Revista d'Anàlisi Plural

El malbaratament alimentari, un cost econòmic milionari per al planeta

0

Cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar, cosa que suposa un terç de la producció d’aliments de tot el món

Text: Adrià Gratacós Torras

Cada any al món es produeixen prop de 4.000 milions de tones d’aliments. La xifra és suficient com per alimentar els 7.700 milions de persones que habitem el planeta terra. Tanmateix, la mala distribució i el malbaratament dels aliments fa que la gana sigui una problemàtica real per a més de 820 milions de persones arreu del món. És més, els humans produïm cada any més aliments dels què necessitem consumir, però la mala gestió que se’n fa condemna milions de persones. Una mala gestió que implica a gairebé totes els graons de la cadena alimentària i que genera dades preocupants: segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar. És a dir, un terç dels aliments que produïm acaben a les escombraries.

El malbaratament alimentari implica a pràcticament la totalitat de tipus d’aliments que es produeixen i es comercialitzen. Segons la FAO, les fruites i les hortalisses són l’aliment més malbaratat. Gairebé la meitat de fruites, hortalisses i tubercles produïdes arreu del món i aptes per al consum humà es llencen. També el malbaratament de cereals és superior a la mitjana i 3 de cada 10 quilos es llencen; un percentatge semblant al malbaratament del peix. Per la seva banda, el 20% de la producció de llet, carn, i llegums també acaben malgastats .

La FAO identifica el major nivell de malbaratament alimentari a Europa i Estats Units, on se situa en uns 95-115 quilos per any i habitant.

La problemàtica del malbaratament alimentari s’ha convertit en endèmica i afecta a tots els països i continents d’arreu del món. En el cas d’Europa, el projecte europeu Fusions xifra el malbaratament alimentari del vell continent en 88 milions de tones d’aliments a l’any. De fet la FAO identifica el major nivell de malbaratament alimentari a Europa i Estats Units, on se situa en uns 95-115 quilos per any i habitant. En canvi, a l’Àfrica i al sud-est asiàtic el malbaratament alimentari és menor, situant-se en una mitjana d’entre 6 i 11 quilos per habitant i any.

El malbaratament alimentari, un cost econòmic milionari per a l’economia
De fet l’impacte del malbaratament alimentari, no només suposa una problemàtica per a l’alimentació mundial, sinó que té efectes directes en l’economia i el medi ambient. Segons l’organització internacional per la defensa de la naturalesa i el medi ambient WWF, el malbaratament dels aliments és el responsable del 15% de les emissions d’efecte hivernacle vinculades a la cadena alimentaria.

Tant és així que les Nacions Unides han inclòs el malbaratament alimentari com una de les prioritats de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Concretament, en el seu objectiu número 12, dedicat a garantir models de consum i producció sostenible. Més concretament l’ODS número 12 especifica la necessitat de “reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments per càpita en la venta al detall (…) i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i distribució”.

En el cas d’Europa, el cost estimat de llençar cada any 88 milions de tones d’aliments a les escombraries ronda els 140.000 milions d’euros.

I en el camp econòmic, el malbaratament també es pot quantificar en euros, o més ben dit, en milions i bilions d’euros. Segons l’informe “Alimentació sostenible” de WWF, el malbaratament d’aliments al món té un cost de 143 bilions d’euros l’any. En el cas d’Europa, el cost estimat de llençar cada any 88 milions de tones d’aliments a les escombraries ronda els 140.000 milions d’euros. Per posar les xifres en context, el cost per a Europa de no aprofitar els aliments que produeix i comercialitza equival al 20% de l’inèdit i ambiciós Pla de Recuperació aprovat per la Comissió Europea a causa del estralls de la Covid-19 a l’economia comunitària.

Qui és el responsable del malbaratament alimentari?
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible identifica el malbaratament alimentari com una de les conseqüències del model productiu i de consum de la majoria de societats occidentals. I en aquest sentit, les dades recollides per part de la Unió Europea mostren com el malbaratament d’aliments es produeix en tota la cadena alimentaria. Des de l’origen del producte, passant per la transformació, l’emmagatzematge, el transport, la comercialització i fins al consum final, un percentatge considerable dels aliments es malgasta. Ara bé, en el cas d’Europa, més de la meitat del malbaratament dels aliments es produeix un cop el producte s’ha venut. És a dir, durant el moment del seu consum.

 

L’informe del projecte de la Unió Europea “Fusions”, mostra com la principal via per reduir el malbaratament dels aliments passa per la conscienciació de tota la societat. “El malbaratament alimentari té molt a veure amb la pèrdua de valor dels aliments. No ens costa gaire llençar menjar a la brossa per haver planificat malament, ja que ho tenim assumit com un hàbit individual”, assegura José Manuel Alonso, cap de continguts de la cooperativa per al consum conscient “Opcions”.

Iniciatives per a la conscienciació contra el malbaratament alimentari
I per revertir aquests hàbits individuals que s’exerceixen, tant en l’entorn productiu com en el quotidià, cada cop són més les iniciatives que apareixen per conscienciar sobre la necessitat de no malgastar aliments. Aquest és el cas del projecte Marcas Waste Warrior, impulsada per Too Good To Go i que pretén reunir empreses per fomentar la presa de consciència sobre aquesta problemàtica. “Formar part de Waste Warriors és unir-se a una causa que ens afecta a tots. Tant les empreses com els consumidors a nivell individual tenim l’obligació de fer del planeta un lloc més sostenible per a les futures generacions”, assegura Jorge Grande, director general de Puratos Iberia, empresa membre de Waste Warrior.

Des d’aquest 2020 els Estats membre de la Unió Europea estan obligats a mesurar el malbaratament alimentari de forma sistemàtica

Segons els impulsors, la pròpia iniciativa és un indicador que la consciència vers el malbaratament alimentari és cada cop més gran. “Hem de buscar noves solucions que ens permetin que els nostres excedents siguin zero, sense comprometre en cap moment la seguretat alimentària”, assegura Grande. De fet, segons Grande, el malbaratament alimentari és un factor que “va en contra de la rendibilitat de les empreses, més enllà de les xifres econòmiques” i considera indispensable calcular millor les matèries primes necessàries i tenir alternatives per donar sortida als excedents de producció.

Unes consideracions que s’alineen amb l’informe “Alimentació Sostenible” realitzat per WWF, i que advoca per crear mesures addicionals a les ja preses per la Unió Europea per a la reducció del malbaratament d’aliments. Unes mesures addicionals que, segons l’informe, han d’anar enfocades des de dues vessants: en primer lloc, generant una regulació més estricta a nivell comunitari. Des d’aquest 2020 els Estats membre de la Unió Europea estan obligats a mesurar el malbaratament alimentari de forma sistemàtica, però l’informe conclou que la mesura serà insuficient per complir els objectius establerts per les Nacions Unides si no es canvia el model de producció i comercialització dels aliments.

En segon lloc, l’informe considera indispensable una major presa de consciència per part de la ciutadania de no malgastar els aliments. La Unió Europea calcula que cada ciutadà europeu llença aliments per valor de 250€ anualment. Una xifra esperpèntica que, segons l’informe, no s’ha potenciat prou com per fer agafar consciència a la ciutadania de canviar els seus hàbits de consum d’aliments. I si bé, a diferència de fa uns anys, el malbaratament alimentari ja es troba a l’agenda política de les administracions europees, encara està per veure que les mesures preses fins ara puguin donar fruits a curt i mitjà termini.

Enviar Comentari