La ponència “Iniciatives clau per accelerar la transformació de l’economia espanyola” organitzada pel Cercle d’Economia fa una crida als actors polítics i econòmics a unir esforços i aplicar els canvis estructurals “de calat” que necessita l’economia espanyola per no quedar-se enrere Text: Adrià Gratacós Torras Després del llum verd…Més
La quantitat de dades que generem diàriament les persones, ja sigui com a consumidors o des del sector industrial, però també des de les institucions, l’acadèmia i la investigació, ja és ingent i gairebé impossible d’imaginar per a la ment humana. S’espera que el volum de dades produïdes al món es dispari i passi dels 33 zettabytes (1 zettabyte correspon a 1.000 milions de gigabytes) del 2018 als 175 pel 2025. Tot això ha creat una indústria al seu voltant —la industria de les dades— que té com a pilar fonamental la Intel·ligència Artificial (IA), un sector estratègic i prioritari per a la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen, però encara secundari en una Europa que està lluny dels Estats Units o la Xina.
Més
El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.
Més
Poques vegades es recordarà tant el nom de la persona que ocupava la cartera de Sanitat a la Comissió Europea com el període que li ha tocat exercir a Stella Kyriakides (Xipre, 1956). Psicòloga de professió, especialitzada en desajustos psicològics d’infants i adolescents, ha sigut una de les cares més…Més
Milions d’europeus viuen en països governats per governs de coalició. Això succeeix a Alemanya, França, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Bèlgica, Holanda i d’altres països europeus. Per primera vegada des de fa 80 anys, el govern espanyol és un govern de coalició.
Més
Les mesures de contenció i mitigació decretades per la majoria d’Estats europeus amenacen amb una nova recessió al vell continent
Les dades difoses pel govern xinès denoten un impacte econòmic molt major del pronosticat a l’inici de la crisi
La innovació i la recerca en la tecnologia de les telecomunicacions és un dels objectius de la nova Comissió Europea, però no l’únic. De la mà de la nova comissària Mariya Gabriel —amb experiència prèvia en l’anterior Executiu comunitari sobre ciberseguretat i digitalització— es vol accelerar el paper de la UE en aquesta matèria. Però què s’ha fet fins ara i què cal fer?
Més
Les tecnologies mòbils es troben en un context de transició entre la tecnologia 4G i la futura cinquena generació de tecnologies mòbils (5G). Es preveu que aquesta propera evolució tecnològica es comenci a desenvolupar comercialment al llarg del 2020 i que tingui una adopció majoritària en el període 2022-2025. La seva aplicació suposa un canvi tecnològic disruptiu, vers les generacions anteriors, per a la transformació digital de l’economia i la societat; permetrà el desenvolupament de noves aplicacions per a una gran varietat de sectors (industrial, ciutats intel·ligents, sanitari, etc.) i nous models de negoci. Les prestacions del 5G milloraran en tots els aspectes les tecnologies sense fils precedents, i introduiran noves capacitats sobre les quals es desenvoluparan aplicacions que canviaran les possibilitats de les telecomunicacions tal i com les coneixem avui en dia.
Més
A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.
Més
Les empreses europees que volen penetrar amb èxit en el mercat xinès haurien de seguir tres consells
Més