Sorpresa enorme a molts consells d’administració. Va passar fa vuit anys, el 2022. La majoria dels seus membres acabaven de saber que la Unió Europea havia iniciat un tsunami regulatori tendent a un model econòmic sostenible basat en la lluita contra el canvi climàtic. Això, tan abstracte per a molts, es concretava a convertir la funció social de les empreses —excessivament evanescent—, en l’abanderat de la qüestió. Avui, al 2030, data dels fets, hem pogut contemplar l’alineament de la majoria de les corporacions europees amb aquests objectius. L’RSC, que havia vegetat entre la cura de la mala consciència i la filantropia, ha fet en menys de deu anys el pas definitiu cap a l’establiment d’unes pràctiques de sostenibilitat referents a l’est i a l’oest. No només impacten en l’evolució del planeta, sinó que també han canviat la governança de les empreses.