Revista d'Anàlisi Plural

Cignes negres. Responsabilitat social corporativa en peu de guerra

0

L’atac de Rússia a Ucraïna té moltes conseqüències: conflicte bèl·lic, crims de guerra i crims contra la humanitat, inflació i inestabilitat econòmica al món, expansionisme territorial de la dictadura de Rússia, etc. També té una altra repercussió: com exercir la responsabilitat social corporativa en un món global?

Xavier Torrens.Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Som ben lluny de les quatre de la matinada del 24 de febrer de 2022, que restarà en la nostra ment com el record d’aquell moment en què va començar la invasió de Putin a Ucraïna. Han passat massa setmanes des de l’instant que va començar l’atac de Rússia contra Ucraïna.
Han succeït massa coses que eren inversemblants que tornessin a passar a Europa: una guerra en sòl europeu i l’ascens de la inflació a nivells desconeguts des de feia dècades a la Unió Europea (en el cas d’Espanya, la taxa més alta d’inflació des de 1985). Hem viscut la reestructuració del mercat de l’energia per reduir la dependència energètica de Rússia, i un conflicte bèl·lic amb ressonàncies de la guerra freda. Més enllà del personatge de ficció de l’agent 007 en les pel·lícules que continuen la saga de James Bond, la guerra freda va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. Massa fets improbables estan passant.

007 JAMES BOND
Certament, qualsevol ciutadà hagués trobat inversemblant que ressuscitaria el món de l’agent 007, James Bond. Però el passat maig de 2022, segons l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, la cruenta guerra ja anava camí de 4.000 morts civils i comptava amb uns altres 4.000 ferits entre la població. Això eren els càlculs més conservadors i no es compten les víctimes dels soldats caiguts en combat. Per tant, la retransmissió en directe de l’atac de Rússia contra Ucraïna fa que sapiguem dia a dia que una guerra dins del territori europeu s’emporta vides humanes en ple segle XXI. Insòlit des de la Segona Guerra Mundial, tot i el parèntesi entre 1991 i 2001 en la també tràgica guerra als Balcans, a l’antiga Iugoslàvia.
Davant les imatges de la guerra, la societat (i dins d’ella el món empresarial) no pot girar l’esquena a l’exili massiu de la població civil ucraïnesa. Segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats, més de 5,8 milions de persones s’han exiliat d’Ucraïna. I entre altres xifres d’Ucraïna, les que facilita l’Organització Internacional per les Migracions: cal afegir els més de 7,7 milions de persones desplaçades, que són els ucraïnesos que, tot i no haver marxat del país, han hagut d’abandonar les seves llars i anar-se’n a viure en un altre indret d’Ucraïna. L’èxode ucraïnès és el major èxode a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

UNA PANDÈMIA I UN CONFLICTE INESPERATS
Era inversemblant una crisi sociosanitària com la pandèmia del coronavirus i encara més increïble que se li afegís una guerra dins d’Europa que ens duria a situacions d’inflació mai vistes des de feia dècades. COVID-19 i guerra d’Ucraïna són cignes negres.
Segons Nassim Nicholas Taleb (us recomano llegir el seu llibre El cisne negro, a l’editorial Paidós), els cignes negres són fets o successos rars, tenen un fort impacte i, un cop succeeix un cigne negre, la gent ho explica com si fos predictible quan, de fet, ningú o gairebé ningú ho havia predit. Dit d’una altra manera: un cigne negre és l’impacte d’un fet altament improbable.

Era inversemblant una crisi sociosanitària com la pandèmia del coronavirus i encara més increïble que se li afegís una guerra dins d’Europa que ens duria a situacions d’inflació mai vistes des de feia dècades

Resulta clar que la COVID-19 és un cigne negre, ja que és rara una pandèmia mundial que hagi tingut un impacte tan fort. I ara, mirant-ho amb retrospectiva, hi ha gent que explica el coronavirus com si hagués estat un fet normal de la història humana. Però tothom sap que ningú va predir la COVID-19, més enllà d’alguns epidemiòlegs que podien tenir alguna previsió genèrica.
També resulta evident que la guerra d’Ucraïna és un cigne negre, perquè és rara una guerra dins d’Europa al segle XXI. El conflicte ha tingut un fort impacte i ara tothom explica la invasió de Putin com si sabessin que s’anés a produir. Tots sabem que el dictador rus ja havia envaït altres territoris (una part de Geòrgia, Txetxènia, una part d’Ucraïna com Crimea o, fins i tot, la seva intervenció directa a la guerra de Síria). També sabem que havia controlat altres territoris amb governs titelles (Transnístria a Moldàvia, el mateix Donbass a Ucraïna fins que l’ha envaït, o Bielorússia). Però ningú no s’esperava la invasió de tota Ucraïna, incloent-ne la capital Kíiv, tot i que després li ha sortit malament la seva estratègia militar. I com la guerra de Rússia contra Ucraïna ha estat un claríssim cigne negre, aleshores l’impacte d’aquesta guerra altament improbable ha estat tremendament nefasta després de la COVID-19 per a la recuperació de l’economia europea i mundial, i no només la russa i la ucraïnesa.

 

JA N’HI HA PROU
Arribats a aquest punt, i atès que ha quedat prou clar que la dictadura de Putin està disposada a la guerra una i altra vegada (Geòrgia, Txetxènia, Ucraïna, etc.), per primer cop de tota la història russa dirigida per Putin, les empreses privades i les empreses socials s’han posat en peu de guerra: han expressat la seva voluntat d’estar disposades a una lluita financera i econòmica, agafant com a armes les sancions a Rússia.
Unes sancions econòmiques que han provocat una caiguda del PIB rus i han fet pujar la seva inflació, a més d’expulsar vàries entitats bancàries russes del sistema interbancari Swift. A aquestes mesures s’hi han afegit el congelament d’actius bancaris o les limitacions a determinades importacions i exportacions. També s’ha aturat l’activitat comercial d’un bon número d’empreses occidentals establertes a Rússia. Ara bé, el gran impacte seria l’aturada de les importacions del petroli i el gas rus a la Unió Europea.

ENVIRONMENTAL, SOCIAL & GOVERNANCE
Davant de tot plegat, arriba el moment de plantejar-nos la interrelació entre les empreses socials (fundacions, cooperatives, associacions no lucratives i altres entitats sense afany de lucre del tercer sector) i la política ESG (environmental, social and governance). També la responsabilitat social corporativa de les empreses privades.

Cal plantejar-nos la interrelació entre les empreses socials i la política ESG (environmental, social and governance). També la responsabilitat social corporativa de les empreses privades

La guerra contra Ucraïna no és una cosa només de governs i de la gestió pública. També és un fet del tercer sector i del sector privat. Allò que és responsabilitat social i ecològica no pot ser una mera moda, una etiqueta moderna o una tendència actual. Tampoc pot ser un simple objectiu entre tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. És un compromís ètic que, evidentment, es plasma en un segell social i verd, però que va més enllà, doncs s’ha de reflectir en la gestió pública tant com en la gestió social i la gestió empresarial.

ZELENSKI I LES EMPRESES
Quan el president democràtic d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va fer un discurs davant del Congrés dels Diputats espanyol, va agrair a les companyies haver frenat la seva activitat a Rússia com a mesura de pressió. Ara bé, va citar determinades empreses amb noms i cognoms per reclamar que deixessin de fer negocis amb Rússia. Sembla que es va equivocar, almenys en part, en la concreció de les empreses. Ara bé, el que hem de ressaltar és que això ens va fer adonar que les empreses no poden girar l’esquena al món real i calamitós que ha provocat la guerra de Putin.
Així doncs, no és una qüestió només d’imatge corporativa, que també ho és, perquè també afecta al màrqueting. És, sobretot, una qüestió de compromisos amb la missió, la visió i els valors de les empreses socials i de les empreses privades, doncs una guerra com la que ha iniciat Putin contra Ucraïna no és un afer únicament de la gestió pública.

Enviar Comentari