Tot i que la COVID-19 ha clavat un cop dur a la majoria de les empreses, també ha posat al descobert el tresor de les dades que permeten agilitzar i optimitzar la manera com operen les organitzacions.
PHANISH PURANAM. Catedràtic d´Estratègia i Disseny Organitzacional Roland Berger d´INSEAD.
JULIEN CLÉMENT. Professor assistent de Comportament Organitzacional de Stanford Graduate School of Business.
El treball virtual converteix allò intangible en concret. Els registres de xat, els enregistraments de vídeo, les rutes d’activitat en projectes col·laboratius, etc., ofereixen als gerents nous nivells de coneixement de tot el que passa a les empreses: des del que fa referència a la moral dels empleats fins a com els vincles informals condicionen els resultats de les decisions empresarials.
Evidentment, aquesta és una informació sensible. Per això, les organitzacions han de mantenir uns estàndards ètics i legals en matèria de privadesa i protecció de dades elevats. Tot i així, amb les salvaguardes adequades, aquestes dades poden produir descobriments poderosos.
L’AUGE DEL DISSENY ORGANITZACIONAL BASAT EN DADES
Tot i que les organitzacions són molt diverses i estan en constant evolució, els seus problemes bàsics són recurrents i universals. Sempre es redueixen a dividir els grans objectius en tasques més petites per reunificar després els resultats tractant de formar un tot coherent. Si els equips petits, les grans empreses i les agències governamentals aprenen a utilitzar les dades i els algoritmes per gestionar millor aquests problemes, el seu rendiment millorarà de manera substancial (i sostenible).
3TIPUS DE PROBLEMES ORGANITZATIUS
Estructurar els esforços analítics tenint en compte els diferents tipus de problemes que es poden resoldre gràcies a les dades i als algorismes hi pot contribuir. S’entén, doncs, que el disseny d’una organització involucra tres grups de decisions:
1. Estructuració: implica l’ús d’autoritat, incentius i agrupació per resoldre problemes de coordinació i cooperació. En recopilar millor la informació relativa als fluxos de treball i les interaccions dels empleats, les organitzacions poden identificar els “punts calents” on es produeixen els errors de coordinació i reparar-los.
2. Classificació: gira entorn de “qui entra i qui surt” de l’organització, departament o equip. Això inclou preguntes sobre contractació, autoselecció dins dels projectes i diversitat al lloc de treball. Les dades completes de la força laboral són fonamentals per abordar aquests problemes.
3. El concepte sensemaking agrupa lideratge, visió i cultura. La informació recopilada a través de plataformes com ara Slack i Zoom dibuixa instantànies detallades de la cultura corporativa en acció. Fins i tot mentre es manté l’anonimat individual, és possible afegir dades de text i fer servir tècniques d’aprenentatge automàtic per identificar els valors o conceptes que són importants per a les persones en funció de les paraules que usen.
L’apogeu de les dades després de la COVID-19 pot ajudar a construir organitzacions més resistents en el futur. La part complicada serà examinar aquesta allau d’informacions per destriar allò que és més rellevant i aplicar estratègicament aquesta informació amb mètodes rigorosos.
Aquest article es basa en la publicació digital The Organizational Analytics eBook: A Guide to Data-Driven Organization Design.