L’absentisme laboral ha entrat al debat de la competitivitat del país: les baixes laborals han deixat de ser una incidència per convertir-se en un factor estructural que condiciona la productivitat i la competitivitat.
JOSEP GINESTA I VICENTE. Secretari General de PIMEC, confederació empresarial
de La petita i mitjana empresa de Catalunya
Però també és un problema social, que afecta milers de persones que veuen demorada la recuperació de la salut: ha passat de ser un problema per a persones i empreses a ser-ho per a la competitivitat del país.
L’absentisme laboral és el temps pagat que les persones no treballen. Entre els anys 2013 i 2025, les baixes laborals han passat de tenir un pes del 60 per cent a tenir-ne el 80 per cent. A Catalunya, les hores mensuals no treballades han passat de 3,8 hores el 2013 a 8,0 el 2025; a Espanya, a 8,2 hores.
Aquest increment impacta les empreses: el cost dels primers dies de baixa (2.500 milions d’euros) supera l’assumit per la Seguretat Social, però hi ha costos indirectes que no sempre es comptabilitzen i tenen un impacte molt superior. Els 63 milions de dies de treball perduts per baixa a Catalunya el 2024 es tradueixen en pèrdua de producció, reorganització de torns i costos de substitució, en un context de manca de talent. Per això l’absentisme no és només un cost laboral: és també un cost d’oportunitat, de servei, de qualitat i de creixement.
A Catalunya, el cost agregat, si s’hi incorporen prestacions, costos directes empresarials i costos d’oportunitat, arriba als 33.340 milions d’euros, equivalent al 10,5% del PIB. Aquesta càrrega resta marge per invertir i millorar salaris.
Mentre l’economia ha recuperat activitat i ocupació, les baixes han avançat a un ritme molt superior. A Espanya, entre 2013 i 2024, les hores van augmentar un 112,9%, mentre el PIB i la productivitat es mantenien gairebé estancats. Aquesta divergència és preocupant: si produïm amb més absències, més costos i la mateixa productivitat, la capacitat competitiva de les empreses i del país es deteriora.
Les causes són diverses: factors demogràfics, com l’envelliment de la població ocupada i l’increment de baixes curtes entre joves; i un augment intens de les baixes per salut mental, que a Catalunya el 2024 representen el 8,7% dels casos però gairebé el 23,6% dels dies de baixa, amb més afectació en joves.
També hi incideixen les llistes d’espera sanitàries, que poden prolongar processos que clínicament podrien resoldre’s abans. Hi ha també un problema de governança: qui prescriu la baixa no n’assumeix el cost, ni qui la finança en té sempre el control. Al nostre país hi ha una anomalia: tot i tenir una incidència en baixes només per sota de Noruega o Eslovènia, tripliquem el seu atur.
Entre el 2013 i el 2025, dins d’aquest absentisme, les baixes laborals han passat de tenir un pes del 60% a tenir-ne el 80%
Cal fugir de discursos simplistes. La immensa majoria de treballadors segur que actuen amb responsabilitat i la baixa té origen en una malaltia. Per protegir aquest dret, cal posar llum al problema i evitar-ne usos inadequats. És a dir, preservar el bon ús dels drets, com recorden els cartells que hi ha als CAP de Catalunya.
Tot i el dèficit d’inversió en atenció primària, hi ha camí per a la solució. La resposta no és pressionar persones malaltes, sinó governar millor el sistema: més capacitat de les mútues per gestionar altes, menys llistes d’espera en diagnòstics i rehabilitació, plataformes interoperables entre l’INSS, la salut pública i les empreses, i altes flexibles.
La negociació col·lectiva també ha de ser responsable: protegir qui està malalt, sí, però evitant incentius que acabin penalitzant l’assistència, la productivitat i els equips que sostenen l’activitat. Cal ajudar les pimes amb protocols, càlcul de costos i programes de salut laboral.
L’absentisme laboral per baixes és avui una de les principals hipoteques silencioses de la competitivitat. Si volem empreses més productives, salaris alts i més capacitat de créixer, cal que deixi de ser un problema administratiu i esdevingui una prioritat de país.
