Revista d'Anàlisi Plural

L’enginyeria i el futur de les TIC

0

Vivim en un món interconnectat, potser és el fet diferencial del nostre present. Els mòbils que tots portem a la butxaca i l’accés a Internet han modelat una nova manera de viure. Tots fem servir aplicacions (Apps en l’argot derivat de l’anglès que ens envaeix), i ens fixem en què fan, converses escrites o dictades amb els grups d’amics i coneguts (Whatsapp, Telegram…), reproduïm pel·lícules (Netflix, HBO..) i milers de possibilitats més. Sabem què fan, no com ho fan. Però sense el com no existeix el què. Som els enginyers, majoritàriament els “telecos” els que possibilitem aquest nou món.

joan gil y Miquel Ramírez . Enginyers de Telecomunicació i Membres de la Junta directiva de Telecos.cat


Aportació dels enginyers

Des de sempre, com més fàcil de gestionar per l’usuari ha de ser una aplicació, més complexa és per dins. Al capdavall, es tracta de desplaçar decisions i actuacions de l’humà cap a la màquina, i cal que l’algoritme doni resposta a totes les situacions possibles.

En un món cada cop més automatitzat, on la comunicació M2M cada vegada és més present, i els algoritmes prenen decisions pel seu compte, aquesta complexitat augmenta exponencialment i cal gestionar-la bé en totes les fases del cicle de vida de les aplicacions, ja que un error en aquesta gestió pot tenir conseqüències imprevisibles.

Imaginin un algoritme prenent milers de decisions errònies per segon i fora de control. Imaginin que aquestes decisions són dosificació de medicines a un malalt

Imaginin un algoritme prenent milers de decisions errònies per segon i fora de control. Imaginin que aquestes decisions són dosificació de medicines a un malalt, compra-venda d’accions, ordres de fabricació, instruccions per a una cadena de producció (què es necessita, en quina quantitat, quan, etc.), assignació de Timeslots i de rutes aèries, assignació de vies en un sistema ferroviari o, fins i tot, llançament de míssils; en definitiva, qualsevol cosa que es vulgui automatitzar i controlar remotament. Una decisió errònia, per error d’un algoritme o per l’entrada d’un hacker, pot comportar problemes greus per a una persona o organització.

Cada aplicació requerirà el seu nivell de seguretat i de robustesa, però en qualsevol cas, tant en el disseny com en la implementació o en la vida productiva d’una aplicació, la gestió de la complexitat és una cosa que no es pot improvisar, i que requereix mètodes, eines i enginy o talent. Des de sempre, aquests són els ingredients de l’enginyeria. L’enginyer és la persona preparada per fer front al repte del disseny, creació, implantació i operació d’aquests sistemes, és qui ha de conèixer i dominar les eines i el mètodes i qui ha de posar el talent.

Els enginyers també són els que han de crear els mètodes i les eines mencionats anteriorment, a fi i efecte que cada nova generació de sistemes i aplicacions sigui més potent, més robusta i més segura. Els mètodes s’han de basar en estàndards, i aquests han de ser fruit de l’experiència i de les millors pràctiques. Per la seva part, les eines s’han de basar en un sèrie de KPI o dades clau sobre les aplicacions i, naturalment, en els estàndards.

Els Serveis Informàtics creen el 70% dels llocs de treball del sector i aporten el 55% de la inversió

Per il·lustrar-ho, pel que fa al disseny de nous sistemes, l’estandardització requeriria: la identificació de les tasques més comunes, la definició dels nivells de decisió (tipus model OSI) i la definició de protocols de comunicació entre els diferents nivells de decisió i entre dispositius a un mateix nivell. Mentre pel que fa a l’explotació dels sistemes, també es necessitarien més estàndards i protocols d’actuació, que necessàriament haurien de tenir en compte els estàndards sobre els quals s’ha basat el disseny, i es necessita algú que els conegui per poder-los operar.

n resum, es tracta d’una matèria que requereix  un alt grau de coneixement i especialització, que tan sols està a l’abast de professionals amb una formació adequada. Els enginyers i les enginyeres.

Estructura econòmica del sector TIC

 El sector TIC aporta el 7,85% del PIB nacional, segons dades del 2017, les últimes publicades. Les previsions de creixement en el període 2017-2022 són d’un 2,1% per a Espanya, per sota de la mitjana europea (2,4%) i dels EUA (4,3%). Espanya creix més que la mitjana europea en PIB, però no pot mantenir l’esforç en el sector TIC.

Analitzant amb detall les dades disponibles, observem que el sector de fabricació és residual; el de les telecomunicacions presenta un descens en els seves xifres any rere any, probablement producte d’un marc regulador inapropiat; el del comerç treballa en gran part amb productes importats (informàtics i electrònica professional) i crea un valor afegit brut feble; mentre que el subsector de Serveis Informàtics amb un creixement del 7% anual sostingut és el claríssim líder en les TIC.

Els Serveis Informàtics creen el 70% dels llocs de treball del sector i aporten el 55% de la inversió. Segons AMETIC, patronal del sector, el creixement dels Serveis Informàtics el 2018 va ser del 8,8%.

Propostes de futur

 Tenim un ample de banda (velocitat disponible) adaptat als senyals que som capaços d’apreciar amb els nostres sentits, una latència (temps que triguen els senyals en assolir la seva destinació) per sota de la nostra capacitat de reacció. Podem dir que entrem a una escala virtuosa que porta des de la connectivitat, 5G i fibra òptica, fins a les aplicacions complexes suportades en intel·ligència artificial que manega, dins del concepte Big Data, les dades proveïdes entre d’altres fonts per l’IoT (Internet de les coses). Tenir els professionals per desenvolupar aquestes aplicacions, emprenedors pensant en les possibilitat d’aquest nou món, i capital risc disposat a suportar el finançament necessari és la base de l’economia del futur.

Necessitem fàbriques eficients amb sèries més curtes, això requerirà l’ús de processos fortament automatitzats i robotitzats. Tenim la tecnologia necessària i la causa; un procés de col·laboració públic-privat impulsat per la Unió Europea seria el motor de canvi.

S’escau una aposta clara pels Serveis Informàtics, que s’ha de traduir en accions. El motor dels serveis informàtics, i de qualsevol sector lligat a la tecnologia, és l’existència d’una columna vertebral formada per emprenedors, capital risc i enginyers especialitzats:

  • L’emprenedoria s’ha de promoure des del sistema educatiu fins als professionals amb experiència que creuen que poden posar en marxa les idees que en el seu entorn de treball actual no tenen cabuda.
  • El capital risc ha de tenir un entorn fiscal favorable, estem en un moment de gran liquiditat i s’ha d’aprofitar.
  • Els enginyers transformen els avenços científics en productes i serveis empresarials, permetent la creació de llocs de treball i riquesa.

No podem oblidar la lluita per revertir els efectes del canvi climàtic. A hores d’ara els centres de dades que suporten l’anomenat Cloud (el núvol on ja hi és gairebé tot) són els punts de major consum elèctric del planeta. Les grans corporacions propietàries majoritàries d’aquests centres haurien de signar un compromís per utilitzar energies renovables, a curt/mitjà termini, i proveir de fons la investigació en noves generacions de processadors de baix consum. I és que actualment els increments de capacitat de càlcul provoquen increments de consum de watts.

Tots coneixem el concepte “producte de proximitat” aplicat a les fruites i verdures dels supermercats.Podem considerar els productes industrials de proximitat, la fabricació de proximitat. Reduir les distàncies entre producció i consum és disminuir els transports de mercaderies, una de les causes primeres de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Produir localment és un canvi en el concepte “fàbrica”. Necessitem fàbriques eficients amb sèries més curtes, això requerirà l’ús de processos fortament automatitzats i robotitzats. Tenim la tecnologia necessària i la causa; un procés de col·laboració públic-privat impulsat per la Unió Europea seria el motor de canvi. Catalunya és líder estatal en el sector de la fabricació TIC, cal fer servir el nostre expertise.

Segons l’Informe “The State of European Tech 2019” de la consultora Atomico, el 15,2% dels llocs de treball que requereixen formació en enginyeria de software no es poden cobrir. L’increment del nombre de desenvolupadors decreix en el nostre país un 4,7%, per sota de la mitjana europea (6%).

Amenaces
 Segons l’Informe “The State of European Tech 2019” de la consultora Atomico, el 15,2% dels llocs de treball que requereixen formació en enginyeria de software no es poden cobrir. L’increment del nombre de desenvolupadors decreix en el nostre país un 4,7%, per sota de la mitjana europea (6%). En un futur proper, amb la incorporació d’algoritmes complexos per aplicar la intel·ligència artificial i la incorporació massiva d’aquestes noves peces de software en el hardware (un exemple seria el dels cotxes autònoms que no són més que robots de mobilitat), es necessitaran professionals molt més formats. El coll d’ampolla del nostre futur tecnològic estarà en la “producció” d’aquests professionals.

És possible que les actuals estructures universitàries, massa rígides i amb una velocitat de canvi molt per sota de la tecnològica, esdevinguin part del problema i no de la solució. Proposem la creació d’entorns d’aprenentatge menys encotillats per estructures lligades a l’obtenció de títols, i passar a sistemes oberts més guiats per professionals i de la mà d’empreses punteres del sector; una formació basada en el learning by doing amb l’adequat balanç entre teoria i pràctica.

La nova economia passa per la transformació del nostre sistema productiu. Les TIC poden ser la palanca que mogui aquest món. Hem de crear nous professionals TIC a un ritme superior al 6% ( tot incorporant les dones i la seva visió), hem de canviar els nostres centres d’aprenentatge per enfrontar una realitat de canvi ràpid i un futur que passarà dels fluxos d’informació senzilla a decisions en temps real basades en el processat de dades massives mitjançant algoritmes complexos (pensem en la conducció autònoma com a exemple clarificador).

Enviar Comentari