La corba de Beveridge és una representació gràfica que il·lustra la relació inversa entre la taxa de desocupació i la taxa de vacants laborals en una economia. Aquesta relació es basa en l’observació que, en general, quan hi ha un alt nivell de desocupació, les vacants laborals tendeixen a ser baixes, i viceversa.
FRANCISCO J. TATO JIMÉNEZ. Degà del Col·legi Professional d’Economistes de Sevilla
Aquest fenomen ha estat objecte d’estudi en l’economia laboral i ha estat fonamental per entendre la dinàmica del mercat de treball.
La corba va ser anomenada així en honor a William Beveridge, un economista britànic que, en el seu informe del 1942 sobre el benestar social al Regne Unit, va destacar la importància de la creació d’ocupació i la reducció de la desocupació. La relació que descriu la corba es pot explicar a través de diversos factors, incloent-hi la fricció en el mercat laboral, la qualitat de la informació disponible per als treballadors i ocupadors i les habilitats requerides per als llocs vacants.
Un aspecte clau de la corba de Beveridge és la capacitat per reflectir l’eficiència del mercat laboral. Un desplaçament cap a la dreta de la corba indica un augment en la taxa de vacants per a un nivell donat de desocupació, la qual cosa suggereix que hi ha més dificultat per omplir els llocs vacants. Això pot ser resultat d’un desajustament entre les habilitats dels treballadors desocupats (oferta) i les demandes dels ocupadors, fet que es coneix com a desocupació estructural (PISSARIDES, 2000).
És important assenyalar que la corba de Beveridge no és estàtica; pot canviar amb el temps per factors econòmics, demogràfics i tecnològics
D’altra banda, un desplaçament cap a l’esquerra de la corba pot indicar una millora en l’eficiència del mercat laboral, en què una menor taxa de desocupació s’associa amb una menor quantitat de llocs de treball disponibles. Aquest fenomen pot ser el resultat de polítiques laborals efectives, una millor capacitació dels treballadors (oferta) o una economia en creixement que genera més ocupacions (demanda) (BLANCHARD; DIAMOND, 1994).
És important assenyalar que la corba de Beveridge no és estàtica; pot canviar amb el temps per factors econòmics, demogràfics i tecnològics. Per exemple, durant una recessió econòmica, és probable que la corba es desplaci cap a la dreta, per reflectir un augment en la desocupació i una disminució en els llocs de treball disponibles. En contrast, en períodes d’expansió econòmica, la corba pot desplaçar-se cap a l’esquerra, fet que indica una reducció en la desocupació i un augment en la demanda laboral (DAVIS et al., 2012).
La política econòmica pot influir en la posició de la corba de Beveridge. Les polítiques que fomenten la formació i capacitació dels treballadors poden ajudar a reduir la desocupació estructural i, per tant, desplaçar la corba cap a l’esquerra. Així mateix, les polítiques que milloren la informació en el mercat laboral, com les plataformes d’ocupació en línia, poden facilitar la connexió entre ocupadors i treballadors per optimitzar així l’assignació de recursos en el mercat laboral (KATZ; KRUEGER, 2016).
En definitiva, la corba de Beveridge és una eina fonamental per entendre la dinàmica del mercat laboral. L’anàlisi permet als economistes i responsables de polítiques identificar desajustaments en el mercat laboral i dissenyar intervencions adequades per millorar-ne l’eficiència. A mesura que les economies evolucionen, la corba de Beveridge continuarà sent un indicador clau per avaluar la salut del mercat laboral i l’efectivitat de les polítiques implementades.
Si ens fixem en el mercat laboral espanyol, molts han estat els factors que han influït en la representació de la corba de Beveridge. Pel que fa a la taxa de desocupació, Espanya ha experimentat una disminució gradual d’aquesta des dels pics aconseguits durant la crisi econòmica del 2008 i la pandèmia de COVID-19. No obstant això, la taxa de desocupació continua sent relativament alta en comparació amb altres països europeus, fet que podria situar Espanya en un punt de la corba de Beveridge en què encara hi ha un nombre significatiu de llocs de treball que no es cobreixen.
Pel que fa a les vacants laborals, a mesura que l’economia s’ha anat recuperant, se n’ha observat un augment, especialment en sectors com la tecnologia, la salut i la construcció. Aquest augment en les vacants pot reflectir un possible desajustament entre les habilitats dels treballadors desocupats i les demandes del mercat laboral, la qual cosa desplaçaria la corba de Beveridge cap a la dreta.
La taxa de desocupació continua sent relativament alta en comparació amb altres països europeus, fet que podria situar Espanya en un punt de la corba de Beveridge
Tot això posa de manifest un desajustament estructural, que potser té l’origen en la falta d’habilitats específiques en la força laboral espanyola. Molts ocupadors reporten dificultats per trobar candidats adequats per a llocs vacants, la qual cosa suggereix que la corba de Beveridge podria estar desplaçada cap a la dreta, fet que indica una alta desocupació tot i l’existència de vacants.
Així, les polítiques laborals, a través de les reformes implementades en els últims anys al nostre país, han buscat millorar la flexibilitat del mercat laboral i fomentar la creació d’ocupació. Tanmateix, l’efecte d’aquestes polítiques no ha estat el desitjat, ja que si bé ha tingut un impacte positiu en la reducció de la desocupació, no tant en la millora de la correspondència entre vacants i treballadors, com per desplaçar la corba cap a l’esquerra en el futur.
Finalment, no hem d’oblidar que la transformació digital ha creat noves oportunitats d’ocupació, però també ha portat a l’obsolescència de certes habilitats. Això pot contribuir a un desajustament en el mercat laboral que afecta la posició de la corba de Beveridge.
En definitiva, la representació de la corba de Beveridge en el context actual del mercat laboral d’Espanya el 2024 podria mostrar un desajustament significatiu, amb una taxa de desocupació encara elevada en comparació amb el nombre de vacants disponibles. Aquest fenomen ressalta la importància d’abordar les qüestions de formació i capacitació per millorar la correspondència entre l’oferta i la demanda d’ocupació al país.
Referències:
BLANCHARD, O.; DIAMOND, P. (1994). The Beveridge Curve. Brookings Papers on Economic Activity, 1-60.
DAVIS, S. J.; FABERMAN, R. J.; HALTIWANGER, J. C. (2012). Labor Market Flows in the Cross Section and Over Time. Journal of Labor Economics, 30(3), 497-532.
KATZ, L. F.; KRUEGER, A. B. (2016). «The Rise and Nature of Alternative Work Arrangements in the United States, 1995-2015». NBER Working Paper, 22667.
PISSARIDES, C. A. (2000). Equilibrium Unemployment Theory. MIT Press.
