En l’economia actual, marcada per l’acceleració tecnològica, la reconfiguració dels equilibris geopolítics i la transició energètica i industrial, innovar ha deixat de ser una opció estratègica per convertir-se en una necessitat econòmica per a qualsevol organització que aspiri a créixer i sostenir la seva competitivitat en el temps.
CRISTINA ANDRÉS URARTE.
Presidenta del Col·legi Basc d’Economistes · Vicepresidenta Consell General d’Economistes d’Espanya
L’EVIDÈNCIA ÉS CLARA
L’OCDE subratlla que el creixement en les economies avançades depèn d’incorporar coneixement, tecnologia i innovació tant a l’activitat productiva com als serveis, i de traduir aquestes capacitats en millores reals i tangibles. A això s’afegeix un factor decisiu: el talent. El Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum adverteix que el 86% dels empleadors identifica la IA i les dades com el principal motor de transformació fins al 2030, i que el 39% de les competències clau haurà canviat en aquest horitzó. La formació contínua és ja un imperatiu econòmic i social, no opcional.
En aquest context, innovar no significa únicament llançar nous productes o serveis. Significa revisar processos, adoptar tecnologies amb criteri, impulsar l’aprenentatge continu i construir models organitzatius més flexibles, inclusius i resilients. Una estratègia orientada a l’anticipació, amb accent en la dimensió social: perquè el creixement només té sentit si es tradueix en millores tangibles per a les persones i per al conjunt de la societat.
El Global Talent Competitiveness Index 2025 ho confirma: les economies més competitives no són les que més inverteixen, sinó les que millor converteixen aquesta inversió en capacitats i resultats per a les persones que les integren.
Per això, liderar avui exigeix apostar per innovació, tecnologia i talent com una mateixa agenda econòmica i social. Perquè innovar ja no és només un avantatge competitiu: és una condició necessària per créixer, adaptar-se i construir un futur que arribi a totes les persones.
