Revista d'Anàlisi Plural

Solució migratòria. Més immigrants, millors pensions.

0

El Canadà, Alemanya, els Estats Units d’Amèrica i Austràlia saben bé que una de les principals solucions al manteniment del sistema de pensions és el rejoveniment de la societat mitjançant l’arribada al país de persones immigrades, perquè els immigrants enriqueixen l’estat del benestar.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Cinc milions de persones estrangeres viuen a Espanya. Més concretament, 5.025.264 immigrants d’un total de 47.007.367 habitants. Això significa 41.982.103 ciutadans espanyols (el 89,3%) i 5.025.264 immigrants estrangers (el 10,7%). En política comparada, no és una xifra gaire alta. Menor encara ho és si descompten els estrangers que són d’Europa: 2.110.500 immigrants europeus. Per tant, la xifra real d’immigrants estrangers no europeus és de 2.914.764 persones (el 6,2%).

WIN-WIN PER A TOTS
L’arribada de persones immigrades comporta un benefici mutu, una situació win-win per a totes i tots. Els immigrants poden progressar perquè milloren la seva vida respecte del país d’origen d’on provenen. I, al mateix temps, els ‘autòctons’ aconsegueixen avançar perquè també milloren la seva vida respecte del país que tenien abans. Tothom hi surt guanyant.
No ho veuen així aquells que no es basen en dades estadístiques. Tampoc no ho veuen així els què són racistes. El psicòleg Daniel Kahneman, Premi Nobel d’Economia, ens explica en el llibre Pensar rápido, pensar despacio (Debate, 2015, pàgina 392) que la negativitat, com la present en les proclames racistes, prové de l’amígdala com a “centre de les amenaces del cervell”, on s’avantposa una notícia negativa a una positiva. Per això, tenen major impacte social les emocions de la por i l’odi als immigrants que conèixer la dada que la millora de les pensions és viable gràcies a ells i elles.

La proporció d’octogenaris a Espanya és del 6,4%, una xifra més grossa que el percentatge d’immigrants estrangers no europeus, que és del 6,2%. Si recordem que la població en edat laboral és la que manté les pensions, llavors més immigrants vol dir millors pensions

DIMONI INTERIO
Com assevera un altre psicòleg, Steven Pinker, en el llibre Los ángeles que llevamos dentro (Paidós Ibérica, 2018, pàgina 769), el mer procés d’identificar els nostres dimonis interiors podria ser un primer pas per sotmetre’ls sota control. Per això és tant important fer pedagogia social: per explicar que, sense els immigrants, el sistema de pensions encara trontollaria més. És essencial ensenyar que, contràriament al que una part de la gent creu, els immigrants són una taula de salvació del sistema de pensions.

EL CAS CANADENC
El Canadà té 37.498.654 habitants. Tant el sistema econòmic, com, específicament, el sistema de pensions, el pot mantenir, en part, gràcies a l’arribada d’immigrants. El 21,9% dels habitants del Canadà són immigrants. Més de dos de cada 10 habitants del Canadà han immigrat, mentre només un de cada 10 habitants d’Espanya ho ha fet. El rejoveniment s’assoleix perquè la mitjana d’edat dels estrangers és de 36,01 anys enfront dels 43,39 anys dels espanyols.
El Canadà és un país on, cada any, gairebé entren 250.000 nous immigrants i, cada any, al voltant de 150.000 noves persones immigrades esdevenen ciutadans de ple dret. El Canadà és l’exemple a seguir per Espanya.

El 19,1% de la població espanyola té més de 65 anys. Una xifra molt per sobre del 10,7% d’immigrants estrangers, inclosos els europeus. Mantenir les pensions requereix el rejoveniment de la societat i, demogràficament, això només és viable amb l’arribada d’immigrants

PENSIONS I INMIGRANTS
La proporció d’octogenaris a Espanya és del 6,4%, una xifra més grossa que el percentatge d’immigrants estrangers no europeus, que és del 6,2%. Si recordem que la població en edat laboral és la que manté les pensions, llavors més immigrants vol dir millors pensions. Si haguéssim d’explicar amb un llenguatge senzill el problema demogràfic del finançament de les pensions fixant-nos en els ingressos, ens adonaríem que l’augment del nombre d’immigrants és una via segura i més ràpida per millorar el sistema de pensions de les persones grans.

Ara, fixem-nos en una altra dada. El 19,1% de la població espanyola té més de 65 anys. Una xifra molt per sobre del 10,7% d’immigrants estrangers, inclosos els europeus. Mantenir les pensions requereix el rejoveniment de la societat i, demogràficament, això és factible, de forma realista, amb l’arribada d’immigrants. El rejoveniment de la societat mitjançant la gestió dels fluxos migratoris és el camí que han triat històricament països com ara el Canadà, els Estats Units d’Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i altres.

DIGNITAT HUMANA
Tot plegat, és clar, ens mostra que el mite que els immigrants ens empobreixen és fals. L’autèntica realitat mostra que les persones immigrades contribueixen a la riquesa del país i enforteixen l’estat del benestar. I, pel que fa a les pensions, els immigrants són un factor clau per millorar les pensions de la gent gran. Així i tot, no podem reduir-ho tot a la vessant econòmica.
Ens cal adonar-nos del factor humà. La dignitat humana és substancial per entendre que, com més racisme i xenofòbia existeixi, també més fractura social hi haurà i, per tant, menys cohesió social. La convivència humana és una variable que garanteix l’estabilitat social i, per tant, l’equilibri econòmic. Però, sobretot, reflecteix la dignitat humana d’un país, tant cap a la gent gran com envers les persones immigrades.

Enviar Comentari