A principis de gener, un home s’enterrava viu amb el seu cotxe, a la localitat gironina de Viladasens, en un intent desesperat per paralitzar les obres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT). A finals del mateix mes, el 99,5% de les 6.001 persones consultades per la Plataforma No a la MAT Selva votaven en contra d’aquest mateix projecte. Per què causa tant de rebuig aquesta infraestructura?
Text: Joan Taverna, geòleg.
Des que Red Eléctrica España (REE) i Réseau de Transport d’Electricité (RTE) van signar el 2001 un acord per a la construcció d’una nova línia de Molt Alta Tensió (400.000 volts) per l’est dels Pirineus, entre els municipis de Baixàs (Rosselló, França), Bescanó (Gironès) i Sentmenat (Vallès Occidental), la polèmica i el malestar no han deixat d’acompanyar aquest projecte, particularment a les comarques gironines, on entre els anys 2005 i 2008 es van viure els moments àlgids en contra d’aquesta infraestructura.
A favor de la interconnexió
Sobre el paper, la MAT ha de servir per millorar les interconnexions internacionals de la xarxa elèctrica espanyola amb la francesa i la resta d’Europa –d’aquesta manera la capacitat d’interconnexió amb França passaria de 1.400 MW a 2.400 MW, fet que suposaria un 4% de la capacitat de producció d’Espanya; encara lluny, però, de l’objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres– i, per això, la seva construcció fou declarada projecte d’interès europeu. A partir d’aquí, i gràcies a un finançament de 225 milions d’euros aconseguits en el marc del programa europeu EEPR (European Energy Program for Recovery), el projecte dibuixa una infraestructura d’una llargada d’uns 200 km que comportarà la ubicació, aproximadament cada 300 metres, de torres de prop de 60 metres d’alçada, 35 metres d’ample i una superfície de base d’uns 400 m 2 –la REE ja va descartar la possibilitat de soterrar la línia en el seu moment perquè, afirmava, això n’encariria el cost i, a més, assegurava que en la seva major part el traçat seria paral·lel a l’autopista AP-7 i al Tren d’Alta Velocitat (TAV)–.
Segons els defensors del projecte (és a dir, segons els governs espanyol i francès), la MAT permetrà millorar nota blement la qualitat i seguretat del subministrament, tant a les comarques gironines com a les rossellonenques, així com proveir el TAV en el tram Barcelona-Perpinyà i afavorir la integració d’un volum més gran d’energies renovables, especialment en el camp eòlic, dins el sistema ibèric. D’altra banda, els partidaris de la MAT també asseguren que la nova interconnexió afavorirà l’intercanvi energètic entre països i, com a conseqüència d’això, fomentarà una integració més forta dels mercats d’electricitat, fet que permetrà ajustar els preus de l’energia elèctrica entre la península Ibèrica i la resta d’Europa o, el que és el mateix, obrirà la porta, en definitiva, a una reducció dels preus de l’energia elèctrica. Per últim, també es mostren a favor de la construcció d’aquesta línia tant les associacions empresarials com la Cambra de Comerç i la patronal Pimec, afectades pels continus talls elèctrics que ha patit la província gironina.
Una línia innecessària
Els detractors de la MAT, en canvi, sostenen que la línia és innecessària, tant per alimentar el TAV –la línia Barcelona-Perpinyà ja funciona a ple rendiment i la Madrid-Saragossa, de la seva banda, ho fa proveïda només per una línia de 220 kV– com per l’entrada a escena de les energies renovables, els plans d’expansió de les quals han sucumbit, però, a causa de les politiques energètiques.
Les plataformes contràries al projecte també subratllen el fort impacte ambiental i paisatgístic que suposarà aquesta infraestructura, ja que el seu traçat final no és coincident amb els corredors de l’AP-7 i del TAV, tal com s’havia projectat. Així, afirmen que construir la MAT comportarà talar i/o desbrossar moltes zones boscoses per evitar la proximitat de la línia amb les copes dels arbres –s’hi podrien produir descàrregues– i per garantir el pas de maquinària per a les tasques de manteniment i reparació de les torres, cablejat, etcètera.
Els possibles efectes negatius que els camps electromagnètics generats per la línia poden tenir sobre la salut humana són un altre motiu de rebuig; com també ho és el fet que l’objectiu de la interconnexió sigui, en realitat, segons els seus detractors, vendre l’excedent d’energia nuclear a Portugal i al Marroc. Com a alternativa a aquesta infraestructura, doncs, defensen el reforçament de les línies existents i un model energètic alternatiu basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum.
El futur del projecte
L’any 2010, el Ministeri d’Indústria va fer l’esborrany de planificació energètica 2012-2020. A Catalunya estava previst construir-hi tres MAT més: 1) la continuació de Sentmenat per Santa Coloma de Gramenet acabant a Sant Just Desvern (aquest darrer tram, travessant la serra de Collserola); 2) la línia Escatrón (Aragó)-La Secuita, i 3) la línia Pe nyalba (Aragó)-Isona. La crisi econòmica i la baixada de la demanda energètica, però, han fet que el govern espanyol s’estigui replantejant la seva construcció. Tot i així, en l’horitzó del 2020 alguna d’aquestes tres es portarà a terme. Un pla energètic d’aquestamagnitud és un problema complex perquè s’ha de basar en buscar l’equilibri entre tres fronts simultanis: ecologia (medi ambient), economia (competitivitat o precarietat energètica) i energia (seguretat de subministrament). I s’hi podria afegir encara un quart front: el de l’acceptabilitat social del projecte; i és que en matèria energètica, fer infraestructures que poden causar un greuge per al territori pot generar indignació social. D’aquí que la incapacitat de gestionar aquesta indignació pugui comportar un preu polític que fa que al trilema energètic se sumi una altra E: la del electoralisme.
