Revista d'Anàlisi Plural

La justícia en l’acció directiva

0

Ser just implica respectar els altres fins i tot quan falten motius racionals o sentimentals per fer-ho. La justícia és un dels grans temes del pensament i, en conseqüència, de la direcció de persones, perquè «és per la justícia per allò que anomenem bo a un home».

JAVIER FERNÁNDEZ AGUADO. Director de la Càtedra de Management Fundació “la Caixa” a IE Business School i director d’Investigació a EUCIM.


Dirigir no és tasca senzilla, però tota organització necessita d’una estructura directiva. Tot i que en alguns casos es dissenyi una mena de democràcia plebiscitària, algú haurà de ser l’encarregat últim de prendre decisions.

Governar fa referència als altres: justícia i direcció de persones han d’anar de bracet, i qui ocupa un lloc de preeminència ha de posar els mitjans per assumir habilitats directives.

El directiu just ha de tractar de fer-se seus cada un d’aquests comportaments:

  • Rectitut en els judicis: el directiu ha de jutjar els qui estan a les seves ordres, però per ser just és necessari no estar motivat per interessos espuris. L’àmbit sobre el qual es jutja ha de ser aquell en el qual es desenvolupa l’activitat de govern.
  • El respecte pel temps dels altres pot concretar-se en dos aspectes fonamentals: la puntualitat i la convocatòria de reunions només quan és estrictament necessari, a més de fer que aquestes impliquin el temps rigorosament necessari.
  • Responsabilitat davant els compromisos assumits: mai no s’ha de culpar els altres sense disposar de proves perfectament contrastades; tampoc no s’ha d’aplicar mai el principi que la millor defensa per al directiu és un atac a la decència aliena.
  • Control de la llengua: els covards es desfoguen amb amics o coneguts sense preocupar-se ells mateixos de millorar ni d’assenyalar amb objectivitat què hauria de ser modificat.
  • Retribució econòmica equitativa: el sistema que arbitri dependrà de les circumstàncies, però no s’ha d’oblidar que retenir el que correspon als empleats comportarà danys, abans o després, per a tots els stakeholders.

Les temptacions i els riscos del poder són molts i ningú no hauria d’estar segur dels seus valors i ètica personal abans d’haver ocupat amb dignitat càrrecs de govern. El directiu just acaba per convertir-se en líder i, encara que allò que arbitri no coincideixi amb les preferències dels subordinats, la seva actuació serà respectada.

Enviar Comentari