Revista d'Anàlisi Plural

El preu de la llum tensa Europa. El repte d’afrontar la dependència del gas i la descarbonització del continent

0

L’última cimera europea del 2021 va acabar amb molta més polèmica de l’esperada per una qüestió que alguns van subestimar: el mercat de l’electricitat i la política energètica de la Unió Europea. Després d’hores i hores d’un debat en què qüestions com la política migratòria, la gestió de la pandèmia o les tensions amb Bielorússia semblaven els punts calents de la jornada, els vint-i-set líders de la Unió es van encallar en el debat sobre la llum, que sense cap mena de dubte continua portant cua aquest 2022. La factura elèctrica s’ha encarit per a les butxaques de tots els ciutadans europeus. El mercat elèctric és comú, funciona sota normes europees, però no tots els vint-i-set pateixen el problema amb la mateixa severitat ni en fan el mateix diagnòstic.

Text: Júlia Manresa Nogueras


Fa tres dècades, el sector elèctric de la UE estava organitzat de manera monopolística. A cada país, una o unes poques empreses eren les responsables de generar, transmetre, distribuir i subministrar l’electricitat. Però a través de diverses reformes legislatives —feixugues i costoses, tant per la complexitat de la qüestió com per les friccions nacionals—, la Unió Europea va aconseguir anar liberalitzant el sector per obrir la porta a una major competència, un enfocament que la Comissió Europea defensa aferrissadament perquè considera que és l’opció més competitiva i assequible per a la ciutadania i l’empresariat europeu. Així ho ha reiterat diverses vegades la comissària encarregada d’aquesta qüestió, Kadri Simson.

La caixa dels trons de l’energia
“Alguns estan assenyalant el disseny del mercat europeu de l’electricitat com a part del problema”, deia Simson a l’octubre en un ple de l’Eurocambra, en referència a posicions com l’espanyola, que apunta directament al sistema marginalista de fixació de preus i a una possible especulació en el mercat de les emissions de carboni (ETS) com a part del problema. Però la comissària ho té car: “El disseny del mercat elèctric és un vestit fet a mida per impulsar les renovables i l’energia més barata a tots els consumidors i també per millorar la integració europea.” Certament des del 1996, quan va començar la liberalització, s’han anat impulsant reformes i les dues últimes, la de 2019 i l’actual, tenen com a principals objectius la transició ecològica.

Obrir el debat sobre el mercat elèctric europeu és obrir la capsa de Pandora, perquè cada govern té les seves pròpies demandes i necessitats

Justament la cimera de desembre va acabar en fracàs perquè països dependents del carbó com la República Txeca o Polònia van aferrar-se a les crítiques espanyoles per posar en qüestió el sistema ETS. Obrir el debat sobre el mercat elèctric europeu és obrir la capsa de Pandora, perquè cada govern té les seves pròpies demandes i necessitats. Per exemple, aquest any ha arrencat amb la polèmica sobre la taxonomia (la classificació que ha de delimitar quines són les inversions verdes a partir d’ara) amb què Brussel·les (com França i contràriament a Alemanya o Espanya) preveu incloure la nuclear i el gas.

Brussel·les defensa el sistema actual
Però, al cap i a la fi, una liberalització del mercat també deixa menys marge de maniobra als governs per fixar límits de preus o alterar la factura en situacions com l’actual, tal com va arribar a proposar el govern de Pedro Sánchez en un document presentat a Brussel·les que va ser ràpidament rebutjat, també per la majoria de governs nòrdics, més ben interconnectats. Ara bé, la realitat és que la factura de la llum s’ha disparat un 200% arreu d’Europa, i encara més a països com Portugal o Espanya, considerats una illa energètica per problemes d’integració amb les interconnexions del continent.

Fins ara, Brussel·les ha aportat poques solucions, més enllà de recordar als governs totes les eines que tenen a les seves mans per mitigar l’escalada a nivell nacional. La Comissió Europea també va demanar a l’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) un informe exhaustiu sobre el funcionament del mercat per determinar les causes i possibles solucions a l’escalada de preus. El primer informe preliminar, publicat el novembre passat, va ser contundent: el sistema funciona correctament i està ben dissenyat, la mare dels ous és el preu del gas. I aquí també hi entra en joc la geopolítica (les relacions amb Rússia, Argèlia i Marroc).

Segons un informe encarregat per la Comissió Europea a l’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) per determinar les causes i possibles solucions a l’escalada de preus, el sistema funciona correctament i està ben dissenyat, la mare dels ous és el preu del gas. I aquí també hi entra en joc la geopolítica

L’informe de l’Agència situa Espanya i Portugal al reduït grup de països més altament dependent del gas o més mal interconnectats i rebutja frontalment la proposta espanyola de fixar un topall al preu d’aquest combustible perquè podria provocar “danys col·laterals” en els objectius europeus de descarbonització. L’ACER considera que alterar els preus podria acabar deixant fora certs productors que podrien acabar-se veient abocats a vendre a pèrdues, cosa que alteraria la lliure competència per cobrir l’augment de la demanda.

Així doncs, des de la UE tenen clar que ha costat molt arribar a dissenyar i teixir l’actual sistema elèctric europeu i que, ara que estem en plena transició verda, no és hora de posar-lo en dubte. Al mateix temps, però, s’admet que cal una UE menys dependent del gas rus o d’altres regions i s’obre la porta a buscar maneres de crear una reserva estratègica de gas o fer una compra conjunta voluntària. Però, per a Europa, la prioritat és descarbonitzar i encarir encara més l’ús de les energies contaminants encara que durant aquest procés sigui necessari un petit ajut als més vulnerables a través d’un fons de transició justa.
.

Enviar Comentari