Revista d'Anàlisi Plural

Les tres altituds del lideratge

0

Les grans altituds, des d’escalar l’Everest fins a arribar a la Lluna, s’han convertit en un símbol de l’assoliment humà. També són importants en el món del lideratge, on podem comparar tres mesures significatives: 15.000 metres, 15 metres i 1,5 metres. Els líders efectius són capaços de moure-s’hi amb soltesa: no queden atrapats en una de sola..

IAN C.WOODWARD. Professor de Management Practice d’INSEAD.>


A 15.000 metres d’altura, els líders poden dominar el panorama general. Gràcies a la disrupció, són capaços de visualitzar les oportunitats i connecten el món extern dinàmic per aconseguir una visió holística de la seva organització.

A 15 metres d’altura, en canvi, la perspectiva és molt més tàctica. Els permet de desenvolupar objectius granulars a curt termini i determinar els passos crucials de planificació, implementació i execució de la seva empresa.

Finalment, quan se situen a 1,5 metres d’altura, els líders pensen en ells mateixos. S’enfoquen en el que necessiten per al propi desenvolupament personal.

Els bons líders són aquells capaços de combinar totes tres altituds, ja que així poden fer front a disposicions complexes i, de vegades, contradictòries, per arribar a ser “perspicaços” des de múltiples perspectives. No obstant això, la majoria dels líders queden atrapats en un únic nivell: pateixen un fenomen anomenat “mal d’altura”. Aquesta manca de flexibilitat pot ser perillosa per a ells mateixos, els seus equips i les seves organitzacions.

El grup més gran amb “mal d’altura” és el dels líders atrapats en el pensament de 15 metres, que no veu ni les oportunitats ni les amenaces de la disrupció. Si bé ser eficaç a nivell tàctic és essencial per al rendiment empresarial, també pot convertir-se en una zona de confort perillosa.

En segon lloc hi ha aquells atrapats en el pensament de 15.000 metres, que simplement viuen ‘en els núvols’. Aquests líders anuncien una nova visió cada poques setmanes, de manera que mai no l’executen amb l’efectivitat necessària per a aconseguir-ne resultats.

El tercer grup, encara que molt més petit, comprèn, potser, els líders més problemàtics de tots: els atrapats en els 1,5 metres. Aquests superegoistes  són els arquetípics micromànagers.

Els líders han d’estar constantment reflexionant sobre el seu lideratge i la seva direcció. Això els permetrà de valorar i crear conscientment conjunts de pensaments i hàbits que funcionin eficaçment en les tres altituds del lideratge: des de la perspectiva general, passant per la tàctica, i arribant al jo. Connecti’ls tots tres. Eviti el “mal d’altura”.

Enviar Comentari