L’entitat, amb més de 100 anys d’història, promou i desenvolupa la recerca en molts altres àmbits més enllà del filològic, com la història o la tecnologia. Amb unes 100 publicacions a l’any, l’IEC és la primera editorial científica en català del món. A més de recuperar-se de les retallades de pressupost que ha patit, el principal repte de futur de la institució és obrir-se més a la societat.
Text: Ariadna Cortés
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ser fundat el 1907 per promoure la cultura catalana en una època en què rebia poca o cap atenció per part del Govern central. “Fa un segle no es feia recerca en gairebé cap àmbit, i menys encara sobre el patrimoni natural, històric i cultural dels Països Catalans”, explica l’actual president de l’entitat, Joandomènec Ros. Avui en dia moltes universitats i centres de recerca compleixen aquest paper, “però això no fa menys necessària l’existència de l’IEC”, defensa Ros, que argumenta que ara l’Institut té un rol diferent a l’original, però igual d’important per a la societat: “L’IEC és una de les poques estructures d’estat que té Catalunya”, afirma.
La tasca més rellevant i coneguda de l’IEC és, sens dubte, la que desenvolupa com a acadèmia de la llengua. Així, la Secció Filològica de l’Institut, que és la que fa aquesta funció, s’encarrega de l’estudi científic de la llengua, l’establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés d’aplicació d’aquesta. “El català té una mala salut de ferro”, sentencia Ros en ser preguntat per la situació de la llengua. “Malgrat les pressions polítiques, el coneixement del català ha anat augmentant en els darrers anys, però encara no arribem als percentatges d’un país normal”, diu Ros. Per al president de l’entitat, la llengua enfronta actualment dues amenaces principals, que són la “immersió no desitjada dins del món hispanoparlant i una altra de més recent, els idiomes estrangers, que van guanyant presència arreu”. L’Institut no fa activisme i manté una posició “d’entitat culta”, però es reserva el dret d’opinar en forma de declaració institucional quan considera que alguna cosa s’està fent malament, ja sigui en l’àmbit de la llengua o en qualsevol altre.
Ros: “Malgrat les pressions polítiques, el coneixement del català ha augmentat en els darrers anys, però encara no arribem als percentatges d’un país normal.”
L’IEC està constituït per cinc seccions. A més de la Filològica, hi ha la Històrico-Arqueològica; la de Ciències Biològiques; la de Ciències i Tecnologia i la de Filosofia i Ciències Socials. Totes elles promouen i desenvolupen la recerca en l’àmbit que els pertoca, en algunes ocasions en solitari i d’altres en col·laboració amb universitats dels Països Catalans i d’arreu i entitats de l’àmbit científic i cultural, com per exemple les 28 societats filials que té l’Institut. L’IEC, a més, participa en programes d’àmbit internacional impulsats per la Unió Acadèmica Internacional, una corporació de la qual forma part des de l’any 1922. A banda d’organitzar seminaris i conferències per donar a conèixer les recerques que porta a terme, l’IEC publica part de les investigacions. Al cap de l’any emet prop de 100 publicacions -entre revistes, monografies i llibres-, el 90% de les quals són en català, fet que converteix la institució en la primera editorial científica en llengua catalana del món. “Aquest és un altre dels motius pels quals l’IEC segueix sent necessari”, opina Ros.
Retallades i reptes
La major part del finançament de l’Institut prové de les administracions, especialment de la Generalitat, és per això que les retallades l’han afectat de ple. Així, si el 2008 i el 2009 el pressupost anual de l’entitat se situava entorn als 10 milions d’euros, ara no arriba als 7. A més de reduir l’activitat i plantejar-se tancar un dels tres edificis que l’IEC té a Barcelona, la conseqüència d’aquesta davallada d’ingressos ha estat la reducció de plantilla, que ha passat d’estar formada per més de 120 treballadors a tenir-ne uns 100. El procés s’ha dut a terme no renovant els contractes temporals i no cobrint les baixes per jubilació. Els treballadors que s’han quedat, a més, han hagut d’assumir una reducció d’una paga i mitja de les dues extres que cobraven a l’any. “Aquest any ja el tenim resolt, però estic molt preocupat pel vinent”, admet Ros, que desitja “recuperar com a mínim algunes de les retallades aplicades al personal”.
Ros: “L’IEC és una de les poques estructures d’estat que té Catalunya.”
Que l’entitat surti airosa de la delicada situació econòmica és, justament, un dels reptes que es planteja Ros per al seu mandat, que va començar el passat setembre i ha de durar quatre anys. “Un altre és obrir-se més a la societat”, explica. Per a aconseguir-ho, els agradaria publicar més material divulgatiu apte per a un públic ampli, però la reducció del pressupost ha esdevingut un obstacle. Per últim, Ros s’ha marcat com a objectiu fer realitat un dels punts de l’acta fundacional de l’IEC: exercir d’assessor del Govern i el Parlament. “Sovint recordem als consellers i al president del govern que també tenim aquesta funció, però mai ens demanem consell”, afirma el president de l’entitat. Per propiciar que això es produeixi, de tant en tant l’IEC presenta al Parlament un estudi sobre algun tema d’actualitat. L’últim, un volum amb “reflexions per al país del futur”.
