Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a José Oriol Sala Arlandis,President de Caixa d’Enginyers

0

En un moment en què la banca està vivint una autèntica transformació -al repte digital s’hi afegeix la reestructuració del sector amb l’entrada de nous competidors i un entorn de fortes pressions reguladores i de baixa rendibilitat que obliga a les entitats a cercar noves fonts d’ingressos-, analitzem, amb el president de Caixa d’Enginyers, el seu reeixit model de banca cooperativa.

Text: Emma Bouisset   Fotos: Ignacio Adeva


Fundada el 1967, Caixa d’Enginyers avui dia compta amb 200.000 socis (dades: juliol 2019). Quins han estat els factors que n’expliquen l’èxit?
En primer lloc, no tenir pressa; en segon, tenir clar, des dels nostres orígens, que volíem ser una bona (i no una gran) entitat al servei dels seus socis; i, en tercer lloc, la pròpia tipologia dels nostres clients, que són socis i clients a la vegada. Nosaltres som una societat cooperativa de crèdit que sempre ha tingut clar que la nostra prioritat passava per donar un bon servei al soci, no pel lucre. I es que tenim una visió a llarg termini: no oferim una operació concreta per captar un client, sinó que busquem un soci per a tota la vida que estigui satisfet amb Caixa d’Enginyers. I una dada significativa que demostra aquest nivell de satisfacció és que el 72% de les altes de socis que tenim es produeixen per recomanació. I aquest és el secret del nostre creixement.

Sobre el tipus d’interès: “Aquesta font d’ingressos està força exhaurida i cal buscar-ne d’altres que passen per potenciar cada vegada més els teus serveis.”

 

I ara, després d’un 2018 complex per al món de la banca, quin escenari de futur els espera?
És cert que cada vegada hi ha menys entitats financeres (de fet, en els darrers 10 anys, el nombre s’ha reduït en un 80%). Però nosaltres, l’any passat, vam tenir un creixement espectacular de socis del 17% i el nostre índex de recomanació NPS (Net Promoter Score) va augmentar en 8 punts, esdevenint el més alt del sector amb un 56%, quan la mitjana és del 2,5%. Per tant, en aquest nou escenari, podem dir que estem sent protagonistes del mercat, i el que hem de fer és gestionar aquest prestigi i aquest creixement. I ho podem fer de dues maneres: mitjançant les recomanacions dels socis, o bé a través de convenis de col·laboració amb universitats, col·legis professionals o amb d’altres entitats. A banda del creixement espontani que es pugui produir. Però ara mateix, la nostra situació dins del que seria la banca personal és que estem gestionant els nous socis de l’entitat.

La baixa rendibilitat actual, però, és un fet que s’està consolidant i que suposa un repte important per al sector bancari europeu. Com l’afronten vostès?
Efectivament, el tipus d’interès està a nivells baixíssims. Fins ara, semblava que aquesta podia ser una situació conjuntural que, en un termini d’un o dos anys, aniria canviant. Actualment, però, val més contemplar-la com una situació que pot tenir una certa continuïtat i cal, per tant, planificar les accions en funció d’aquest escenari de mercat, perquè aquesta font d’ingressos està força exhaurida i cal buscar-ne d’altres que passen per potenciar cada vegada més els teus serveis. I això què vol dir? Doncs que, per exemple, que el 75% dels nostres 200.000 socis segurament podrien utilitzar molt més els productes i serveis de Caixa d’Enginyers als quals no estan vinculats. El que hem de fer, per tant, és treballar en aquesta línia perquè el soci conegui millor com el podem ajudar en altres àrees que no són les purament financeres, com poden ser les assegurances o els fons d’inversió, etc. Una de les nostres fortaleses és que som una entitat diversificada, però hem de buscar el desenvolupament més complementari d’aquestes potes addicionals.

Pel que fa a la transformació digital, fins a quin punt creu que l’auge de la banca mòbil pot suposar una amenaça o una oportunitat per al seu model de negoci?
La digitalització forma part de la nostra història i del nostre model de negoci. Actualment, el 65% dels nostres socis són digitals, i des del mateix moment en què que va néixer Caixa d’Enginyers, el nostre suport bàsic per donar servei ha estat sempre la informàtica, perquè teníem socis a tota Espanya, però, físicament només estàvem presents aquí. Per tant, hem crescut en base a la tecnologia. I avui dia, amb tan sols 30 oficines, tenim més de 6.000 M d’euros de volum de negoci. I això és un percentatge per oficina increïble.

I arran de l’entrada de nous competidors en el mercat financer, quins aspectes han modificat dins de la seva organització?
S’estan produint i, sobretot, anunciant, canvis importants en el mercat. Un d’ells, efectivament, és l’entrada de nous actors al mercat financer: empreses de xarxes socials, companyies de telecomunicacions i tecnològiques, fins i tot gegants com Amazon, o les fintech, que són companyies molt especialitzades per a productes i serveis bancaris específics…. Tenint en compte aquest nou escenari, som davant d’un risc o aquesta situació ens juga a favor? Jo diria que no hi haurà perill sempre i quan la regulació sigui igual per a tots. Perquè que hi hagi nous actors amb noves idees és bo per als clients. I, al final, nosaltres mirem pel soci. Si hi ha una fintech que té una molt bona oferta per als nostres socis, segurament el que farem serà arribar-hi a un acord per oferir-los aquest producte. Podem veure, per tant, aquests nous actors com, en certa manera, uns aliats. Però cal remarcar que el que mai no aconseguiran aquests nous competidors -o els costarà força- és tenir la confiança dels seus clients. I la confiança, en banca, és fonamental.

Sobre la digitalització: “Forma part de la nostra història i del nostre model de negoci. Actualment, el 65% dels nostres socis són digitals.”

Li haig de preguntar com els ha afectat aquests darrers anys el procés independentista: vostès no van traslladar la seu social fora de Catalunya…
Nosaltres sempre hem actuat independentment de la situació política, ja que creiem que una entitat financera no ha d’entrar en política. Vam néixer aquí mateix, a Via Laietana 39 i, 50 anys més tard, continuem al mateix lloc. Tenim arrels, i la nostra línia d’actuació continuada ens ha permès de ser una entitat amb una gran solidesa, una liquiditat extraordinària i una solvència magnífica, uns paràmetres que donen tranquil·litat tant als nostres socis de Catalunya com d’arreu del país. Per tant, si bé la crisi que es produí amb l’1-O efectivament va repercutir en una retirada de fons de totes les entitats per una qüestió de prudència -perquè la gent vol protegir els seus diners-, sempre vam tenir plena capacitat de resposta, i, a finals del 2017, ja havíem recuperat el que havíem perdut. Perquè nosaltres no hem canviat. Sempre hem tingut clar que les nostres decisions són sobiranes i responen exclusivament al mandat dels nostres socis.

Diria que els valors de Caixa d’Enginyers i la seva implicació en matèria d’RSC són un avantatge competitiu de cara a millorar la reputació de la banca en la nostra societat?
Nosaltres sempre diem que l’RSC no ve donada única i exclusivament perquè tinguis una fundació i aquesta fundació destini diners a determinats projectes. L’RSC comença per com guanyes els diners. Aleshores, els que hagin de netejar la seva imatge, poden utilitzar el sistema que considerin convenient per fer-ho -i aquí no entro en cap valoració-. Però nosaltres creiem que no hem d’actuar en aquesta línia per netejar cap imatge. Estem satisfets de com guanyem els diners i jo penso que els nostres socis també. A partir d’aquí, a sobre, tenim la Fundació Caixa d’Enginyers, que des dels seus inicis (2011) ha invertit més de 4M d’euros en projectes i aliances de caire social, ha participat en més de 400 projectes fins al 2018 i ha concedit gairebé 2.000 beques de formació.

Darrerament, però, diverses entitats han anunciat importants reduccions de personal. Vostès, en canvi, van passar de 459 empleats el 2017 a 473 al tancament del 2018, i van augmentar el nombre d’oficines…
Efectivament, la banca ha reduït un 40% el nombre de treballadors en els darrers 10 anys. Nosaltres, en canvi, en aquest mateix període, hem multiplicat el nombre de socis per 2,1; el volum de negoci per 1,9; el resultat per 2,5; la solvència, per 1,5; i la liquiditat, per 1,35. I això què vol dir? Doncs que hem aconseguit de superar la crisi financera amb un creixement continu. I quan estàs en creixement, el que et manca és personal; no te’n sobra. Però si no es dona aquesta situació, és obvi que, amb els sistemes informàtics, les entitats financeres cada vegada poden mecanitzar més operacions, i si estaven molt carregades d’empleats per a fer aquest tipus de feina, poden arribar a la conclusió que en tenen un excedent. Però en el nostre cas, estem en creixement continu, i la problemàtica que tenim, en tot cas, és que si captem nou talent, volem que aquest sigui perfectament adequat per a Caixa d’Enginyers. Tenim un talent amb un equilibri força significatiu entre homes i dones (58%-42%)i on el 96% té un contracte indefinit, el 70% són professionals amb titulació superior, i a qui apliquem la formació continua d’una manera substancial i important, de l’ordre de 50 hores de formació anual per persona.

Sobre els nous competidors: “No hi haurà perill sempre i quan la regulació sigui igual per a tots.”

L’any 2011 va acceptar el càrrec de president del Consell Rector de Caixa d’Enginyers. Quins eren els seus objectius? Els ha complert?
Els objectius eren ajudar a desenvolupar una entitat que està al servei dels seus socis i que no només es manifesta en les activitats financeres, sinó que va més enllà. Per exemple, a través de la Fundació i, a nivell nacional, llençant el projecte Mujer Ingeniería (per potenciar l’estudi de carreres d’enginyeria entre les dones) i el projecte de l’Observatori de l’Enginyeria Espanyola [veure requadre]. I, evidentment, aconseguir que la Caixa d’Enginyers funcionés bé, que tingués una rendibilitat mínimament adequada per assolir els seus objectius, que tingués un projecte de creixement clar i que el nivell de satisfacció del soci fos creixent. El meu projecte era fer una gran entitat al servei dels socis. I el cert és que hem tingut el creixement que comentava abans des d’aleshores. Per tant, per part del Consell n’estem satisfets, i és mèrit de tots.

I al llarg de la seva trajectòria professional, quina o quines han estat les decisions més difícils a les quals s’ha hagut d’enfrontar?
Sap què passa? Que jo sempre miro endavant. El que vull dir és que, malgrat les dificultats, si tu creus que pots tirar endavant, i que en tens els mitjans, avances. Tot i que haig de dir que l’acceptació de la presidència de Caixa d’Enginyers no va ser per a mi un risc. Era una aposta segura. Si bé acceptar-la en plena crisi financera no va deixar de ser una responsabilitat.

Enviar Comentari