Tagged: UE

0

La innovació i la recerca en la tecnologia de les telecomunicacions és un dels objectius de la nova Comissió Europea, però no l’únic. De la mà de la nova comissària Mariya Gabriel —amb experiència prèvia en l’anterior Executiu comunitari sobre ciberseguretat i digitalització— es vol accelerar el paper de la UE en aquesta matèria. Però què s’ha fet fins ara i què cal fer?

Més
0

La inclusió és un dels principals objectius d’Erasmus+. Volem un Erasmus que arribi a més persones, amb orígens diversos, especialment d’aquells que tenen menys oportunitats, de manera que tothom se’n pugui beneficiar al marge de la seva classe social, discapacitats o el seu origen geogràfic. Hem d’assegurar-nos que la situació personal de les persones, especialment en la desigualtat, no els impedeixi formar part del programa Erasmus. La meva estratègia és poder arribar a persones amb menys oportunitats. Per exemple, cobrint les despeses extraordinàries i augmentar els participants amb necessitats especials o que tinguin menys oportunitats. La proporció de participants en aquestes situacions és actualment de l’11,5%. Amb el nou programa, volem augmentar el suport de persones amb menys oportunitats i tenir formats més flexibles, com estades més curtes.

Més
0

La viabilitat del nostre sistema econòmic, social i laboral se sustenta en base a tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració. Així, tenint en compte dades com que el creixement vegetatiu a Espanya continuarà sent negatiu en els propers anys -som el segon país de la UE amb menys naixements; si bé es preveu un saldo migratori positiu que incrementi la població fins al 2033-, el progressiu envelliment de la població o que, amb un 17,9% d’abandonament escolar, ocupem el setè lloc en la llista del fracàs escolar de la UE, es fa palès que cal actuar amb celeritat sobre aquests paràmetres per afrontar la caiguda de la població activa.

Més
0

Molt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferroviàries, però, finalment, ho està acabant d’aconseguir, gràcies a l’esforç titànic de l’última dècada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalització Ferroviària i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pràcticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continuïtat –segons els auditors de la Unió Europea– s’ha convertit en un contínuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a través de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.

Més
0

L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.

Més
0

Marianne Leonie Petrus Thyssen (Sint-Gillis-Waas, Bèlgica, 1956) ha estat, durant cinc anys, la comissària d’Ocupació, Afers Socials i Mobilitat Laboral de la UE. Política del partit cristià-demòcrata flamenc i jurista de professió, va ser, també, eurodiputada durant 10 anys. Enguany, però, posarà punt final a la seva carre-ra política. En una entrevista amb Món Empresarial reflexiona sobre què ha aconseguit durant aquest temps, ara que l’ombra d’una nova recessió econòmica amenaça les condicions laborals dels ciutadans de la UE posant en entredit el futur de les seves pensions de jubilació.

Més
0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Més
0

Jyrki Katainen (Siilinjärvi, Finlandia, 1971) es el vicepresidente encargado de Empleo, Crecimiento, Inversión y Competitividad desde noviembre de 2014. Ha sacado adelante los planes de inversión lanzados por la Comisión Europea, ha fomentado la economía circular y ha sido el encargado de impulsar el crecimiento en una UE que ha arrastrado las consecuencias de la crisis económica hasta hace poco. En esta entrevista en exclusiva para Mundo Empresarial, hace balance de su mandato y analiza los retos futuros de la Unión cuando está a punto de finalizar su trabajo en la Comisión Europea.

Més
0

Tibor Navracsics (Vezsprém, 1966) és el comissari hongarès d’Educació, Cultura, Joventut i Esport. Advocat i Doctor en Ciències Polítiques, va ser professor al seu país per després fer el salt a la política; hi va entrar el 2006. Va ser vice primer ministre encarregat d’Administracions Públiques i Justícia i Ministre d’Afers Exteriors i Comerç. Ara farà gairebé cinc anys que està al càrrec d’una cartera europea molt apreciada pels ciutadans, ja que entre les seves feines hi ha aconseguir que el programa insígnia de la UE, l’Erasmus+, segueixi endavant.

Més
0

Des dels inicis del mandat de la Comissió Europea liderada per Jean-Claude Juncker, les interconnexions elèctriques i de gas es van convertir en una de les prioritats polítiques de la institució. El 2014, quan es va presentar el Pla Juncker, el Govern espanyol se’n va felicitar, perquè considerava que el nou instrument financer ajudaria a posar fi a l’aïllament de la península Ibèrica. Quatre anys més tard, però, la interconnexió energètica segueix sent una assignatura pendent.

Més
1 2 3 5