Tagged: UE

0

La viabilitat del nostre sistema econòmic, social i laboral se sustenta en base a tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració. Així, tenint en compte dades com que el creixement vegetatiu a Espanya continuarà sent negatiu en els propers anys -som el segon país de la UE amb menys naixements; si bé es preveu un saldo migratori positiu que incrementi la població fins al 2033-, el progressiu envelliment de la població o que, amb un 17,9% d’abandonament escolar, ocupem el setè lloc en la llista del fracàs escolar de la UE, es fa palès que cal actuar amb celeritat sobre aquests paràmetres per afrontar la caiguda de la població activa.

Més
0

Molt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferroviàries, però, finalment, ho està acabant d’aconseguir, gràcies a l’esforç titànic de l’última dècada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalització Ferroviària i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pràcticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continuïtat –segons els auditors de la Unió Europea– s’ha convertit en un contínuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a través de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.

Més
0

L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.

Més
0

Marianne Leonie Petrus Thyssen (Sint-Gillis-Waas, Bèlgica, 1956) ha estat, durant cinc anys, la comissària d’Ocupació, Afers Socials i Mobilitat Laboral de la UE. Política del partit cristià-demòcrata flamenc i jurista de professió, va ser, també, eurodiputada durant 10 anys. Enguany, però, posarà punt final a la seva carre-ra política. En una entrevista amb Món Empresarial reflexiona sobre què ha aconseguit durant aquest temps, ara que l’ombra d’una nova recessió econòmica amenaça les condicions laborals dels ciutadans de la UE posant en entredit el futur de les seves pensions de jubilació.

Més
0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Més
0

Jyrki Katainen (Siilinjärvi, Finlandia, 1971) es el vicepresidente encargado de Empleo, Crecimiento, Inversión y Competitividad desde noviembre de 2014. Ha sacado adelante los planes de inversión lanzados por la Comisión Europea, ha fomentado la economía circular y ha sido el encargado de impulsar el crecimiento en una UE que ha arrastrado las consecuencias de la crisis económica hasta hace poco. En esta entrevista en exclusiva para Mundo Empresarial, hace balance de su mandato y analiza los retos futuros de la Unión cuando está a punto de finalizar su trabajo en la Comisión Europea.

Més
0

Tibor Navracsics (Vezsprém, 1966) és el comissari hongarès d’Educació, Cultura, Joventut i Esport. Advocat i Doctor en Ciències Polítiques, va ser professor al seu país per després fer el salt a la política; hi va entrar el 2006. Va ser vice primer ministre encarregat d’Administracions Públiques i Justícia i Ministre d’Afers Exteriors i Comerç. Ara farà gairebé cinc anys que està al càrrec d’una cartera europea molt apreciada pels ciutadans, ja que entre les seves feines hi ha aconseguir que el programa insígnia de la UE, l’Erasmus+, segueixi endavant.

Més
0

Des dels inicis del mandat de la Comissió Europea liderada per Jean-Claude Juncker, les interconnexions elèctriques i de gas es van convertir en una de les prioritats polítiques de la institució. El 2014, quan es va presentar el Pla Juncker, el Govern espanyol se’n va felicitar, perquè considerava que el nou instrument financer ajudaria a posar fi a l’aïllament de la península Ibèrica. Quatre anys més tard, però, la interconnexió energètica segueix sent una assignatura pendent.

Més
0

Maros Sefcovic (Bratislava, 1966) és el vicepresident de la Comissió Europea i l’encarregat de la Unió de l’Energia. Eslovac, del partit socialista, abans de ser comissari va ser diplomàtic i va representar el seu país a Israel, Zimbawe, Canadà i a Brussel·les. L’any 2009, va entrar a l’Executiu comunitari, primer com a comissari d’Educació i Cultura, i, després, de Relacions Interinstitucionals. Recentment, ha mostrat la seva intenció d’esdevenir el pròxim president de la institució.

Més
0

Yesika Aguilera (12 de febrer de 1989) va néixer a La Paz (Bolívia), de mare boliviana i pare japonès, tot i que ella es va criar a la Gran Bretanya. Ara, es mou entre Finlàndia, on hi ha la seu central de Tespack, nominada com la millor start-up d’Energia a Europa per la UE, i València, nucli de les seves oficines d’R+D.

Més
1 2 3 4