L’actualització de les previsions de creixement feta per l’FMI el juliol de 2026 apel·la, com les d’altres organismes internacionals, “als vents creuats de la guerra i la tecnologia”, per presentar la xifra del 3,0% com a previsió per al 2026, amb una modesta revisió d’una dècima a la baixa respecte de l’estimació feta a l’abril, però mantenint un prudent optimisme per al 2027, revisant a l’alça en dues dècimes la seva projecció anterior.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic emèrit d’economia de la UB
Com detalla la taula adjunta, el “patró” d’inflexió a la baixa per al 2026 respecte del 2025, amb un repunt per al 2027, és el més generalitzat. Com és habitual, es mantenen les divergències entre economies avançades i emergents, amb un diferencial que s’estreny el 2026, així com les asimetries dins de cada grup.
L’Orient Mitjà és la regió òbviament més afectada per aquestes dinàmiques. Els Estats Units mantenen pràcticament planes les seves previsions, mentre que a la zona euro s’espera una certa recuperació d’Alemanya, que continua en nivells baixos de creixement, mentre que Espanya presenta perspectives d’un nivell millor, però amb una inflexió a la baixa. I mentre l’Índia manté el patró “en forma de V”, la Xina ofereix dubtes amb una tendència cap a registres més modestos
