El nou president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, genera suspicàcia en el món empresarial i econòmic sobre com governarà el període 2017-2020. A més de la desconfiança envers la política internacional, sanitària, ambiental, d’immigració i d’altres polítiques públiques.
XAVIER TORRENS. Professor de Ciència Política a la UB i sociòleg.
Hi ha una gran incertesa de cap a on navegarà la flamant Administració Trump. Farà una política pseudokeynesiana de construcció de carreteres que fonamentarà la bonança arran del creixement econòmic, o bé un proteccionisme aïllacionista tan dur com aquell que va conduir el món econòmic cap el crack del 29? Cal fixar-se en la ideologia política de Donald Trump.
Ideologia política
No es pot fer reduccionisme tot dient que Trump és dretanós. En el llibre Ideologías y movimientos políticos contemporáneos (Ed. Tecnos) s’esbossen fins a 30 ideologies diferents; no n’hi ha només dues (esquerra/dreta). Aquesta diversitat i complexitat pel que fa a la ideologia política és el que trobem en l’estela de les idees de Trump.
D’una banda, és un polític populista. Això vol dir que fa un discurs en nom del poble, erigint-se ell mateix com el seu millor representant. El populisme contraposa el poble a l’establishment o la casta, i concretament el populisme de dreta, a més, s’enfronta als immigrants i les minories culturals. Per això, Trump té un discurs ancorat en l’antisemitisme i el racisme (islamofòbia, racisme antillatí, racisme antiimmigrants). Se li afegeix el nacionalisme que podria conduir els EUA cap a l’aïllacionisme. D’altra part, li fa costat la ideologia alt-right o dreta alternativa, que és la nova extrema dreta americana. També li dóna suport la nova dreta cristiana del Tea Party, que a diferència de l’alt-right, és més tradicionalista en la moral cristiana i l’anteposa a d’altres consideracions polítiques. D’entrada, abans de ser escollit president, donaren l’esquena a Donald Trump els neoconservadors (rebutgen l’aïllacionisme), la dreta llibertària (és contrària al tradicionalisme moral) i, fins i tot, els liberal-conservadors (reclamen com a dogma de fe una política d’austeritat contrària a apujar la despesa pública). Així i tot, per una política de fets consumats és probable que li donin suport durant tot el mandat, si Trump s’avé a fer-los concessions en polítiques públiques.
Tres escenaris
A partir de les ideologies podem observar una tríada d’escenaris potencials. El primer, que la política de Trump faci crèixer l’economia dels EUA (no necessàriament la de la resta del món) mitjançant una política d’infraestructures dotada d’una forta inversió pública, en contraposició a les polítiques d’austeritat i retallades pròpies del Partit Republicà. Se suposa que així creixerà el PIB i els estímuls econòmics crearan feina.
El segon escenari, que podria ser complementari de l’anterior, però convé destriar-lo per a fer l’anàlisi, apunta a una baixada d’impostos a les empreses, que conduiran previsiblement a l’augment dels beneficis empresarials, però no necessàriament a l’increment de l’estabilitat laboral. Aquest escenari, en un primer moment i en primer lloc, tindria perjudicis per als treballadors i la classe mitjana. Però després també faria mal als empresaris i a les pròpies empreses, perquè generaria un nivell de protestes socials elevat. El clima de descontentament social provocaria inestabilitat política, a causa de la qual ja s’ha patit el Brexit, la pèrdua del referèndum de pau a Colòmbia o la mateixa elecció de Trump com a president. La inestabilitat política és mala companyia per al món econòmic i, de retruc, per a l’empresarial.
El tercer escenari és el d’una política aïllacionista en política internacional i proteccionista en política de comerç que, a curt termini, beneficiarà previsiblement als EUA, però que, quan aparegui l’efecte imitació en d’altres països, conduirà a mitjà i llarg termini a perjudicis en l’economia mundial. Així ho han entès més de 360 empreses que reclamen a Trump el compliment dels acords del canvi climàtic. Frenar la globalització, tan se val si ho reivindica l’esquerra radical com si ho proclama la dreta radical, és contraproduent; com ho fou al segle XIX el fenomen del ludisme. La globalització del segle XXI pot encarar-se amb enfocaments positius o negatius, però és ineludible tecnològicament i inevitable científicament.
Quart escenari
Tenint en compte les pròpies limitacions imposades pel tarannà de Donald Trump i les ideologies polítiques que emparen el Partit Republicà, allò desitjable dins d’aquest ventall seria un quart escenari, més complex i potser rocambolesc. Fóra bo que fes un fort estímul econòmic que rellanci el món empresarial. La despesa pública podria centrar-se en inversions en infraestructures combinant-ho amb l’augment del PIB destinat a l’educació (tot i que és dubtós que triï aquest full de ruta de la formació). No és tan positiu que s’optés per la despesa en defensa, però entra dins de les coordenades ideològiques republicanes. Podria compaginar-se amb una desburocratització de la gestió pública, però evitant una baixada d’impostos que fomentés la precarització laboral. Però això també entra dins dels paràmetres republicans.
Les ideologies polítiques creen realitat. Hi ha incertesa sobre quina nova narrativa o relat agafa el relleu ideològic del Govern dels EUA. Trump guanyà la presidència des del populisme dretà, alt-right (dreta alternativa), nova dreta cristiana i nacionalisme
Europa dempeus
Sigui quin sigui l’escenari triat finalment per Trump, allò que els polítics, les patronals, els sindicats i d’altres grups d’interès caldria que tinguessin força en compte a Europa és, primer, redreçar les pròpies polítiques públiques reforçant de nou les classes mitjanes, que han perdut protecció i emprenedoria durant la crisi econòmica; i, segon, tornar a impulsar una Unió Europea com els Estats Units d’Europa, perquè si no, irremeiablement s’eixamplaran les dimensions de la decadència europea.
