Tagged: UE

0

Tot i comptar amb pocs mesos de vida, la nova patronal espanyola CONPYMES ha aterrat amb força en l’ecosistema empresarial d’Espanya. Amb la voluntat de defensar els interessos de més de dos milions de pimes i autònoms, la nova organització empresarial reclama la necessitat d’apostar per un nou model productiu. Parlem amb el seu president, José Luís Roca, sobre la situació actual de pimes i autònoms al país i les principals demandes de CONPYMES. 

Més
0

La ponència “Iniciatives clau per accelerar la transformació de l’economia espanyola” organitzada pel Cercle d’Economia fa una crida als actors polítics i econòmics a unir esforços i aplicar els canvis estructurals “de calat” que necessita l’economia espanyola per no quedar-se enrere   Text:  Adrià Gratacós Torras Després del llum verd…Més

0

És el comissari europeu més jove, tant de l’equip d’Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb només 30 anys, Virginijus Sinkevičius s’encarrega d’una de les carteres més clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el “comissari millennial”, però abans d’arribar a ocupar aquest càrrec, ja havia estat ministre d’Economia i Innovació de Lituània. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevičius té entre les seves responsabilitats l’estratègia de biodiversitat de la UE de cara les pròximes dècades, i també promoure les polítiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l’estratègia de sostenibilitat de la Comissió Europea passa per la creació d’un Pla d’Economia Circular que Sinkevičius va presentar el març passat, i que fixa les línies mestres per a una transformació de l’economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no només per aconseguir que els objectes tinguin més vida útil, sinó, també, per reconèixer el “dret a reparar” o promoure el disseny urbà sostenible.

Més
0

La innovació i la recerca en la tecnologia de les telecomunicacions és un dels objectius de la nova Comissió Europea, però no l’únic. De la mà de la nova comissària Mariya Gabriel —amb experiència prèvia en l’anterior Executiu comunitari sobre ciberseguretat i digitalització— es vol accelerar el paper de la UE en aquesta matèria. Però què s’ha fet fins ara i què cal fer?

Més
0

La inclusió és un dels principals objectius d’Erasmus+. Volem un Erasmus que arribi a més persones, amb orígens diversos, especialment d’aquells que tenen menys oportunitats, de manera que tothom se’n pugui beneficiar al marge de la seva classe social, discapacitats o el seu origen geogràfic. Hem d’assegurar-nos que la situació personal de les persones, especialment en la desigualtat, no els impedeixi formar part del programa Erasmus. La meva estratègia és poder arribar a persones amb menys oportunitats. Per exemple, cobrint les despeses extraordinàries i augmentar els participants amb necessitats especials o que tinguin menys oportunitats. La proporció de participants en aquestes situacions és actualment de l’11,5%. Amb el nou programa, volem augmentar el suport de persones amb menys oportunitats i tenir formats més flexibles, com estades més curtes.

Més
0

La viabilitat del nostre sistema econòmic, social i laboral se sustenta en base a tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració. Així, tenint en compte dades com que el creixement vegetatiu a Espanya continuarà sent negatiu en els propers anys -som el segon país de la UE amb menys naixements; si bé es preveu un saldo migratori positiu que incrementi la població fins al 2033-, el progressiu envelliment de la població o que, amb un 17,9% d’abandonament escolar, ocupem el setè lloc en la llista del fracàs escolar de la UE, es fa palès que cal actuar amb celeritat sobre aquests paràmetres per afrontar la caiguda de la població activa.

Més
0

Molt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferroviàries, però, finalment, ho està acabant d’aconseguir, gràcies a l’esforç titànic de l’última dècada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalització Ferroviària i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pràcticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continuïtat –segons els auditors de la Unió Europea– s’ha convertit en un contínuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a través de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.

Més
0

L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.

Més
0

Marianne Leonie Petrus Thyssen (Sint-Gillis-Waas, Bèlgica, 1956) ha estat, durant cinc anys, la comissària d’Ocupació, Afers Socials i Mobilitat Laboral de la UE. Política del partit cristià-demòcrata flamenc i jurista de professió, va ser, també, eurodiputada durant 10 anys. Enguany, però, posarà punt final a la seva carre-ra política. En una entrevista amb Món Empresarial reflexiona sobre què ha aconseguit durant aquest temps, ara que l’ombra d’una nova recessió econòmica amenaça les condicions laborals dels ciutadans de la UE posant en entredit el futur de les seves pensions de jubilació.

Més
0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Més
1 2 3 5