Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

0

mon-empresarial-005-logo-generalitat-catalunya

“El món del coneixement és la palanca per impulsar l’activitat econòmica”

Jordi Baiget va assumir a principis d’any la cartera d’Empresa i Coneixement, dins del paraigua de l’àrea econòmica liderada per Oriol Junqueras. El fins ara secretari de Govern ens ha explicat en aquesta entrevista quins són els nous reptes del Departament i, d’altra banda, què ens depara el futur més pròxim quant a temes com la transferència de coneixement cap al sector productiu, les taxes als ensenyaments universitaris o la polèmica generada pel decret 3+2.

 
Text: Berta Seijo
Fotos: cedides
 


1. REPTES I OBJECTIUS DE LA CONSELLERIA.

Fa poques setmanes que ha assumit el càrrec de conseller d’Empresa i Coneixement. En general, quins són els reptes i prioritats de la conselleria?
Els major repte es ajudar a la consolidació del creixement econòmic per tal de crear ocupació més estable i millor remunerada. En el marc d’una economia global només podrem aconseguir-ho si acompanyem al conjunt del teixit empresarial del país, tots, les grans, les mitjanes i les petites empreses, en aquest procés de transformació. També si apostem per la innovació, el talent i la creativitat. I, per últim, si transformem l’excel·lència en el camp del coneixement en nous i millors productes i serveis.

I a nivell personal, quins objectius s’ha marcat?
A nivell personal assumeixo el càrrec amb voluntat de servei a les persones i al país, conscient de l’honor i la responsabilitat que representa el moment històric que està vivint Catalunya.

“Hem de ser capaços de generar sinergies i fer realitat l’aposta per un model de creixement fonamentat en el coneixement, la innovació i la generació de valor afegit.”

Jordi Baiget assegura que ”la presència d’alumnes internacionals en les universitats catalanes és bona a causa de l’augment de la riquesa intel·lectual, cultural i científica que suposa”.
Jordi Baiget assegura que ”la presència d’alumnes internacionals en les universitats catalanes és bona a causa de l’augment de la riquesa intel·lectual, cultural i científica que suposa”.
Es podria dir que la conselleria d’Empresa i Coneixement és nova, doncs integra competències de les antigues conselleries d’Empresa i Ocupació i d’Economia i Coneixement. Per què s’ha apostat per aquesta fórmula?
Som el Departament que reuneix les competències vinculades al suport i dinamització de l’activitat econòmica. Aquest Departament permet vincular l’economia productiva i aproximar-la al món del coneixement, és a dir, la confluència entre l’empresa, les universitats, el món de la recerca i la innovació.
La superació de la crisi ens exigia un canvi de model econòmic, havíem de promoure un creixement innovador, especialitzat i fonamentat en el coneixement. El Departament d’Empresa i Coneixement vol ser l’expressió d’aquesta aposta i neix amb la voluntat de generar sinergies entre els dos mons com a camí per afavorir el creixement, el progrés econòmic i social.

Les àrees d’empresa i coneixement han d’estar unificades? Quins beneficis aporta aquest model?
Prefereixo el concepte de coordinació. Les àrees d’empresa i coneixement han de col·laborar i treballar de forma coordinada; hem de ser capaços de generar sinergies i fer realitat l’aposta per un model de creixement fonamentat en el coneixement, la innovació i la generació de valor afegit. Per fer això cal una nova cultura en què tant l’empresa com la universitat es vegin l’una a l’altra com a sòcies des del moment de començar a pensar en el projecte. El món del coneixement és la palanca per impulsar l’activitat econòmica. Amb la configuració del Departament tenim l’oportunitat de treballar conjuntament les dues realitats, aproximar-les i fer més fàcil aquesta confluència necessària per fer de Catalunya un país referent al món per la qualitat del seu sistema de coneixement i pel dinamisme i excel·lència de la seva activitat econòmica.

Després d’uns anys de retallades, el pressupost per a les universitats públiques va congelar-se el passat 2015 però encara dista molt d’estar a nivells precrisi. Hi ha alguna possibilitat que els nous pressupostos contemplin un augment en aquesta partida?
Tot just estem iniciant el procés d’elaboració dels nous pressupostos per a 2016. El finançament de les universitats forma part de la despesa educativa, i l’educació és una prioritat del Govern. La nostra intenció, en qualsevol cas, és no reduir l’esforç pressupostari en universitats i, en la mesura que els pressupostos ens ho permetin, poder incorporar increments que permetin incidir positivament sobre reptes pendents en el nostre sistema públic.

2. TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT CAP AL SECTOR PRODUCTIU.

Malgrat tot, la recerca en centres públics s’ha mantingut a un bon nivell i supera la dels privats. On ambdós fallen, però, és en la transferència de coneixement cap al sector productiu. Quines mesures es podrien impulsar des de l’administració per incentivar-la?
Una primera mesura és la creació d’aquest Departament. En els darrers anys, i davant de les capacitats dels agents del nostre sistema, el Govern ha fet especial èmfasi en tres línies principals: capacitació del talent, facilitació fiscal i incentivació de la inversió, articulant instruments d’acord amb el seu marge d’acció. Els Doctorats Industrials, les millores fiscals de la Llei de Mesures d’acompanyament als Pressupostos 2014 i el programa “Indústria del Coneixement” són accions que s’encaixen en l’estratègia RIS3CAT per alinear la nostra política pels propers 10 anys amb l’europea. Però, per fer aquest pas competitiu cap al sector productiu, cal disposar de capacitat normativa fiscal, capacitat a l’hora de regular operacions de crèdit, de capital risc i d’àngels inversors, cal tenir capacitat per incidir en la regulació laboral i en el sistema de governança, cal poder ser presents als organismes internacionals. I aquests punts fan precisa una acció política només possible esdevenint un Estat.

“No és cert que Catalunya tingui la universitat més cara ja que és un sistema de preus progressiu d’acord amb el nivell de renda de cada estudiant.”

3. TAXES UNIVERSITÀRIES.

mon-empresarial-005-conseller-jordi-baigetCatalunya torna a ser la comunitat autònoma amb la universitat més cara per aquest curs 2015-2016. Tot i que l’any passat les dues comunitats estaven empatades, Madrid ha abaixat un 10% el preu dels graus. Es preveu una baixada de taxes aquí també?
El sistema de preus de Catalunya no és uniforme i està estretament vinculat al sistema de beques i ajuts universitaris. Tenim un sistema de preus personalitzat i adaptat a la situació econòmica de cada estudiant. Els preus màxims no són un bon indicador ja que hi ha molts universitaris catalans que, o no estan pagant absolutament res pels seus estudis, o estan pagant força menys que a la resta de l’Estat. I cada vegada són més, ja que el nombre de becaris ha augmentat en un 30% des de la implementació el curs 2011-2012 del nostre model. Per tant, no és cert que Catalunya tingui la universitat més cara ja que és un sistema de preus progressiu d’acord amb el nivell de renda de cada estudiant.
Dit això, sí és cert que tenim sobre la taula ampliar el sistema de beques i ajuts universitaris però sempre mantenint aquest model de preus no lineal i depenent de renda, perquè és el més equitatiu. Així ja està aprovat que el primer any de màster sigui a preu de grau per als universitaris que facin un grau de tres anys.

4. SOBREQUALIFICACIÓ VS ATUR JUVENIL.

A dia d’avui, hi ha cap manera de crear bons llocs de treball per a tots els joves que surten cada any de les universitats catalanes? Si no és així, per quina via pensen atacar el problema de la sobequalificació?
Les dades evidencien que tenir estudis universitaris és la millor manera de trobar feina ja que la taxa d’ocupació dels qui tenen estudis és 15 punts percentuals superior a la de la població general entre 25 i 54 anys. I el percentatge d’inserció laboral creix a major qualificació, és a dir, el doctorands tenen una taxa d’ocupació major que la dels estudiants de màster, concretament un 93,13% enfront un 85,85%, segons l’última enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
Dit això, any rere any les universitats i el Govern treballen en dissenyar una oferta de graus i màsters que tingui molt en compte les sortides professionals, amb una orientació molt clara cap a l’ocupabilitat. En cap cas, però, es pot dir que els titulats que surten de les nostres universitats estan sobrequalificats. Al contrari, la Taxa d’adequació és del 78%, és a dir 8 de cada 10 titulats universitaris desenvolupen feines que requereixen la formació universitària.

5. INTERNACIONALITZACIÓ A LES UNIVERSITATS CATALANES.

Quines ofertes formatives tenen més èxit entre els estrangers que vénen a estudiar a Catalunya: graus, màsters i/o postgraus, doctorats, etc.? Es preveu un increment de la demanda amb vista als propers anys?
En els tres últims cursos, els estudiants internacionals matriculats en el conjunt de les universitats catalanes s’ha incrementat en un 13,44% i ja superen els 23.000. De cara al futur, en els pròxims cinc anys, es preveu doblar la xifra d’estudiants internacionals de màster, sobretot a través de la matriculació d’alumnes de països de fora de la UE i, per això, s’ha intensificat la difusió de l’oferta amb la presència en salons internacionals i a través del web Study in Catalonia, entre d’altres accions.
En el cas dels graus, des del curs passat, es permet que els alumnes estrangers accedeixin als graus amb l’homologació del títol de Batxillerat, sense haver de superar la prova d’accés a la universitat. Pel que fa als màsters, la Secretaria d’Universitats i Recerca va iniciar un programa de promoció internacional i, per les primeres dades facilitades pels gerents de les universitats, sembla que l’impacte ha estat positiu i s’ha incrementat el percentatge d’estudiants internacionals en aquests màsters.

“Any rere any les universitats i el Govern treballen en dissenyar una oferta de graus i màsters que tingui molt en compte les sortides professionals, amb una orientació molt clara cap a l’ocupabilitat.”

Consideren aquest alt grau d’internacionalització positiu per al territori?
És molt positiu i, per aquesta raó, encara el volem incrementar més. La presència d’alumnes internacionals en les universitats catalanes és bona a causa de l’augment de la riquesa intel·lectual, cultural i científica que suposa.

6. 3+2 O 4+1: EL DECRET DE LA DISCÒRDIA.

mon-empresarial-005-informe-formacio-entrevista-consellerEls inicis del 2015 van estar marcats per la polèmica del decret 3+2 a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, però, es va decidir no implantar-lo fins al curs 2016-2017. Actualment, encara està en peu fer la transició cap a l’oferta real de graus de tres anys i màsters d’un? O a la pràctica apostareu per la convivència dels dos models: 3+2 i 4+1?
En cap cas hem de parlar d’un model 3+2 o un model 4+1. L’aposta del sistema universitari català, que compta amb el consens d’universitats i estudiants, és un model flexible que combini graus de tres i quatre anys de durada, amb màsters d’un i dos anys. Fins i tot, la comissió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) –on està representat el Govern, les universitats i els estudiants–, que estudia la implementació del nou model des del punt de vista acadèmic, es planteja que una mateixa titulació es pugui oferir com a grau de tres i de quatre anys depenent de l’orientació que se li doni.
A Holanda, per exemple, es pot estudiar un grau en Turisme en tres o quatre anys. La Universitat de Ciències Aplicades de Stenden l’ofereix en quatre, ja que conté un any de professionalització, mentre que a la Universitat de Wageningen s’imparteix en tres anys un grau més conceptual i ràpid, que es concentra en la interrelació entre turisme, economia i societat. Així, l’estudiant que es vol incorporar al mercat laboral es decanta per Stenden mentre que el que vol continuar formant-se va a Wageningen.
El que sí s’ha volgut assegurar des d’un principi és que la introducció d’aquest model flexible no suposarà un greuge econòmic ni per estudiants ni per universitats. Així, en el marc del CIC, ja s’han signat els acords per garantir el finançament de les universitats i, com ja he comentat abans, el primer any de màster serà a preu de grau per als estudiants de carreres de tres anys.

Un veterà a la conselleria

Nascut a Balaguer l’any 1963, Jordi Baiget i Cantons, és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, té estudis de postgrau en Anàlisi Econòmica i ha estat professor ajudant a la Facultat de Ciències Econòmiques d’aquesta universitat. El 1990 va incorporar-se al Servei d’Estudis de Convergència Democràtica de Catalunya com a assessor del Grup Parlamentari Català al Congrés dels Diputats en aspectes econòmics, sectorials i socials. A continuació, des del gener de 2001 fins al novembre de 2003, va ser secretari del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) a les Corts Generals i, un cop acabada aquesta etapa, fou el coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Finalment, l’any 2011 Baiget va entrar al Govern de la Generalitat, primer com a director general de Coordinació Interdepartamental, i després com a secretari del Govern. Actualment, encapçala la conselleria d’Empresa i Coneixement.

Enviar Comentari