La Coordinadora Espanyola de Polígons Empresarials (CEPE) s’ha consolidat com la veu de referència del teixit industrial establert als parcs empresarials del país. Amb més de 25 anys de trajectòria, la CEPE centra ara el focus en la modernització dels polígons industrials per donar resposta a la transformació que viu el teixit productiu d’Espanya. Parlem amb el seu president, Alejandro Rubia, sobre els reptes de gestió, rehabilitació i digitalització de les àrees empresarials del país.
ADRIÀ GRATAOS TORRAS
Nuestros polígonos necesitan una actualización profunda para responder a las nuevas demandas del tejido productivo
Després de 25 anys de trajectòria, com definiria el moment actual de la Coordinadora Espanyola de Polígons Empresarials (CEPE)?
La CEPE viu un dels moments més sòlids i estratègics de la seva història. Després de més de 25 anys de feina, hem passat de centrar-nos en les necessitats bàsiques dels polígons (infraestructures, accessos o manteniment) a impulsar un procés de transformació basat en la qualitat, la sostenibilitat i la innovació. Avui la CEPE s’ha consolidat com a interlocutora davant les administracions públiques i com la veu de més de mil àrees industrials arreu d’Espanya. Un dels fets més rellevants ha estat l’impuls de la Marca Q de Qualitat dels Polígons Empresarials, una certificació pionera a Europa que reconeix l’excel·lència en la gestió i la millora contínua dels espais productius.
Quins són avui dia els principals reptes i oportunitats que afronta la xarxa de polígons industrials a Espanya?
Els polígons empresarials espanyols viuen un moment decisiu. Els reptes estructurals continuen sent importants: la modernització de les infraestructures, la digitalització, l’eficiència energètica i la millora de la gestió i la governança de moltes àrees industrials. Encara hi ha desigualtats notables entre territoris, i bona part dels nostres polígons necessiten una actualització profunda per respondre a les noves demandes del teixit productiu i als reptes de sostenibilitat.
Els polígons empresarials espanyols viuen un moment decisiu
Tanmateix, el context també presenta grans oportunitats. La transició ecològica, la digitalització industrial i l’aposta europea per la reindustrialització estan generant un nou escenari en què els polígons poden convertir-se en espais estratègics per a la innovació i la sostenibilitat. La nova Llei d’Indústria, actualment en tramitació parlamentària, representa una oportunitat històrica per consolidar aquest procés de modernització. Si finalment incorpora mecanismes de suport a la gestió, la rehabilitació i la digitalització de les àrees empresarials, suposarà un impuls definitiu perquè els polígons de tot el país esdevinguin entorns industrials moderns, competitius i sostenibles, alineats amb l’estratègia industrial i climàtica d’Espanya i de la Unió Europea.
Quins avenços destacaria en la professionalització dels polígons industrials espanyols?
Malgrat els avenços dels darrers anys, el percentatge de polígons empresarials amb una gestió professionalitzada a Espanya continua sent baix. La majoria de les àrees industrials manquen d’una entitat gestora estable, amb recursos i estructura tècnica, fet que en dificulta la modernització i la prestació de serveis comuns de qualitat. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de continuar impulsant models de gestió més sòlids, amb personal qualificat i una planificació estratègica a llarg termini.
Dit això, sí que s’ha produït un avenç en la professionalització de la gestió. Cada cop hi ha més entitats de conservació, associacions d’empresaris i administracions locals que entenen que la competitivitat d’un territori industrial no depèn només del sòl disponible, sinó també de la qualitat de la seva gestió, del seu manteniment i dels serveis que ofereix a les empreses.
La nova Llei d’Indústria, actualment en tramitació parlamentària, representa una oportunitat històrica per consolidar aquest procés de modernització
Quin paper tenen els parcs empresarials intel·ligents en el teixit productiu del país?
Els parcs empresarials intel·ligents són la clau per modernitzar i revitalitzar el teixit industrial espanyol. Cal recordar que una gran part dels polígons del nostre país es van desenvolupar als anys vuitanta i noranta, en un context econòmic i tecnològic completament diferent. Les necessitats d’aleshores tenen poc a veure amb les d’avui, quan la connectivitat digital, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i la seguretat són factors essencials de competitivitat.
Per això, la modernització d’aquestes àrees és ja una prioritat. Els parcs empresarials intel·ligents incorporen tecnologies que permeten una gestió més eficient i sostenible, amb sistemes de control d’accessos, videovigilància, enllumenat intel·ligent, sensorització ambiental, gestió energètica o cartelleria digital, entre d’altres. Tot plegat converteix els polígons en entorns més segurs, sostenibles i atractius per a la inversió. Des de la CEPE treballem perquè aquesta transformació sigui una realitat arreu del país.
Com s’està abordant la transició ecològica des dels polígons?
La transició ecològica als polígons avança amb pas ferm gràcies, sobretot, a la creixent col·laboració publicoprivada. A la CEPE apostem decididament per aquest model, perquè entenem que la sostenibilitat de les àrees industrials no pot abordar-se només des de l’àmbit empresarial: requereix una visió compartida amb les administracions i amb les entitats que promouen el desenvolupament econòmic regional. Així i tot, el repte continua sent enorme.
Encara som lluny de poder parlar de polígons empresarials plenament sostenibles
Estem, doncs, encara lluny de tenir espais industrials realment sostenibles?
Sí, encara estem lluny de poder parlar de polígons empresarials plenament sostenibles, i una de les principals raons és la manca de professionalització en la seva gestió. La sostenibilitat no depèn només d’instal·lar plaques solars o de millorar la il·luminació: requereix una gestió tècnica, planificada i coordinada. Per això és important que els polígons comptin amb entitats gestores professionalitzades, amb recursos, planificació i visió estratègica a llarg termini. Tot i que ja comptem amb casos d’èxit, des de la CEPE fa anys que insistim en la necessitat d’una gestió professional.
Creu que les administracions públiques estan prou alineades amb les necessitats dels polígons industrials?
En els darrers anys s’ha produït un canvi molt rellevant: per primera vegada, les administracions públiques han començat a reconèixer el paper estratègic dels polígons empresarials dins de la política industrial i territorial. Durant dècades, els polígons van quedar fora de la planificació econòmica, però avui percebem una major sensibilitat i compromís institucional envers la seva renovació. Tanmateix, el repte ara és donar continuïtat a aquest impuls, consolidar la cooperació entre administracions i entitats gestores, i traduir aquestes lleis en accions concretes, finançament estable i resultats tangibles sobre el terreny.
