L’any 2020, la Covid-19 es va emportar un milió de morts sobre un total de 28 milions d’afectats. La suma de perjudicats va créixer en els anys següents, tot i que el nombre de morts es va mantenir al voltant d’aquesta tràgica xifra fins el 2025. La vacuna, millor dit, les vacunes que van anar apareixent entre el 2021 i el 2024 van obtenir efectes molt selectius tant en els països com en els grups poblacionals. A mesura que es reduïa la mortaldat al primer món i en les capes més potents, la pandèmia seguia mostrant les seves queixalades al tercer món i en els més vulnerables, sobretot arran de l’aparició d’altres virus més enrevessats. Avui, a mitjans de març del 2030, aquella influença de fa deu anys ha desaparegut de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, tot i que l’OMS la manté dins del seu quadre de comandaments.
JOSEP-FRANCESC VALLS. Catedràtic URL.
En els deu anys transcorreguts, la Covid-19 no ha assolit les proporcions letals de la verola o el xarampió (uns 300 i 200 milions de morts, respectivament); ni les de la grip espanyola de 1918 (50 milions); ni les del VIH, la sida, que es va propagar a principis de la dècada de 1980 (30 milions més, i els efectes s’arrosseguen encara); ni les de la grip asiàtica del 1957, que va causar dos milions de morts en els mesos següents i, després, es va esvair. Ha resultat similar a la grip de Hong Kong del 1968; i lleugerament per sota de l’impacte de la grip comuna, que segueix amenaçant (500.000 morts anuals en l’última dècada), o de la grip porcina del 2009 (uns 400.000 més).
Per parlar de l’economia d’un període, l’hispanista Raymond Carr em va dir un dia al seu despatx de la Universitat d’Oxford que cal llegir i rellegir la literatura i tota la informació generada en l’època. D’aquesta manera, he après que, en temps de pandèmies, els remeis, més o menys sofisticats, han variat ben poc des de les pestes medievals fins als últims virus: quarantenes, sabons i desinfectants, higiene personal i distanciament social, quan les pràctiques no s’endinsen en l’esoterisme. I por, sobretot la por al desconegut. Fins que arriba la vacuna. Gairebé totes les pandèmies aconsegueixen tard o d’hora el seu antídot; excepte el VIH, que disposa de tractaments antiretrovirals que frenen aquest virus o en retarden l’evolució, però no el curen. Quan es descobreixen una o diverses vacunes, la mortaldat decau fulminantment: al primer món, la corba resulta completament elàstica; i a la resta, passa el contrari.
La peculiaritat de la Covid-19 és que, excepte els sectors essencials, per primera vegada en la història, una pandèmia va paralitzar l’economia mundial. Mai no havia passat això
LA MÁQUINA S’ATURÀ
Marco l’indicatiu que m’han enviat de l’apli de videoconferències de moda. Es tracta d’un model hologràfic, semàntic i sensual. M’he citat amb un vell amic expert en la influència de les pandèmies en les economies. Acaba de publicar un llibre, líder de vendes a Internet.
–La peculiaritat de la Covid-19 –m’explica, després les abraçades cordiales– radica en el fet que, excepte els sectors essencials, per primera vegada en la història, una pandèmia va paralitzar l’economia mundial. Mai abans no havia passat: paràlisi parcials, si; totals, mai. Primer va caldre curar prou a la població per poder reactivar l’economia. Impossible fer les dues coses alhora.
–Salut i economia. Es va desconfinar en el moment oportú? –li pregunto.
–Alguns països es van avançar i van patir greus conseqüències, ja que els rebrots van impedir una recuperació lineal –afirma–. Arrencar de nou va resultar costosíssim. Alguns sectors es van recuperar immediatament, gràcies, d’una banda, al creixement de la taxa d’estalvi i, sobretot, als diners públics abocats, que van generar forts dèficits en els anys següents. La majoria de les empreses ho va fer força més tard. Pel camí, se n’hi van quedar centenars de milers; en això el virus va ser transparent, demostrant que totes elles patien de falta de competitivitat. Al mateix temps que esdevenia aquesta mortaldat d’empreses, l’impuls definitiu cap a la digitalització va permetre la irrupció d’iniciatives noves i impensables. El resultat de tot això va ser que la Covid-19 es va cobrar més d’un 5% del PIB mundial el 2021 i un altre 2% l’any següent. No es van complir les previsions realitzades el 2020 per IHS Markit d’un creixement del 3,5%, entre 2022-2025 ni del 2,8% entre 2025-30. Als països emergents i en desenvolupament les coses no els van anar ni de bon tros tan bé. Una altra dècada perduda.
–Però, la digitalització, no havia de reduir la bretxa entre nord i sud, rics i pobres? –li pregunto.
–L’economia digital ha triplicat els seus actius al llarg d’aquesta dècada –respon contundent–. Teòricament, havia d’atacar les desigualtats, però les ha eixamplat. No oblidis, estimat i il·lús amic, que quan Internet apuntava a la primera dècada del segle es van fixar els objectius del mil·lenni i mira en què va quedar el 2010. Des de fa quatre dècades, l’OCDE les mesura i mai no s’han reduït les diferències.
Els rebrots van impedir una recuperació lineal, i arrencar de nou va resultar costosíssim. Alguns sectors es van recuperar immediatament, gràcies, d’una banda, al creixement de la taxa d’estalvi i, sobretot, als diners públics abocats, que van generar forts dèficits en els anys següents. La majoria de les empreses ho va fer bastant més tard
DEGLUTIR EL CANVI
Durant una estona, la conversa discorre per altres camins. Ens prenem un cafè orgànic que ens ha arribat a través de l’apli, sense sucre i amb unes gotes de llet descremada. Amb la tassa a la mà, el meu interlocutor em pregunta quina és la meva visió sobre els canvis de la Covid-19 en la dècada:
–Acabo de publicar-ne un article –li responc, mentre n’apareixia a la pantalla una reproducció–. Estimat col·lega, aquests en són els aspectes més destacats:
- La dècada ha estat menys viatgera que l’anterior. A la brutal caiguda de viatgers el 2020 (-65%), van seguir anys de lenta recuperació i canvi radical d’interessos i destinacions. No s’han complert les previsions de l’OMT el 2019 d’arribar als 1.800 milions de viatgers el 2030 contra l’acceleració en la dècada anterior. S’han hagut de reestructurar tots els sectors turístics amb dues conseqüències: les greus pèrdues laborals de mà d’obra de base i de mitjana formació; i els devastadors efectes de la depreciació de l’immobiliari.
- El 60% de les compres s’efectua avui presencialment, ja que no han desaparegut ni el petit comerç ni les pimes; al contrari, s’han enfortit a força d’estructures empresarials més consolidades. Tot i que la Covid-19 va accelerar la digitalització en la distribució en línia, Amazon i Alibaba no representen més d’un terç de les transaccions mundials, contra el que es creia en 2020. Dos motius: s’imposen altres xarxes socials de menor grandària; i cada vegada més empreses gestionen la seva clientela a través de comunitats pròpies autosuficients en tecnologia.
- El teletreball cobreix el 45% de les jornades laborals del món. Això ha modificat diversos panorames alhora: el disseny interior dels pisos, adaptats per treballar i per viure; el disseny exterior dels blocs d’habitatge, incloent espais comuns per al coworking; l’entorn urbà amb menys vehicles i més amigable; el creixement dels serveis per a la llar / lloc de treball, com ara el delivery, els tecnològics, la formació en línia, els nous espais de coworking a bars, hotels, centres especialitzats o a l’aire lliure; i l’abandonament de les grans ciutats com a conseqüència de la desimmigració. La seva implantació ha generat una polèmica, que dura encara, després de constatar que empresaris amb poc criteri han aprofitat l’oportunitat per reduir salaris, precaritzar l’ocupació i volatilitzar contractes.
- El crowdfunding s’ha convertit en la principal font de diners per a les empreses.
- Fins pràcticament l’any 2024, molts països van reforçar les seves fronteres i van frenar la globalització. Però en la segona meitat de la dècada, es van eixamplar els mecanismes de cooperació multilaterals.
- Del govern dels polítics s’ha passat a una cooperació molt més gran amb els empresaris, els treballadors, els científics, els ciutadans, de manera que s’improvisa bastant menys que el 2020. De moment, apareixen menys il·luminats a el front dels països.
- Cau la tarda sobre les nostres paraules i sobre les mil imatges de l’ombra allargada del decenni 2020-2030.
