Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Stella Kyriakides. Comissària europea de Salut i Seguretat Alimentària

0

Poques vegades es recordarà tant el nom de la persona que ocupava la cartera de Sanitat a la Comissió Europea com el període que li ha tocat exercir a Stella Kyriakides (Xipre, 1956). Psicòloga de professió, especialitzada en desajustos psicològics d’infants i adolescents, ha sigut una de les cares més visibles de l’Executiu comunitari durant la pandèmia del coronavirus. El que normalment hauria sigut un mandat plàcid, que es podria haver centrat a desenvolupar polítiques com l’estratègia europea contra el càncer, ha acabat per posar de relleu la falta de competències de la Unió Europea en Sanitat, unes competències que, tot i això, no ambiciona d’aspirar. Creu que la lluita contra els desafiaments com la pandèmia s’ha de dur a terme des de una major coordinació, sense necessitat d’envair responsabilitats dels governs nacionals. 

Text: Júlia Manresa   Fotos: Comisión Europea


“No ens podem permetre tenir una situació en què relaxar mesures durant el període de Nadal provoqui un repunt en l’any nou

Com imagina les festes de Nadal a les llars europees?
Tots voldríem poder passar unes festes tan normals com sigui possible, poder viatjar i celebrar amb amics i família, sobretot després d’aquest any tan difícil. Tot i això, aquest any és inevitable: el Nadal ha de ser diferent. Com ho ha sigut tot aquest 2020. Fins i tot si les mesures es relaxen, és vital recalcar que la nostra disciplina i compliment de les mesures de Salut pública es mantenen crucials i han de continuar. Per això, des de la Comissió Europea, hem presentat una guia perquè els estats membres puguin facilitar-ho de la manera més segura possible. Està clar que no ens podem permetre tenir una situació en què relaxar mesures durant el període de Nadal provoqui un repunt en l’any nou. Seria catastròfic per als nostres sistemes sanitaris. Qualsevol decisió ha de tenir en compte aquestes consideracions.

Atès que la vacunació massiva contra la Covid-19 encara trigarà uns mesos a fer-se efectiva en molts països, hi ha alguna alternativa a una altra ronda de confinaments a Europa per aturar noves onades del coronavirus?
La salut dels nostres ciutadans europeus hauria de ser sempre la nostra principal prioritat. La situació a la UE continua sent molt fràgil. L’element comú és que el virus està arreu i que circula de manera perillosa en les nostres comunitats. Però estem començant a veure els resultats d’unes mesures que s’han pres de manera necessària. El nombre de noves infeccions està disminuint en molts països i els hospitals estan sota menys pressió. Això, per descomptat, és encoratjador. No hi ha cap dubte que els confinaments són durs. Són molt difícils per als nostres ciutadans, per a les nostres economies i societats. Però han demostrat que són mesures efectives per evitar que la situació se’ns escapi de les mans i per poder salvar vides, que és la nostra prioritat.

“És cert que la cooperació a nivell europeu s’ha posat a prova de manera severa durant el principi d’aquesta crisi. Però avui no estem on érem a principis del 2020. Estem treballant més estretament que mai amb els estats membres i veiem una coordinació sense precedents”

La segona onada de la pandèmia de coronavirus ha estat pitjor que la primera. Què hauria pogut fer millor la Unió Europea per evitar-ho?
Abans de l’estiu, vam enviar un missatge clar: necessitàvem evitar el que ha passat. Vam ressaltar, aleshores, quan fèiem crides a augmentar la capacitat de fer testos i el seguiment dels contagis, que calia assegurar que hi havia prou estoc de medicines i equipament disponible, i també que es preparés la campanya de vacunació de la grip de cara a l’hivern… Tot això són avisos que es mantenen vàlids avui. Sabíem que les conseqüències d’un aixecament gradual de les restriccions i un increment dels viatges durant les vacances d’estiu podria provocar el que va provocar, i vam demanar als estats membres de la Unió Europea que estiguessin preparats.
El que és important és aprendre les lliçons de totes aquestes experiències. La qüestió més urgent ara mateix és assegurar que continua el progrés als estats, encara que sigui lent, que planifiquem de manera prudent el pròxim període de vacances per evitar nous rebrots i avançar-nos en els plans de vacunació per poder complir amb els ciutadans i proporcionar-los una vacuna segura i efectiva el més aviat possible.

  “Hem après que no podem avançar sense coordinació ni solidaritat quan es tracta de gestionar amenaces sanitàries que traspassen fronteres. Hem après que necessitem més Europa en l’àrea de la Salut.”

Estaria d’acord a afirmar que el principal problema d’Europa durant la pandèmia ha sigut la falta de coordinació entre els estats membres?
És cert que la cooperació a nivell europeu s’ha posat a prova de manera severa durant el principi d’aquesta crisi. Però avui no estem on érem a principis del 2020. Estem treballant més estretament que mai amb els estats membres i veiem una coordinació sense precedents, ja sigui pel que fa als viatges, al transport de béns, a les licitacions conjuntes per aconseguir equipament i medicines, o l’emblemàtica tasca d’aconseguir vacunes per a tothom, per descomptat. Al llarg dels últims mesos, en aquest àmbit, la UE ha aconseguit un suport de tots els estats sense precedents malgrat no tenir competències en l’àrea. De fet, són ara els governs de la Unió, els que ens estan demanant que mirem més enllà de les nostres competències i fem més. Com ja he vingut dient des de fa temps, necessitem més Europa en l’àrea de la Salut pública.
Hores d’ara, hauria hagut de quedar clar per a tothom que no es pot lluitar contra el virus des de l’aïllament nacional. Mirar endins no resol el problema. Els virus anul·len les fronteres. El que hem aconseguit (i això és clau, fins i tot diria que canvia les regles del joc) és entendre que junts som més forts i que només junts guanyarem aquesta lluita.

Ha après alguna lliçó la UE de la primera i la segona onada? Quines altres li queden per aprendre?
Definitivament n’hem après. Hem après que no podem avançar sense coordinació ni solidaritat quan es tracta de gestionar amenaces sanitàries que traspassen fronteres. Hem après que necessitem més Europa en l’àrea de la Salut. La pandèmia ens ha empès a millorar la nostra preparació i la nostra capacitat de resposta. També ha empès els nostres ciutadans a demanar més Europa de la Salut. Això és el que nosaltres volem assegurar. El que també hem après d’aquesta experiència tan difícil és que, amb els reptes, fins i tot amb els més difícils, venen oportunitats. Com sempre ha fet en el passat, Europa aprendrà de les lliçons d’aquesta crisi i en sortirà més forta. És per tots aquests motius que hem impulsat els primers blocs per a la construcció d’una Unió Europea de la Salut. Es tracta de preparar-nos per afrontar amenaces sanitàries conjuntament com una Unió. Es tracta, també, d’enfortir els sistemes sanitaris europeus perquè puguin proporcionar millors serveis sanitaris per als ciutadans europeus en el seu dia a dia. Això és el que aquesta crisi ens ha demostrat i és el que volem oferir als nostres ciutadans en els pròxims mesos i anys.

“A través de Next Generation EU, el pla de recuperació i el pressupost europeu, 1,8 bilions d’euros estaran disponibles per ajudar a reconstruir una Europa post Covid-19, per protegir els ciutadans del risc d’atur i la pèrdua d’ingressos.”

El Doctor Piot, assessor de la Comissió Europea, va afirmar que una tercera onada podria tornar a impactar Europa si no s’actua a temps. Quin diria que ha sigut el principal obstacle a l’hora de prevenir que la situació es deteriorés: la fatiga dels ciutadans o les preocupacions dels governs sobre les conseqüències econòmiques de la pandèmia?
La nostra prioritat, des de l’inici de la pandèmia, ha sigut la de protegir els nostres ciutadans i salvar vides. Per a mi, la salut pública sempre ha sigut el primer. La dicotomia entre salut i economia és falsa, perquè no podem tenir economies sanes sense ciutadans sans. Però també reconeixem que les difícils decisions que s’han pres en l’àmbit de la salut pública han tingut alhora conseqüències econòmiques molt importants. Innombrables ciutadans han perdut la seva feina i les famílies s’han vist obligades a tancar els negocis que havien trigat anys a construir. Per això, fem tot el possible per ajudar els estats membres a protegir els seus negocis, salvar llocs de treball i reconstruir l’economia, incloent-hi una assistència financera sense precedents mitjançant un ambiciós pla de recuperació. A través de Next Generation EU, el pla de recuperació i el pressupost europeu, 1,8 bilions d’euros estaran disponibles per ajudar a reconstruir una Europa post Covid-19, per protegir els ciutadans del risc d’atur i la pèrdua d’ingressos.

La Comissió ha tirat endavant diverses iniciatives, sota les seves limitades capacitats en l’àmbit sanitari, com ara les licitacions conjuntes, però també les negociacions amb farmacèutiques per assegurar l’accés a una potencial vacuna. Com s’ho farà la Comissió Europea per assegurar que aquestes vacunes arriben a tots els estats de la UE per igual?
Tots els estats membres tindran accés a la vacuna al mateix temps i d’acord amb la seva població. Aquesta és una de les principals prioritats de l’estratègia europea de vacunes. Estem fent tot el que està a les nostres mans per assegurar que les vacunes es produeixen tan ràpid i amb tanta seguretat com sigui possible. La campanya de vacunació és l’altra cara de la moneda d’aquest procés i cal estar preparats. No podem infravalorar la dimensió del repte i per això treballem amb els estats membres per assegurar que tothom està llest per desplegar la campanya tan aviat com les vacunes estiguin disponibles, i que tots els governs tenen plans de vacunació nacionals preparats.

“Tots els estats membres tindran accés a la vacuna al mateix temps i d’acord amb la seva població. Aquesta és una de les principals prioritats de l’estratègia europea de vacunes.”

Hi ha alguna garantia que no hi haurà una nova falta d’equipament o material mèdic, com ara mascaretes i ventiladors?
Està clar que les prohibicions a les exportacions dins de la Unió Europea al principi de la pandèmia van ser insolidàries. No només van malmetre la necessitat que circulin els béns essencials a través de les fronteres europees, sinó que també van perjudicar la solidaritat i la cooperació, que és crucial per superar crisis com aquesta. En un moment en què ens dediquem a salvar vides, no és l’hora de prohibir exportacions de medicines que serveixen, justament, per complir aquesta funció. La solidaritat i la cooperació haurien de ser sempre principis rectors. Ara, però, la situació és molt diferent. Tothom ha entès que som més forts si treballem junts i, ara, ens enfoquem a la indústria i als mercats com una Unió. D’aquesta manera, tenim més oportunitats d’estimular la producció i assegurar l’accés a equipament vital per a tothom. Els estats no només estan demostrant una solidaritat creixent amb els seus veïns, prenent pacients d’altres països, sinó que també estan cedint personal sanitari i equipament a aquells que més ho necessiten. És així com es gestiona una crisi transfronterera.

Aquesta pandèmia també ha demostrat que la Comissió té poc marge d’actuació quan es tracta de problemes sanitaris perquè manquen competències. Hi ha de veritat una voluntat d’anar més enllà en la creació d’una Unió Europea de la Salut, com ha afirmat al llarg d’aquesta entrevista?
Al llarg d’aquesta pandèmia hem vist una crida creixent de la ciutadania i dels mateixos estats membres per tenir més Europa en l’àmbit sanitari. Hem vist com de crucial és la cooperació. S’ha fet més evident, encara que, en temps de crisi, els ciutadans i els estats miren cap a la UE en busca d’acció i suport, i esperen que així ho fem. La nostra estratègia de vacunació europea ja ha demostrat el que es pot aconseguir si treballem junts. És emblemàtic d’una UE que compleix amb els ciutadans i un pla d’acció per al futur. Es tracta de superar tabús sobre les competències en l’àmbit sanitari i centrar-nos en obtenir resultats en temps de crisi.
Una Unió Europea de la Salut més forta és l’extensió d’aquest enfocament. Ja hem presentat els primers blocs de construcció en aquest sentit per tenir agències europees més fortes i una legislació més potent per poder actuar a l’hora de donar suport als governs. També hi ha altres iniciatives, com l’estratègia farmacèutica per a Europa, presentada recentment, o el pla europeu de lluita contra el càncer que presentaré a principis de l’any que ve, i que són pilars fonamentals per a la nostra futura Unió de la Salut reforçada.

“Tothom ha entès que som més forts si treballem junts i ara ens enfoquem a la indústria i als mercats com una Unió.”

De quines maneres podria centralitzar competències en l’àmbit sanitari la Comissió Europea per poder actuar més ràpidament en una situació futura que fos similar a la pandèmia del coronavirus?
La situació a la qual ens enfrontem va de persones, no de competències. La nostra visió per a una Unió Europea de la Salut no busca centralitzar competències sanitàries, ans al contrari. La cosa no va dels Tractats de la UE ni de competències, sinó de coordinació i solidaritat, principis que han demostrat el seu valor durant aquesta crisi. Es tracta d’enfortir la nostra pròpia capacitat de poder ajudar els estats de la Unió en temps de crisi, mentre també proporcionem una millor assistència sanitària diària a la ciutadania.
D’una manera més concreta, ens assegurarem que podem anticipar millor els riscos sanitaris, que podem detectar malalties emergents i respondre en temps real, en comptes de quan ja és massa tard. Per fer-ho, ens assegurarem que les nostres dues agències europees que han estat al capdavant de la nostra feina, el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) i l’Agència Europea del Medicament (EMA), tenen la capacitat necessària per jugar un rol actiu quan els necessitem. També es crearà una nova Autoritat de Resposta a les Emergències Sanitàries a nivell europeu. Mentre fem tot això, continuarem respectant les responsabilitats de tots els estats membres en les seves polítiques sanitàries, l’organització dels seus serveis de Salut i d’atenció mèdica. No estem canviant res d’això. Hem de recordar que els virus no es fixen en les competències. Farem tot el que puguem per protegir els nostres ciutadans, perquè aquesta pandèmia va clarament més enllà de les fronteres.

Enviar Comentari