Els experts en gestió del canvi, ciència i innovació Xavier Marcet, president de Lead To Change, i Josep Miquel Piqué, president executiu de La SalleTechnova Barcelona i vicepresident de l’ISAP, prenen el pols a l’estat de la cultura de la innovació al nostre país en aquesta entrevista a dues veus.
Text: Redacció.
Fotos: cedides
Al seu criteri, la innovació a Catalunya gaudeix de bona salut?Xavier Marcet: La innovació ha viscut una etapa d’exaltació i ha tingut un fort impacte però de forma molt desigual. Els resultats d’Europa són discretíssims si els comparem amb els dels millors ecosistemes d’innovació del món, liderats per Silicon Valley. En general, la innovació ha funcionat millor a les start-up que a les empreses ja establertes.
Josep Miquel Piqué: Si per sistema d’innovació entenem un ecosistema que és capaç de produir la ciència i la tecnologia necessàries per a la competitivitat empresarial del país, constatarem que no tenim un problema de capacitat de recerca. El punt crític està en la demanda d’innovació per part de les empreses i en la orientació dels grups de recerca a aquestes demandes.
Les organitzacions aposten suficientment pel canvi?
X.M.: Cada organització és diferent i predicar el canvi és fàcil però implementar-lo no ho és gens. Malgrat tot, no ens queda una altra opció… Adaptar-se al client és un exercici quotidià que exigeix transformacions cada cop més importants i, per tenir èxit, la cultura i el lideratge de cada empresa resulten determinants.
J.M.P.: Actualment hi ha noves tecnologies (com l’Internet de les coses, el big data, la robòtica, la realitat virtual o la impressió 3D) que transformaran radicalment sectors no només en el procés productiu sinó en el model de negoci i la forma de monetitzar. Penso que les start-up estan entenent aquest moment i desenvolupant propostes molt interessants!
Xavier Marcet: “La majoria de sectors viuen en escenaris de disrupció, s’estan trencant les regles del joc dels mercats consolidats. I per això és molt important que les empreses estiguin entrenades per innovar. L’èxit no s’assoleix improvisant.”
El teixit empresarial del nostre país està format, majoritàriament per pimes. Quines són les principals dificultats –finançament a banda– amb què es troben aquestes empreses per innovar?
X.M.: Les pimes tenen enormes possibilitats si no s’amaguen sota cultures raquítiques. Neixen empreses però no creixen a causa de la seva burocratització i pèrdua d’agilitat i flexibilitat. Ara més que mai les pimes poden competir amb les grans, crear productes i serveis diferencials, i trobar la qualitat del seu lideratge. Cal aprofitar aquesta oportunitat i obrir noves vies de creixement.
J.M.P.: Les pimes tenen un triple problema: tecnològic, de talent i de finançament. Però, d’altra banda, disposen d’aspectes positius com la força del lideratge, la seva flexibilitat a l’hora de prendre decisions, i tenir al seu abast un mercat real.
Hi ha la tendència a pensar que algunes indústries són més proclius a innovar que d’altres. És així o tothom pot innovar?
X.M.: Tothom pot innovar. Una altra cosa és que les tecnologies exponencials basades en software han desplegat innovacions que han crescut molt ràpidament, s’han fet globals i en alguns casos ens han canviat la vida. La majoria de sectors viuen en escenaris de disrupció, s’estan trencant les regles del joc dels mercats consolidats. I per això és molt important que les empreses de qualsevol sector estiguin entrenades per innovar. L’èxit no s’acostuma a assolir improvisant…
J.M.P.: Per la seva flexibilitat, ràpid prototipatge i anàlisi del mercat, les empreses basades en les TIC passen més fàcilment de la idea al pilot amb la validació dels clients. A La Salle ho fem en menys de 10 setmanes! Però la innovació és necessària a tos els sectors. Cal innovar i no esperar que la competència doni el primer pas.
Josep Miquel Piqué: “Actualment hi ha noves tecnologies (com l’Internet de les coses, el big data, la robòtica, la realitat virtual o la impressió 3D) que transformaran radicalment sectors no només en el procés productiu sinó en el model de negoci i la forma de monetitzar.”
Les oportunitats per innovar a Catalunya superen els riscos de fer-ho?
X.M.: Catalunya, com Europa, no ha assolit cap lideratge seriós en l’escenari de la revolució digital dels anys vuitanta i noranta. Ara té una altra oportunitat en la indústria 4.0 i l’hauria d’aprofitar perquè sinó ens costarà molt mantenir una societat amb uns nivells de benestar social equilibrats. La nostra equació és i+i (internacionalització i innovació), i en aquesta darrera ens hi haurem d’espavilar molt més.
J.M.P.: Tenim un RIS3CAT que ha creat una visió clara de sectors empresarials i tecnologies per al 2020. Ara cal assegurar la seva implementació efectiva i, sobretot, que els territoris entenguin que són plataforma de l’economia del coneixement. D’altra banda, el 22@ és l’exemple clar que quan política pública es combina amb universitats i empreses s’innova més i millor i es crea ocupació de qualitat.
La formació és la via per transformar el talent i la creativitat en innovació? Quin és el paper de les institucions en aquest sentit?
X.M.: Sense una universitat potent molt vinculada a l’ecosistema d’innovació no ens en sortirem. A Catalunya la nostra assignatura pendent és la valorització del coneixement que es produeix en la recerca. Ens cal una universitat capaç de transformar els perfils professionals que produeix, ajustar-los a les noves necessitats. En el futur, el més important serà la capacitat de gestionar la complexitat i la necessitat de fer i comunicar síntesis estratègiques amb gran freqüència.
J.M.P.: La competitivitat d’un país depèn del talent i la tecnologia, que es donen a les universitats gràcies a les tasques de recerca i de formació. El repte, però, el tenim amb la valorització d’aquest talent i tecnologia. L’emprenedoria de base tecnològica és segurament la forma més ràpida de transformar idees en realitats. Les universitats, mitjançant els seus parcs, han de proveir el millor ecosistema per a la creació d’aquestes noves start-up i connectar-les amb les empreses.
