Imagini que vostè entra en una vinateria per comprar una caixa de vins. Al davant en troba una gran varietat, però desconeix quins són de bona qualitat i quins, de baixa. A més, com que vostè no és un expert, no disposa ni de coneixements ni d’informació prèvia per tal de discriminar, encara que sospita que certa proporció són de baixa qualitat. Llevat d’això, no hi ha cap altra informació que no sigui el preu de venda, i només el productor coneix realment el procés d’elaboració dels vins i, per tant, la qualitat. Aquesta és una situació que el economistes en diem d’”informació asimètrica”.
Cèsar Nebot Monferrer. Professor d’Economía al Centre Universtari de la Defensa AGA-UPCT San Javier.
Quan els economistes parlem de mercats sota competència perfecta, una de les premisses que fem servir és que tota la informació és compartida per tots els agents que hi participen. Això, que és un supòsit teòric, ens permet de fer un truc matemàtic: que tota la informació del mercat quedi resumida al preu d’equilibri. Qualsevol nova notícia passaria, per tant, a afectar el preu, i podríem entendre’n els seus efectes.
Però el supòsit d’informació perfecta no és real. De fet, considerem que l’asimetria d’informació és una imperfecció respecte del model ideal. Si reprenem l’exemple de la vinateria, que el comprador no disposi de la mateixa informació que el venedor o que el productor és un fet que influeix de forma crucial en el funcionament del mercat.
EN PERJUDICI DE L’ALTA QUALITAT
L’any 1970, l’economista i premi Nobel George Akerloff demostrà que l’asimetria d’informació comporta greus ineficiències als mercats. La raó és ben senzilla. Si el comprador sap que hi ha un percentatge q de béns de qualitat inferior, però no detectables en el moment de la compra, la seva disposició a pagar, davant de la sospita, serà una combinació entre la disposició a pagar per un bé d’alta qualitat i un de baixa, ponderades totes dues pels percentatges DP = DPa (1-q) + DPb q, on DP és la “Disposició a Pagar”, DPa és la “Disposició a Pagar per un bé d’alta qualitat” i DPb la “Disposició a Pagar per un bé de baixa qualitat”.
Si aquesta disposició mitjana de DP és inferior al cost de producció del bé d’alta qualitat, aquests béns mai no es vendran; quedaran expulsats del mercat. Seguint amb l’exemple del vi: si per una bona ampolla un consumidor està disposat a pagar 20 euros i per un vi de baixa qualitat, dos, però alhora, considera que la meitat dels productes vinícoles de la botiga són de baixa qualitat, la seva disposició final a pagar serà d’11 euros de mitjana. I si el cost de producció d’una ampolla de vi d’alta qualitat fos superior a aquests 11 euros, la resposta òptima dels productors acabarà sent no oferir vins d’alta qualitat i dedicar-se només a produir-ne de baixa qualitat. Per tant, la proporció de vins de baixa qualitat acabarà augmentant.
Així, malgrat que el resultat que s’espera d’un mercat sota competència perfecta és que només hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informació asimètrica, els béns de baixa qualitat acaben per desplaçar els d’alta qualitat. Per tant, només perduraran les empreses que es dediquin a produir béns de baixa qualitat.
Malgrat que el resultat que s’espera d’un mercat sota competència perfecta és que només hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informació asimètrica, els béns de baixa qualitat acaben per desplaçar els d’alta qualitat
En conseqüència, en oferir una resposta racional davant d’una situació d’informació asimètrica acabem fent una selecció contrària al que en un principi voldríem; acabem tenint un problema de “selecció adversa”.
“SELECCIÓ ADVERSA”, MERCAT DE TREBALL I CORRUPCIÓ
Es podria pensar que la “selecció adversa” per informació oculta es relaciona únicament amb la producció de béns, però en realitat també es dóna en la provisió de qualsevol tipus de servei. Les empreses es troben amb aquest problema a l’hora de contractar treballadors, ja que no poden observar prèviament la seva productivitat, la seva forma de treballar. Si una empresa confia en què, només amb el salari competitiu, el mercat laboral li assigni treballadors d’alta productivitat, sota informació asimètrica ho té complicat. De nou, pel mateix raonament -l’equilibri del mercat-, els treballadors de baixa productivitat acaben desplaçant els d’alta.
Altres tipus d’organitzacions econòmiques i socials poden trobar-se davant d’aquest seriós problema. Per exemple, a les organitzacions i institucions polítiques aquest és un problema que actualment, en termes de corrupció, és sobre la taula. Quan un polític inicia la seva carrera i demana el vot, es desconeixen les seves profundes intencions. L‘asimetria existent és clara. Si bé allò desitjable és que honestament vulgui servir a l’interès públic, pot ser que entri en política només per interessos espuris i per aprofitar-se de l’ens públic. Per tant, seguint la lògica de la “selecció adversa”, el polític corruptible desplaçarà l’honest, perquè els votants tindran una percepció cada cop més intensa de la baixa qualitat política i, finalment, l’equilibri donarà lloc a una desafecció total de la funció pública de la classe política. Així, la regeneració de la política de què tant es parla avui dia es torna inaccessible completament.
Seguint la lògica de la “selecció adversa”, el polític corruptible desplaçarà l’honest, perquè els votants tindran una percepció cada cop més intensa de la baixa qualitat política i, finalment, l’equilibri donarà lloc a una desafecció total de la funció pública de la classe política
I és que no només podem trobar-nos amb aquest problema en una gran diversitat de situacions reals, sinó que també pot comportar nivells de gravetat considerables: des de la necessitat de paralitzar el mercat espanyol de carn de vedella, l’any 1998, pel problema que suposava identificar quines partides de carn podien estar afectades per la malaltia de l’encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com la malaltia de “les vaques boges”; fins, tal com ha assenyalat l’economista i premi Nobel Joseph E. Stiglizt, constituir una de les arrels de l’inici de la crisi actual, quan l’enginyeria financera als Estats Units feia impracticable identificar quins actius disposaven de suficients garanties i quins, en canvi, eren tòxics.
PROPOSTA DE SOLUCIÓ
L’any 2001, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències atorgà el Premi Nobel d’Economia als acadèmics Andrew Michael Spence, George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz per la seva investigació sobre la teoria dels mercats amb informació asimètrica. En concret, l’estatunidenc Andrew M. Spence va ser guardonat per demostrar que en aquestes situacions, els agents econòmics que es troben millor informats sobre les condicions operatives dels mercats poden disposar d’incentius per tal d’adoptar accions observables i costoses que facin creïble la seva informació i els permetin de millorar la seva posició individual al mercat. Aquest tipus d’accions són el que denominem “senyals”.
Spence, al seu famós article Job Market Signalling (1973), va analitzar el problema d’informació asimètrica i va explorar propostes de solució. L’arrel del problema consisteix en què, per exemple, en el mercat laboral no es pot discriminar entre treballadors d’alta productivitat i de baixa, així doncs, els bons treballadors sí que estaran disposats a assumir un cost per donar un “senyal” que els diferenciï per desmarcar-se de la resta. Això és el que denominem Signalling o “senyalització”. En aquest exemple, els treballadors d’alta qualitat estarien disposats a pagar per cert nivell d’educació, fins i tot en el cas que l’educació no millorés la seva productivitat, pel sol fet de no ser desplaçats pels treballadors de baixa qualitat. Si per adquirir aquest senyal el cost per any d’educació que assumeixen els treballadors de baixa qualitat és superior al que afronten els treballadors d’alta qualitat, l’empresa contractant entendrà com a senyal suficientment fort i clar aquell nombre d’anys de formació que desincentivi els treballadors de baixa productivitat. S’aconsegueix, així, un equilibri separador. És a dir, un equilibri amb què es pot discriminar correctament per la característica que no era directament observable.
El sistema educatiu universitari no només funcionaria com a eina per millorar les competències dels que s’incorporaran al mercat de treball, sinó que també ho faria com a mecanisme de “senyalització” davant la informació asimètrica per tal d’evitar la “selecció adversa”
Al marge, Spence exposava un altra conclusió interessant amb aquest raonament. El sistema educatiu universitari no només funcionaria com a eina per millorar les competències dels que s’incorporaran al mercat de treball, sinó que també funcionaria com a mecanisme de “senyalització” davant la informació asimètrica per tal d’evitar la “selecció adversa”.
LA INFORMACIÓ OCULTA EN EL MERCAT D’ASSEGURANCES
Per altra banda, trobem situacions com les del mercat d’assegurances, on qui pren la iniciativa per resoldre el problema d’informació no és qui la coneix, com en el cas anterior de “senyalització”, sinó que és qui la desconeix. En aquest cas estem davant del procés Screening. Les asseguradores ofereixen diversitat de contractes per risc, nivells diferents de franquícia. Aquí l’equilibri separador es basa en el fet que, quan s’ofereix un menú de possibilitats contractuals ben dissenyat, l’altra part sols accepta el contracte més adient a les seves pròpies característiques. Així doncs, qui disposa de la informació s’autoclassifica quan fa l’elecció del contracte dintre del menú d’opcions i incentius que s’ofereix. Segons el tipus de contracte seleccionat, una asseguradora infereix quin és el perfil de risc de l’assegurat. Podríem dir que el mètode d’indagació del rei Salomó davant del dilema de la maternitat de dues dones –els proposà el contracte de tallar el nen pel mig- fou un dels primers Screenings documentat. La dona que no era realment la mare s’autoclassificà quan acceptà aquests tipus de contracte revelant la seva informació oculta.
L’AVALUADOR INDEPENDENT I ALTRES GARANTIES
Aquests tipus de solucions s’han abordat a la pràctica en les situacions exposades. En l’exemple de la vinateria, la solució del problema de “selecció adversa” passa per una “senyalització” del producte via la creació de denominacions d’origen amb la regulació i supervisió del procediment del vi que fa cada productor. Un productor que és capaç d’assumir el costos de certificació envia un senyal que està disposat a invertir per un producte ben fet. Per la mateixa raó, les empreses assumeixen processos de certificació de la qualitat, com l’EFQM o el certificat ISO, més enllà d’aconseguir una estandardització i control dels processos a la cadena de valor, més enllà de la possibilitat d’explotar-lo en termes de màrqueting.
Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per pal·liar el problema d’informació asimètrica. Però amb una certificació no n’hi ha prou, tal com queda patent amb el nefast paper que han exercit les agències de qualificació en la crisi Subprime i en la crisi del Deute. La independència de l’avaluador és condició sine qua non perquè la “senyalització” funcioni
Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per solucionar el problema d’informació asimètrica. Això implicaria que simplement amb una certificació seria suficient per tal de superar aquest problema? De cap de les maneres. Amb el nefast paper que han exercit les agències de qualificació en la crisi Subprime i en la crisi del Deute queda patent que no és suficient. La independència de l’avaluador és condició sine qua non perquè la “senyalització” funcioni.
Una altra forma de “senyalització” és l’oferiment contractual de garanties. Aquest tipus de solució és la que habitualment fan servir els concessionaris de vehicles de segona mà. Si un concessionari està disposat a assumir el cost de reparació de tot l’any posterior a la venda serà un senyal que esclarirà quins són els bons vehicles respecte dels que no estan en condicions.
| L’immobiliari a l’horta murciana | |
|---|---|
| Fa uns mesos, al boom immobiliari a Murcia s’hi va sumar l’especulació amb el preu del terreny rústic per les possibles urbanitzacions. Amb la crisi, aquest procés es va aturar, però l’Ajuntament va optar recentment per canviar la qualificació del terreny a urbanitzable. L’efecte immediat fou que l’Impost de Béns Immobles va augmentar considerablement. Independentment de si el propietari disposava del terreny per cultivar els seus tomàquets i no pretenia especular o si entre els seus plans hi figurava construir una fase d’habitatges, es van donar situacions de pensionistes que van passar de pagar un impost d’uns 300 euros anuals a deure a la hisenda local uns 4.000 euros. Tots ells van demanar una solució al consistori o, directament, la bonificació total. Anàlisi del cas: en primer lloc, clarament es tracta d’un problema d’informació asimètrica. Fer una bonificació complerta de l’impost dóna incentius als especuladors per continuar amb la seva estratègia, però no fer cap bonificació expulsa els pensionistes que cultiven la seva horta sense cap més pretensió; a més, aquesta opció faria que en el temps haguessin de malvendre els terrenys, precisament, als especuladors | Proposta de solució: fer un screening. S’hauria d’estudiar un esquema impositiu pel qual el subjecte passiu podria optar per la bonificació de l’increment que dependria del que faci amb el terreny en els següents, per exemple, 10 anys. Si el propietari acabés per construir i vendre habitatges en aquest període de temps, estaria obligat a retornar les bonificacions amb un recàrrec superior al tipus d’interès del mercat. Això faria que els especuladors no optessin per la bonificació mentre que sí que prendrien aquesta bonificació els qui simplement volen cultivar els seus tomàquets. Els propietaris s’autoclassificarien revelant la seva informació oculta en un equilibri separador. Resultat final: malauradament, la solució que es va anunciar des de l’Ajuntament no va ser aquesta, sinó la de revisar cas per cas cada rebut. Solució que no només no resol el problema de “selecció adversa”, sinó que, a més, comporta uns alts costos de gestió i administració per als ciutadans. Aquest és un viu exemple de com es necessiten bons gestors a l’Administració Pública. |
 |
|
De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona mà de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneració de la política passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans
| La política es resisteix | |
|---|---|
| Malgrat que davant del problema d’informació asimètrica les solucions han avançat molt en l’àmbit econòmic, és sorprenent com hi ha un àmbit que es resisteix absurdament. La societat observa com en les institucions polítiques, i en especial en els principals partits polítics, hi abunden casos de corrupció. D’un clar problema d’informació asimètrica podem observar-ne una “selecció adversa”. La percepció d’honestedat i de qualitat política està sota nivells mínims. Això desplaça aquells que realment tenen voluntat de servei públic. La solució clarament ha de passar per facilitar unes garanties postvenda, per posar al servei dels ciutadans procediments eficaços d’exigència als polítics. Sols amb mecanismes de responsabilitat suficients, als corruptibles no els resultarà rentable | d’entrar en el món de la política. De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona mà de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneració de la política passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans. Caldria reduir, de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, l’excessiu aforament, tant en quantitat com en qualitat, les llistes electorals tancades i la permissiva regulació de les portes giratòries. Aquests elements eviten que els ciutadans disposin de mecanismes per exigir honestedat i funcionen com a mecanismes en sentit contrari a les garanties postvenda per sobreprotegir els servidors públics. |
 |
|
