Tagged: educació

0

L’aposta per la interdisciplinarietat en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior pot donar peu a innovacions i a col·laboracions disruptives en l’àmbit transnacional.

Més
0

A Iberoamèrica, només hi ha una única universitat entre les 200 millors del món, la Universitat de Barcelona. Per això, queda força trajecte en el viatge vers universitats capdavanteres on hi sobresurtin molts màsters innovadors. La bona notícia és que podem fer el camí per a assolir-lo.

Més
0

Definida des de la seva fundació com a lliure i laica, la Universitat de Bolonya és la universitat en actiu més antiga del món. Només cal fer una ullada a la seva llista d’antics alumnes il·lustres per copsar-ne la importància: des de Dante Alighieri fins a Copèrnic, des d’Erasme de Rotterdam fins a Albert Dürer.

Més
0

“Com podrem construir Europa si els joves no hi veuen un projecte col·lectiu i una representació del seu propi futur?” La pregunta se la va fer, primer, Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995, però l’actual líder de l’Executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, la va citar de nou fa unes setmanes en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. La joventut i el seu futur van ocupar un espai prioritari en el conjunt de missatges que va llançar la mandatària, un gest de complicitat necessari vers una generació a qui la pandèmia també ha robat alguns dels seus millors i més valuosos anys: la seva educació superior. En aquest àmbit, el primer que ens ve al cap quan pensem en Europa és, inevitablement, el programa Erasmus, un èxit europeu indiscutible que té un impacte fins i tot polític a l’hora de forjar el sentiment de pertinença a la UE entre les futures generacions. No obstant això, al llarg del temps, aquest programa ha anat evolucionant i preveu vincular-se a un projecte universitari més ampli al continent.

Més
0

Ja en el primer executiu de Jean-Claude Juncker, Mariya Gabriel (Götz Delchev, Bulgària, 1979) va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Així doncs, malgrat la seva joventut, acumula una llarga experiència a Brussel·les en la primera línia del braç executor de la política comunitària, ara sota el lideratge d’Ursula Von der Leyen i ocupant l’àmplia cartera d’Innovació, Recerca, Educació i Joventut. La seva batuta condueix un dels segells més valuosos i emblemàtics de la Unió Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estratègia educativa europea, clau al seu torn per al desenvolupament de l’educació superior de la Unió.

Més
0

La inclusió és un dels principals objectius d’Erasmus+. Volem un Erasmus que arribi a més persones, amb orígens diversos, especialment d’aquells que tenen menys oportunitats, de manera que tothom se’n pugui beneficiar al marge de la seva classe social, discapacitats o el seu origen geogràfic. Hem d’assegurar-nos que la situació personal de les persones, especialment en la desigualtat, no els impedeixi formar part del programa Erasmus. La meva estratègia és poder arribar a persones amb menys oportunitats. Per exemple, cobrint les despeses extraordinàries i augmentar els participants amb necessitats especials o que tinguin menys oportunitats. La proporció de participants en aquestes situacions és actualment de l’11,5%. Amb el nou programa, volem augmentar el suport de persones amb menys oportunitats i tenir formats més flexibles, com estades més curtes.

Més
0

Fins al 23 d’octubre, les escoles –tant públiques com privades– del país que tinguin una antiguitat mínima de cinc anys poden optar al premi Escola Emprenedora 2017. Aquest és un guardó que atorga la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), a través del seu programa Educar el talent emprenedor, i que busca…Més

0

Catalunya té una educació bona en relació amb la resta de l’estat espanyol, però endarrerida en referència als països avançats com Finlàndia, Holanda o Canadà. Per això cal el disseny i la implementació d’un nou model d’ensenyament que combini les dues grans ‘e’ de l’educació: l’excel·lència i l’equitat. XAVIER TORRENS.…Més

0

El Cercle d’Economia (1) situa Espanya en un entorn on la fractura social, reflectida en un nivell de desigualtat sense precedents, és fruit de la desocupació, de la caiguda dels salaris i del deteriorament d’alguns serveis públics. Quina formació hem de potenciar tenint en compte aquest context? NEUS PONS.  Directora…Més