Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió. Tot i que el concepte emprendre ha evolucionat, es percep com una activitat capaç de crear valor socioeconòmic. Però si és un moviment essencialment urbà, serà eficient i factible aplicar-lo en un medi tan diferent com el rural? La resposta a aquest dilema avui dia no admet dubtes, i és afirmativa.
ÁNGEL SAN SEGUNDO HAERING. Enginyer industrial, assessor de start-ups, Business Angel, mentor i professor associat de diverses escoles de negoci.
Recorrent als clàssics, Peter Drucker considerava un emprenedor com “algú que busca el canvi, hi respon i explota oportunitats recolzant-se en la innovació com a eina bàsica”.
La cultura emprenedora actual té molt de mobilització del talent, activació de relacions, innovació oberta i captació d’inversions per crear valor en els intervinents. Aquest moviment és majoritàriament urbà i aplicable a les grans ciutats, on s’han desenvolupat els anomenats “ecosistemes d’emprenedoria” on interactuen centres de recerca, grans corporacions, fons d’inversió, universitats, unitats d’acceleració o incubació de projectes i xarxes de business angels. Els emprenedors entren en aquest model i els seus projectes participen en activitats de promoció a través de premis i incentius, beneficiant-se de facilitats complementàries (coworking, networking, laboratoris, formació, etc.).
A Espanya, l’emprenedoria té una salut raonable. Hi ha prou experiència sobre com gestionar el moviment emprenedor des d’un enfocament publicoprivat i es disposa de bones estadístiques, amb Global Entrepreneurship Monitor (GEM) com a principal font d’informació.
S’ha demostrat que aquest model identifica solucions competitives i crea valor als intervinents (malgrat les elevades taxes de fracàs) i, en suma, a la societat. Tenint en compte que la major part del medi rural està patint seriosos problemes de pèrdua de població i renda, seria capaç aquest model de trobar solucions als gravíssims problemes a què s’enfronta l’Espanya rural?
Com és fàcil d’entendre, el model no admet una translació completa perquè hi manquen la majoria dels components de l’ecosistema emprenedor: intentar replicar aquest model sense prou capital humà preparat ni infraestructures bàsiques (telecomunicacions avançades, centres de suport a la innovació, etc.), amb prou feines produirà resultats. A més, es tracta no només de fomentar empreses emergents (antigues start-ups) sinó també aliances amb pimes perquè totes dues surtin beneficiades d’aquesta conjunció d’interessos. Així doncs, sí que cal emprendre al medi rural, però enfocant metes, programes i recursos sobre els problemes a resoldre.
PROBLEMES EN L’ENTORN RURAL
La llista de problemes a resoldre a l’entorn rural és enorme, conjuntural i estructural. Hi ha pèrdua i envelliment de població, així com un progressiu allunyament dels principals indicadors de renda i benestar social davant de la resta del país. Aquest panorama s’agreuja als municipis més petits, que tenen moltes menys possibilitats per superar aquestes dificultats. Vegem dos exemples coneguts, amb un ampli ressò a la societat, que potser ajudin a entendre millor el que les estadístiques transmeten.
– El 18 de març de 2023, El Mundo va publicar un article titulat “Desierto demográfico y ganadero: en Teruel tampoco hay vacas lecheras” en què es feia ressò del sacrifici de 200 vaques i el tancament d’una explotació al municipi d’Alcorisa, de 3.200 habitants. L’encariment d’insums sol estar darrere d’aquestes situacions, doloroses per l’impacte múltiple sobre l’ocupació i la fixació de la població.
– La pel·lícula As bestas, basada en un cas real, presenta el conflicte en un microentorn rural entre els que pretenen cultivar ordenadament la terra i els que només esperen les rendes dels generadors eòlics per deixar la terra dels seus pares i emigrar a la ciutat.
Segons l’informe Demografia de la població rural el 2020, publicat pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), un municipi es considera rural si té menys de 30.000 habitants i menys de 100 habitants per km2. A partir d’aquesta definició, el 15,9% de la població espanyola està censada en municipis rurals a Espanya. Aquests municipis suposen el 82,0% del total i ocupen el 84,0% de la superfície espanyola. L’escenari es fa menys propici quan es tracta dels municipis rurals de mida petita (menys de 5.000 habitants), en els quals viu el 9,4% de la població espanyola, amb taxes molt baixes de joves, aproximadament un 40% inferiors a les urbanes.
Un altre risc és la despoblació, que es defineix quan un municipi experimenta un creixement de la població negatiu en el període donat i una densitat inferior a 12,5 habitants per km2. D’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística, el 2018 el 42% dels municipis espanyols es trobaven en aquesta situació, configurant aquesta “Espanya (en vies de ser) buida” sobre la qual encara pesen més obstacles i amenaces (vegeu taula 1).
EXPERIÈNCIES
Des de les instàncies públiques (Comunitats Autònomes, MAPA o ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) es dona suport amb fons europeus a iniciatives molt meritòries, però de poc impacte davant la gravetat del problema, com:
• Pueblos Remotos (“Viu la Ruralitat Connectada”)
• AlmaNatura (“Evitem la despoblació dissenyant aliances públiques/privades per empoderar les persones”)
• Rooral (“Teletreballa des d’un poble en comunitat i viu els beneficis de la slow life, contribuint a preservar les cultures, reactivar les zones rurals i reduir la bretxa rural-urbana”)
• Rurarizable (“La iniciativa més gran d’emprenedoria en el medi rural”)
• Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (FADEMUR) (“Igualtat i progrés per a les dones rurals”)
• Grupo de Acción Local leonés Cuatro Valles i els seus espais de coworking
• Nombroses cooperatives que innoven i aconsegueixen progressar competitivament tant als mercats domèstics com internacionals
Són experiències per considerar com a substrat per a qualsevol pla de regeneració. Però qui es creu que aquestes iniciatives pararan la sagnia de recursos humans que abandonen el medi rural? Com és possible que tals avenços, meritoris per descomptat, serveixin per fer el gran salt quantitatiu i qualitatiu necessari?
EL FOMENT DE L’EMPRENEDORIA ADAPTADA A LES POSSIBILITATS DEL MEDI RURAL
Es coneix raonablement bé com funciona l’ecosistema emprenedor essencialment urbà. Entre les lliçons apreses destaca l’ocupació d’acceleradores de projectes, que permeten escurçar terminis de maduració, reduir riscos associats, enfortir continguts mitjançant assessorament/mentoring, facilitar connexions amb inversors, propiciar aliances estratègiques, etc.
Caldria estendre amb els ajustos necessaris la filosofia de l’emprenedoria assistida en acceleradores al medi rural? La resposta és afirmativa sempre que es dissenyi una estratègia coherent amb les mancances del medi rural, centrada a potenciar el capital humà i a sistematitzar la recerca de solució, recolzant-se en l’aplicació de la innovació a l’entorn socioeconòmic. El resultat serviria per retenir població i crear riquesa en zones deprimides, així com lluitar contra el canvi climàtic.
Un primer pas seria localitzar un nombre reduït de comarques on dur a terme en un termini curt (dos trimestres) programes pilot de revitalització que se sustentarien en altres acceleradores.
Un segon pas consistiria a avaluar en els dos trimestres següents els resultats assolits, identificar mesures correctores si escau i preparar el desplegament nacional a la resta de comarques escollides el programa d’acceleradores, incloent-hi la dotació pressupostària i de recursos. D’aquesta manera, al cap de dotze mesos, el programa estaria desplegant-se a tot l’àmbit rural sobre bases provades i amb riscos acotats.
Els punts clau d’aquesta estratègia serien:
Davant l’envergadura de les iniciatives i dels recursos a mobilitzar, caldrà un pacte d’Estat basat en un diagnòstic inqüestionable i la participació d’experts en desenvolupament i execució de les oportunitats identificades al medi rural, prioritzant totes les organitzacions que fa anys que treballen en l’emprenedoria rural per aprofitar les seves valuoses experiències.
La tecnologia pot ser un gran punt de suport per retenir el capital humà en fer més productius els cultius les explotacions ramaderes o el teletreball. Segons l’Informe de Cobertura de Banda Ampla a Espanya 2021, elaborat pel ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, 7 de cada 10 habitatges en zones rurals disposa de connexió fixa ultrarràpida el 30 de juny de 2021.
Així doncs, i com a resum, l’emprenedoria rural no és impossible, però es requerirà un esforç enorme per desenvolupar el capital humà, identificar oportunitats, atraure inversions i assistir tècnicament durant un llarg procés per mitigar els riscos. El repte val la pena perquè molt possiblement no hi hagi alternatives.
