El 7 de juny de 1494 es va signar a Tordesillas un acord entre Portugal i Castella en el qual es va establir que les terres a més de 370 llegües a l’oest de Cap Verd serien de Castella i les de l’est, de Portugal. Això va donar lloc a un canvi en l’ordre mundial d’aquells temps, i la innovació i tecnologia, en aquest cas, en l’àmbit naval, van ser factors fonamentals.
CARLES ABELLÁN. CEO QUSIDE
L’impacte de la innovació i la tecnologia és avui més vigent que mai. Ho vam viure recentment quan la falta de xips durant la pandèmia va paralitzar indústries, des de l’automoció fins a la dels electrodomèstics. Aquesta crisi va revelar la nostra dependència a les cadenes de subministrament globals i la importància de certes tecnologies.
En aquest context, veiem un ràpid canvi de polítiques de globalització cap a polítiques de sobirania. La carrera per controlar tecnologies clau com la quàntica, els semiconductors o la intel·ligència artificial està servida. No obstant això, i de la mateixa manera que castellans i portuguesos van dominar els mars després d’anys d’inversió i emprenedoria, la independència tecnològica requerirà temps, inversió i talent. I, sobretot, moltíssima innovació.
Un primer repte que se’ns presenta són el temps i les expectatives. És impossible aconseguir independència tecnològica sense finançar projectes de base científica, alt risc i altes necessitats de capital i talent. Com demostra el cas d’ASML a Europa, es necessiten compromisos a mitjà-llarg termini, més enllà de cicles polítics quadriennals o comptes de resultats trimestrals.
És impossible aconseguir independència tecnològica sense finançar projectes de base científica, alt risc i altes necessitats de capital i talent
Un altre repte crucial és l’escalabilitat. És difícil justificar inversions si l’accés a mercats globals es veu limitat per restriccions regionals. La innovació tecnològica sempre ha buscat abast global. Què passa quan cada regió prioritza la tecnologia local? Es replicaran inversions en diverses geografies, cadascuna limitada a la seva “frontera sobirana”. És compatible tenir un abast global i autonomia regional?
Un últim repte sobre el qual reflexionar és l’efecte de la ciberseguretat. Què hauria passat si el disseny de vaixells i rutes, que van requerir tanta inversió, hagués estat accessible a qualsevol? Al segle XV, aquest coneixement trigava anys a filtrar. Avui, una fallada de seguretat pot comprometre avantatges competitius en qüestió de segons.
A Quside combinem tecnologies com la quàntica o els semiconductors per enfortir sistemes de seguretat i fer-los més eficients. Veiem en el nostre dia a dia els reptes de balancejar la sobirania tecnològica amb la cerca d’un mercat global.
La carrera per dominar tecnologies estratègiques està servida. A pesar que soc una mica escèptic pel que fa a la viabilitat d’una sobirania tecnològica completa, sobretot si és a curt termini, estic convençut que desenvolupar una indústria capdavantera i competitiva a escala global, centrada en la innovació, el talent i l’emprenedoria, és essencial per tenir un lloc en un entorn de codependència que, ben segur, ens acompanyarà durant molts anys.
