Des que el Nobel d’Economia Milton Friedman va establir la seva doctrina que afirma que “la responsabilitat social de les empreses és augmentar els beneficis”, l’accionista va prendre el control de l’economia mundial i va buscar els majors rendiments (per augmentar la riquesa general). Avui dia, però, és obvi que aquesta doctrina està danyant profundament les corporacions que continuen mantenint aquesta creença. Si analitzem els escàndols empresarials mundials, podem observar que la majoria estan relacionats amb errors en el judici corporatiu i, en última instància, amb el sentit restrictiu de la finalitat corporativa imposada per Milton Friedman (i la seva escola) centrada en la maximització del valor només per a l’accionista. Aquesta imprudència ha privilegiat la recerca de les més estretes mesures financeres de rendiment per sobre dels fonaments, també pel que fa a la seguretat (per exemple, Boing, Volswaken, BP etc.) i els controls ambientals (Total, General Motors, Apple, etc.).