” i “compensar”. La via adequada per aconseguir l’impacte social depèn del context.

JASJIT SINGH. Professor d’Estratègia i Desenvolupament Sostenible d’INSEAD.


La propera generació de líders empresarials està interessada de veure com, alhora que s’obtenen beneficis, és possible d’aconseguir el progrés en qüestions socials tan crítiques com el canvi climàtic i la desigualtat. Per aconseguir-ho, és important entendre, primer, quin és l’espectre d’opcions existent per, després, decidir on contribuir de manera útil. Així, és interessant contemplar tres enfocaments generals que ajuden a aplicar el negoci com una força per al bé:
Negoci sostenible. Pensar a llarg termini i utilitzar la sostenibilitat com una forma de trobar noves oportunitats de negoci (per exemple, Unilever, perseguint objectius socials i ambientals juntament amb el creixement com a part del seu Pla de Sostenibilitat).
Negoci d’impacte. Començant amb una missió social específica com a l’element no negociable en la recerca d’un impacte positiu, sense deixar d’integrar de manera rendible l’impacte en l’estratègia de negoci (per exemple, La Patagònia vol ajudar el món dels negocis, així com als consumidors, a ser ambientalment més responsables).
Empresa social. Emprar les empreses com a eines per abordar un problema social fins i tot en contextos difícils on hi ha compromisos financers (per exemple, els dissenys de proximitat que serveixen als petits agricultors de Myanmar).

Desacoblar l’escala d’impacte de l’escala de la organització
Per a un emprenedor que només es preocupi pels diners, l’objectiu final generalment serà una sortida blockbuster tan aviat com l’aventura comercial de l’empresa demostri tenir èxit. Però, per als emprenedors que busquen l’impacte, la definició d’èxit és menys clara. Un concepte erroni comú equipara la mida d’una organització (com el nombre de clients atesos) amb l’abast del seu impacte. Això, però, pot ser enganyós en dues dimensions.
La primera és que una recerca decidida per ampliar el treball d’una organització de vegades pot produir-se a costa de la profunditat d’impacte (com la influència real que té en la vida de cada client). La segona és que, ben fet, una empresa pot tenir un impacte indirecte que supera significativament el seu propi abast directe.


En lloc de concentrar-se únicament a ampliar l’abast del seus projectes o organitzacions, els líders d’impacte social també han de pensar en ells mateixos com la comunitat d’R+D per a la innovació social, desenvolupant enfocaments nous i més eficaços que serveixin de models per als altres. Un cop establert l’impacte i la rendibilitat d’un model, explorar-ne l’adopció per part d’altres organitzacions del sector públic i privat, en lloc de fer-ho necessàriament un mateix, es converteix en una direcció natural per ampliar el teu impacte.

Enviar Comentari