Revista d'Anàlisi Plural

Executius dinosaures o exploradors

0

El cambio, la innovación y la pasión por explorar el futuro deben formar parte del ADN de la compañía.

Albert Bosch. Aventurer i emprendedor.


Quan preparem una nova aventura en un lloc totalment desconegut, incert i complex, ens enfrontem sempre al repte clau de compondre l’equip adequat per afrontar-la amb les màximes garanties d’èxit.
No estem parlant només d’”esport”, on hi ha unes normes molt clares, una organització i un entorn controlat, i on, a més, els participants han de dedicar-se només a fer molt bé el que saben fer, esforçar-se molt i concentrar-se en els moments clau. Estem parlant d’”Aventura”, en la qual la part esportiva i de rendiment és important, però només és un mitjà per fer avançar el projecte. Aquí no cal fer només bé allò que depèn d’un mateix, sinó que cal saber enfrontar-se a una gestió completa del projecte, amb molts riscos, amb paràmetres incontrolables totalment canviants i amb moments molt crítics. I el món de l’empresa s’assembla molt més a això que no pas a una pràctica purament esportiva o competitiva. Els integrants dels equips de les organitzacions empresarials han de ser bons “esportistes” en el seu terreny, però també han de tenir la mentalitat exploradora de l'”aventurer”.

Quina és l’actitud adequada per enfrontar-se a allò que ens és desconegut?
Ningú no ha estat mai en el futur; ens és totalment desconegut i imprevisible, i per avançar-hi requerirem una actitud realment exploradora en tots els àmbits de l’organització. Però moltíssimes empreses estan plenes d’executius poc adequats per a això i que aporten un ínfim valor. Ells creuen que sí que ho fan, perquè fa temps que hi treballen, el seu lloc està ben pagat i tenen capacitat de presa de decisions; però la seva tasca seria fàcilment substituïble, i la seva aportació podria ser molt més valuosa amb l’actitud adequada per als temps que venen.

[L’experiència] és un factor positiu que aporta confiança i coneixement, però si domina excessivament, distorsiona l’organització i crea estructures ineficients per canviar, innovar i adaptar-se al món radical que ve

A partir d’aquí, la pregunta clau serà com podem crear equips i estructures eficients en la gestió, i alhora enfocades a liderar l’aventura incerta, canviant i súper complexa d’avançar cap al futur. A mi em funciona el que jo anomeno la “Regla dels tres terços”, que explico, aquí, basant-me en l’organització d’una expedició polar a l’Antàrtida.

Primer Terç: experiència
Evidentment, necessito gent que estigui acostumada al fred, a l’esforç al límit, a les incomoditats extremes, a fer servir el material adequat, etc. Tenir dins l’equip persones amb experiència contrastada serà un valor important, però no ha de ser l’únic o principal factor clau a tenir en compte, perquè poden tenir molta experiència en altres entorns, en situacions del passat, però gens quan es tracata d’anar a un lloc on no han estat mai i del qual desconeixen totalment la majoria de paràmetres que s’hi trobaran.
L’experiència està sobrevalorada en el món de les organitzacions i conforma el punt principal de captació i promoció dels membres d’un equip. Evidentment, és un factor positiu que aporta confiança i coneixement, però si domina excessivament, distorsiona l’organització i crea estructures ineficients per canviar, innovar i adaptar-se al món radical que ve. Els experts saben que el seu valor prové, precisament, del que saben fer; amb la qual cosa, massa sovint poden ser els primers interessats a fer que res no canviï per no perdre el seu poder i privilegis a l’organització. L’experiència és necessària i benvinguda, però, per tal que no es converteixi en una bloquejadora de la innovació i el canvi, ha d’estar valorada en la seva justa mesura.

Segon Terç: aprenentatge
Per creuar l’Antàrtida necessito gent que estigui disposada a adquirir noves capacitats, a qui motivi d’aprendre noves tècniques i desenvolupar nous mètodes per fer una aventura diferent de totes les que hagi fet fins avui. I, sobretot, gent que estigui disposada a qüestionar el que havia estat fent i desaprendre coses que aquí ja no li faran servei encara que hagin format part del seu saber fer en el passat.

Necessitem equips disposats a avançar sense tenir-ho tot controlat i sense disposar de les capacitats necessàries (perquè encara es desconeixen), però amb el màxim compromís i confiança en el projecte

En el món de l’empresa, d’això se’n diria formació contínua, però més que alguna cosa que cal fer de tant en tant, hauria de ser un hàbit constant a l’organització, no només perquè les persones es vagin reciclant o adquirint noves capacitats per fer front a allò que ve, sinó perquè existeixi la mentalitat autèntica que el que fèiem ahir no ens servirà l’endemà, i que ens hem d’apassionar per descobrir noves maneres de fer les coses, no deixar-nos portar pels prejudicis del que veníem fent i prohibir aquesta frase tan perillosa que defensa que “això sempre s’ha fet així”.

Tercer Terç: adaptació sobre la marxa
Aquesta és la capacitat més difícil de detectar i potenciar en els membres d’un equip. Però per creuar l’Antàrtida, necessito persones disposades a avançar sense saber encara quines capacitats necessitaran quan es trobin enmig de l’embolic, perquè com no hi han estat mai, i és per definició un lloc incert i complex, segur que sorgiran situacions en les que hauran d’aprendre i adaptar-se sobre la marxa. I d’això en dependrà l’èxit de l’expedició i, potser, fins i tot la pròpia supervivència de l’equip.
Aquesta actitud és la que més escasseja a les organitzacions, i la que més marcarà l’èxit o el fracàs del nostre projecte. L’experiència la podem valorar fins al punt que creiem oportú, i contractar o promocionar executius de forma més o menys objectiva en conseqüència. L’aprenentatge continu el podem organitzar i detectar si tenim un equip realment obert a aprendre i desaprendre coses. Però després necessitem que tot aquest equip estigui disposat a avançar sense tenir-ho tot controlat i sense disposar de les capacitats necessàries (perquè encara es desconeixen), però amb el màxim compromís i confiança en el projecte. Si, per avançar, esperem a tenir tota la ruta controlada i totes les capacitats preparades, segurament ja anirem tard i d’altres ens hauran guanyat la partida.

Enviar Comentari