Tagged: educació

0

La inclusió és un dels principals objectius d’Erasmus+. Volem un Erasmus que arribi a més persones, amb orígens diversos, especialment d’aquells que tenen menys oportunitats, de manera que tothom se’n pugui beneficiar al marge de la seva classe social, discapacitats o el seu origen geogràfic. Hem d’assegurar-nos que la situació personal de les persones, especialment en la desigualtat, no els impedeixi formar part del programa Erasmus. La meva estratègia és poder arribar a persones amb menys oportunitats. Per exemple, cobrint les despeses extraordinàries i augmentar els participants amb necessitats especials o que tinguin menys oportunitats. La proporció de participants en aquestes situacions és actualment de l’11,5%. Amb el nou programa, volem augmentar el suport de persones amb menys oportunitats i tenir formats més flexibles, com estades més curtes.

Més
0

Fins al 23 d’octubre, les escoles –tant públiques com privades– del país que tinguin una antiguitat mínima de cinc anys poden optar al premi Escola Emprenedora 2017. Aquest és un guardó que atorga la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), a través del seu programa Educar el talent emprenedor, i que busca…Més

0

Catalunya té una educació bona en relació amb la resta de l’estat espanyol, però endarrerida en referència als països avançats com Finlàndia, Holanda o Canadà. Per això cal el disseny i la implementació d’un nou model d’ensenyament que combini les dues grans ‘e’ de l’educació: l’excel·lència i l’equitat. XAVIER TORRENS.…Més

0

El Cercle d’Economia (1) situa Espanya en un entorn on la fractura social, reflectida en un nivell de desigualtat sense precedents, és fruit de la desocupació, de la caiguda dels salaris i del deteriorament d’alguns serveis públics. Quina formació hem de potenciar tenint en compte aquest context? NEUS PONS.  Directora…Més

0

Una disfunció és una alteració en un organisme o sistema que l’afecta i que modifica el seu funcionament i resultats. Una disfunció moral és una alteració dels conceptes que són acceptats com a bons i que poden provocar efectes contraris als desitjats.

Més
0

El cas de Fagor és el d’una empresa adaptada a la nova economia, però llastada, alhora, per un sistema caduc. La marca va néixer durant la postguerra espanyola, prèvia al Pla d’Estabilització Econòmica (1957-1959) i malgrat oferir –o precisament per això- un model alternatiu, de tall cooperatiu i responsable, també ha patit els efectes de la crisi. A continuació n’expliquem les causes.

Més
1

Què tenen en comú el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas? No només que els tres han acabat treballant sota la batuta del president de l’Executiu comunitari, Jean Claude Juncker. Tots tres han tingut també una experiència similar que uneix milers d’estudiants a l’any des del 1987: el Programa Erasmus.

Més
0

Hongarès i llicenciat en Dret, Tibor Navracsics va ser ministre de Justícia i Afers Exteriors en el seu país abans de treballar a l’Executiu de Jean Claude Juncker. Ara està especialment centrat en com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i a acabar amb l’abandonament escolar.

Més
0

La formació dels líders és essencial a tot tipus d’empreses: petites, mitjanes i, per descomptat, multinacionals. I és que el bon líder neix però, sobretot, es fa gràcies a l’aprenentatge de nous coneixements i a l’adquisició d’habilitats i actituds que l’ajudin a portar les regnes de qualsevol equip de persones. Però, quines són aquestes capacitats ideals per dirigir? Què defineix el líder perfecte en els temps que corren? I, quin paper juga la formació en aquest escenari? A continuació, aquest article te’n dóna les claus.

Més