Revista d'Anàlisi Plural

La delegació, una tasca pendent

0

Delegar continua sent un verb bàsic per a una bona gestió, tanmateix no es conjuga tan sovint com caldria. Pensem, si no, en l’alt nombre d’executius estressats i superats pel seu treball i les seves funcions.

SUSANA GUTIÉRREZ. Directora de RH de General Óptica (Espanya i Portugal).


Què hauríem de tenir en compte per poder delegar realment?

  • Delegar genera por. Centrem tot allò que succeeix en la nostra persona, en part per la nostra pròpia inseguretat: “Acabo abans si ho faig jo”. En el fons, al darrere hi ha la por a perdre el control i a deixar de ser imprescindibles i / o a equivocar-se. No obstant això, els errors formen part de l’aprenentatge, obren portes a noves idees i solucions i, sobretot, faciliten el coneixement i aprenentatge conjunt.
  • Delegar genera beneficis, ja que permet: invertir el nostre temps en les funcions que aporten més valor; distribuir equilibradament la càrrega de treball a l’equip; desenvolupar els nostres col·laboradors i augmentar el compromís amb resultats.
  • Delegar és possible. Les matrius de delegació (Michael Hyatt) poden ser-nos d’utilitat. Identifiquem quin és el nivell de passió -quant gaudeixo de la tasca- i quin és el nivell de competència –com de bo sóc en aquesta tasca- i, a partir d’aquí, decidim què deleguem i què no, de manera conscient i pràctica.
  • Una delegació efectiva i real requereix uns principis bàsics: a) confiar en qui deleguem; b) donar responsabilitat i autoritat sobre les tasques; c) facilitar tota la informació possible des de l’inici, fixar objectius concrets i resultats esperats; d) oferir guia i consell sense interferir, però estant disponibles en cas de dubte i / o problemes; i e) reconèixer el treball i esforços realitzats per l’equip.
  • Aspectes a evitar per a delegar bé: a) finalitzar les tasques delegades o canviar els responsables a meitat del projecte sense justificació clara. Això genera frustració, inseguretat i baixa autoestima en els equips; b) especificar detalladament com s’ha de fer la feina encomanada; i c) estar permanentment damunt del nou responsable. Supervisar és necessari, però “no deixar respirar” no ho és.
  • No tot es pot delegar. La definició de la missió i visió de la companyia, la construcció de la cultura corporativa, l’estratègia de comunicació, la gestió de situacions de crisi i, per descomptat, la responsabilitat última sobre resultats i liderar amb l’exemple són punts claus que no s’han de delegar.

Ho tornem a provar?

Delegar és donar poder o responsabilitat a un altre perquè actuï en representació nostra i una habilitat bàsica dels gestors d’èxit. El delegador eficaç empra temps per a planejar assignacions de tasques, i organitza els recursos per a assolir els seus objectius de la manera més eficaç i eficient possible. En fer-ho, el gestor transfereix poder i autoritat a una altra persona, però no la responsabilitat última sobre els resultats.

Enviar Comentari