Francisco J. Tato Jiménez. Degà-president del Col·legi Professional d’Economistes de Sevilla.
El concepte de tipus d’interès és definit comunament per la comunitat econòmica com “el preu dels diners”. D’aquesta manera, el tipus d’interès o preu dels diners serà més gran o més petit en funció del risc que assumeixi el “venedor” en cada operació. És a dir, com més gran sigui el risc de l’operació en qüestió, més gran serà la prima de risc que s’hi aplicarà i, per tant, més gran el tipus d’interès que s’hi associï.
El tipus d’interès pot ser concebut o interpretat des de dues òptiques ben diferenciades. D’una banda, com el preu al qual una persona o entitat obtindrà finançament i, de l’altra, com el preu o rendibilitat mínima al qual una persona o entitat estaria disposada a prestar el seu capital a un tercer, valorant-se en ambdós casos, per prestador i prestatari el risc de l’operació per fixar el preu de la transacció entre ambdues parts.
En aquest sentit, els tipus d’interès tenen una gran influència sobre l’activitat econòmica d’un país o regió. En un entorn de tipus d’interès alts, el preu elevat dels diners dificulta l’accés al finançament, i això suposa un fre al creixement econòmic; per contra, un entorn de tipus d’interès baixos com el viscut en els darrers anys —amb tipus d’interès fins i tot negatius—, afavoreix el desenvolupament econòmic en general, encara que sectors com el financer es vegin afectats negativament per la reducció de marges que això comporta.
A causa de la importància que els tipus d’interès tenen en el creixement econòmic, la seva fixació és una de les eines de política monetària principals utilitzada pels bancs centrals. En l’actualitat, en un entorn d’alta inflació generada després de la pandèmia i posterior crisi geopolítica desencadenada per la injusta guerra d’Ucraïna, i el fre al creixement econòmic que genera el conflicte bèl·lic, els bancs centrals es debaten entre la pujada de tipus, que frenaria la inflació però danyaria el creixement econòmic, o el manteniment de tipus baixos, que incentiva la inversió però, per contra, no frena la inflació, que igualment a mitjà termini, en tenir les famílies un menor poder adquisitiu, suposarà una baixada del consum i conseqüent fre al creixement econòmic. Una decisió difícil per als Bancs Centrals en aquest moment.
