Sembla que el primer tractat d’Estratègia conegut va ser el titulat ‘Regles de l’Art Militar’ de Sun-Tzu, del qual Mao Zedong es proclamava deixeble, i que es remunta al segle VI abans de Crist.
MARCOS URARTE. Professor convidat del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Universitat Nacional de Singapur (NUS)
ELS ORÍGENS DE L’ESTRATÈGIA
En les antigues Grècia i Roma, Tucídides, Jenofont i Juli Cèsar, respectivament, van ser clars exponents d’estratègia. Posteriorment, Maquiavel, Fernández de Córdoba i Hernán Cortés també mereixen una atenció especial.
Podíem seguir l’estela dels grans mestres, ja que els que han destacat a través dels temps han estat nombrosos, però quant a l’estratègia moderna es data el seu naixement en el segle d’or, en el qual els pensadors militars europeus van ser sensibles als progressos dels armaments i a les reformes que obligaven a introduir en els exèrcits. Alhora, els filòsofs de l’època, portats també per la seva ambició racionalista, intentaven incidir en les regles de l’Art de la guerra.
Les idees franceses van ser exposades amb un gran vigor metòdic en l’Assaig General de Tàctica de Guibert (1772), que es convertiria després en el llibre de consultes de Frederic II i que Napoleó considerava com el millor manual, apropiat per formar grans generals.
La supremacia del pensament alemany sorgeix a partir del 1810, quan es crea l’Acadèmia Militar de Potsdam. El seu fundador Scharnhorst reacciona contra les definicions abstractes dels teòrics francesos anant directament a l’estudi de casos concrets obtinguts de les passades guerres: les idees de Scharnhorst reben l’impuls decisiu de Clausewitz, que dirigeix la Kriegsaka-demie des de 1818 fins a la seva mort en 1831.
La seva obra mestra De la Guerra és la suma dels coneixements militars de l’època, al mateix temps que una reflexió filosòfica que assimila a l’Art de la Guerra a les més altes creacions de l’esperit. Aquesta concepció, Von Moltke la fa triomfar en els Estats Majors prussians al voltant del 1870 i contribueix a forjar una veritable mística de la guerra que inspirarà successivament Schlieffen davant la Primera Guerra Mundial i posteriorment Von Seekt en els anys 1920-30.
L’estratègia s’ha convertit en els nostres dies en un dels aspectes més importants de la nostra vida econòmica, social i política
Tradicionalment considerada com a “cosa de militars”, l’Estratègia s’ha convertit en els nostres dies en un dels aspectes més important de la nostra vida econòmica, social i política.
El terme estratègia prové del grec strategós, compost de stratós, ‘exèrcit’, i ago, ‘conduir’, Després va des de la concepció de plans fins a la conducció d’un exèrcit. Es tracta de concebre primer i conduir després. És l’Art de la Distància, exclou, per tant, el contacte com a matèria del saber estratègic.
L’estratègia només és possible quan s’obre entre els contendents un espai buit que faci possible la reflexió. L’estratègia està en la concepció de plans d’operacions i el seu contingut es fa patent en la conducció dels exèrcits cap als seus objectius.
L’estratègia no és més que un joc de la intel·ligència i de la voluntat, una mescla de la imaginació i de la reflexió, una anàlisi de les possibilitats, una discriminació de les probabilitats, que han de desembocar en una combinació general seguida d’una combinació dels mitjans.
Estratègia empresarial
No obstant això, si confiem que els canvis de tota mena se succeeixen de forma accelerada en els moments actuals, podem afirmar que la fi de la concepció estratègica empresarial basada en el paradigma militar verticalista està molt a prop.
S’està consolidant a tot el món un revolucionari enfocament estratègic. En un entorn cada vegada més turbulent, global i competitiu, ja no n’hi ha prou amb tenir una bona idea, capitalitzar una oportunitat de mercat i tractar de maximitzar beneficis a curt termini.
Els negocis oportunistes han de passar a ser organitzacions perdurables ben estructurades mitjançant valors finals i instrumentals que els donin orientació i sentit més enllà de generar beneficis econòmics a curt termini als seus propietaris.
L’actitud estratègica es caracteritza per ser una actitud oberta al canvi, una actitud crítica de la mateixa concepció i pràctica directiva, que suposa la capacitat de qüestionar-ho tot, de sortir del marc de la rutina per a descobrir i posar en marxa solucions noves.
L’essència de l’estratègia radica a decidir què no es durà a terme. Una posició estratègica no és sostenible si no es renuncia a unes altres. Per dir-ho d’una manera senzilla, per tenir més d’una cosa és necessari tenir menys d’unes altres. Però voler tenir les dues ens pot portar a incórrer en importants ineficiències. Cal decidir ser-ho tot per a algú, perquè si no, serem res per a tothom. En els mercats hem de ser diferents, però mai indiferents.
Quan parlem d’estratègia és imprescindible diferenciar els conceptes de Teatre d’Operacions, mercat on es desenvolupa l’“enfrontament”, i l’Escenari, que és el mercat més “el conjunt de circumstàncies” que envolten el succés.
A aquest nou món, se l’ha denominat VUCA (Volatily, Uncertainty, Complexity, Ambiguity). Han aparegut algunes variants al voltant del concepte VUCA, com a TUNA (Turbulence, Uncertainty, Novelty, Ambiguity) i BANI (Brittle, Anxious, Non-linear, Incomprehensible), entre altres. Però, finalment, la realitat, ens ha portat a evolucionar-ho a un nou concepte denominat VI3RCA2S, en què s’han hagut d’incorporar quatre variables més; Immediatesa, Inseguretat, Soroll (Ruido) i Acceleració.
Què caracteritza aquesta nova era?
A l’entorn d’incertesa i complexitat actual, algunes de les preguntes que tota organització es fa són: val la pena planificar?, té sentit atenir als plans en un entorn que és tan canviant?, podem ser previsibles i proactius?, quina és la dimensió de temps adequada?
La creixent incertesa de l’entorn i certs aspectes de geoestratègia ens plantegen: com planificar en aquestes condicions?, com d’útil és atenir-se als plans preestablerts?, quin sentit té complir amb allò planificat?, quina és la vigència dels plans finalment elaborats?, en què hem de ser llargterministes i en què és molt més útil ser curtterministes?, en quins aspectes hem d’estar alerta a no desviar-nos i en quins altres hem de practicar la flexibilitat total?
Com a mínim tota estratègia haurà de contestar a aquestes set preguntes:
DECISIONS ESTRATÈGIQUES
El que es pretén aconseguir amb la Planificació Estratègica són els següents objectius:
• Definir la direcció a mitjà/llarg termini. Establir el posicionament desitjat, és a dir, a quin mercat volem anar i com volem ser percebuts.
• Fer un diagnòstic del mercat i de les noves tendències, que situï l’organització en un punt de partida realista i desafiadora: l’alta competència i la inestabilitat del mercat requereixen olfacte, innovació radical i respostes àgils. La rapidesa en la presa de decisions és un avantatge competitiu de gran valor.
• Ajust mutu entre empresa i entorn. Adequar l’organització als nous reptes i desafiaments. Saber amb qui competirem.
• Identificar noves tendències empresarials i aprendre de la innovació d’altres sectors, mitjançant l’anàlisi de casos pràctics. La prospectiva estratègica resultarà de gran utilitat.
• Identificar, generar i prioritzar noves oportunitats de negoci.
• Identificar i potenciar les noves competències necessàries.
• Fer que l’empresa sigui més competitiva de manera sostenible. Buscar la diferenciació.
• Identificar i gestionar els riscos. Comptar amb un mapa de riscos com a eina de control i previsió.
PROSPECTIVA ESTRATÈGICA
La prospectiva és la definició de futurs plausibles a través de l’aplicació de metodologies, amb la finalitat d’establir probabilitats d’ocurrència, combinant lògiques qualitatives i quantitatives, per comprendre el futur i amb l’objectiu últim d’incidir sobre les variables necessàries per crear l’escenari més favorable als nostres interessos.
La prospectiva és una part de l’anàlisi estratègica que facilita la presa de decisions i constitueix un espai imaginari en el qual es combina el possible amb el desitjable.
METODOLOGÍAS
No hi ha una metodologia estàndard, hi ha un conjunt d’eines que es poden utilitzar, i l’elecció de les quals dependrà del tema a tractar:
• Anàlisi Informació de Think Tank´s Prospectius
• Anàlisi Informació de serveis d’intel·ligència
• Anàlisi Pestele
• Dafo creuat i evolucionat. Matrius d’interacció
• Environmental Scanning / Horizon Scanning
• Anàlisi i evolució de les tendències
• Matriu d’Impactes i d’influència / Dependència
• Impactes creuats probabilitzats (Simic-Prob-Expert)
• Panels d’Experts (Multipol, Delphi, Àbac de Reginier)
• Tècniques de creativitat: Brainstorming, Starbusting, Mapes Mentals, 6 Barrets per pensar
• Anàlisi variables i actors: Micmaz, Mactor, Anàlisi Morfològic (Morphol)
• Escenaris, ACH (Analysis Competitive Hypothesis)
• Radars (Furure Plattorm)
• Wild Cars, Game, Changers, WhataIf (Distopies, Utopies i Ucronies)
UN NOU ORDRE MUNDIAL
La pandèmia, la guerra d’Ucraïna i el conflicte Israel/Hamas/Palestina, a més d’altres impactes com el canvi climàtic, ciberriscos, etc., ens han fet veure les extremes vulnerabilitats del nostre model econòmic i estem assistint al naixement d’un Nou Ordre Mundial, la qual cosa he denominat l’Era del Reordre. Els nous actors econòmics i geoestratègics busquen el seu lloc en aquest nou ordre, desafiant l’estatus actual. La globalització no ha mort, però sí que està mutant i possiblement el món es fragmentarà en dos grans blocs, liderats pels Estats Units i la Xina. Així mateix, ens seran familiars conceptes com: BRICS, Pivots Estratègics, “Països Eagles”, “Països Mariachi”…
Als actualitzats quatre genets de l’apocalipsi: Pandèmies, Guerres, Canvi Climàtic i Demografia; inicialment incorporem els Desastres Naturals, per a haver d’afegir a un sisè genet: Intel·ligència Artificial.
Podríem ressaltar cinc de les conclusions del Fòrum de DAVOS: fins ara l’economia condicionava a la Geopolítica, però en els pròxims anys, la Geopolítica condicionarà l’economia, els conceptes de Policrisi, Permacrisi i Desriking i la lluita contra la Desinformació. La supervivència i el progrés d’una organització dependrà de la seva capacitat de “llegir” i “interpretar” l’entorn per a “adaptar-s’hi” de manera dinàmica.
Molts dels paradigmes sobre els quals se sustentaven les nostres decisions han desaparegut.
Què caracteritzarà aquesta nova era?
• La deterioració de les relacions entre els Estats Units i la Xina. Es produirà el parany de Tucídides?, estem assistint al naixement de la “Pax Sinica”?
• El món es fragmenta en blocs: debat globalització vs deslocalització vs localització.
• Bretxa en les cadenes de subministraments
• Les matèries primeres, com a factor estratègic
• Increment dels ciberatacs
• Alta probabilitat de noves pandèmies: Marburg, Nipah…
• Divergència demogràfica. La meitat del segle XXI serà l’era d’Àfrica?
• Món hipervigilat: debat seguretat vs privacitat
• Enorme increment del deute
• Empobriment de les classes mitjanes i debilitació de la cohesió social. Auge dels populismes i nacionalisme i protagonisme de partits i polítics “antiestablishment”
• Una desigualtat creixent interna dins dels països i entre els països.
• El model de “Democràcia” en risc. Auge de les “autocràcies”
• Canvis en el panorama energètic global i les seves implicacions geopolítiques i geoeconòmiques
• Inseguretat alimentària
• La Governança criminal segueix a l’alça en un món desorganitzat
• Món urbanitzat
• Hipocondria social
• El debat del canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat
• La tecnologia com a factor geoestratègic i geoeconòmic
Entendre les claus del futur serà fonamental per sobreviure i triomfar en aquests nous escenaris.
