La realitat empresarial del nostre país és tossuda pel que fa a dimensió. El 99,8% de les empreses són mipimes. Hi afegeixo el “mi” amb intenció d’incloure també a l’acrònim la immensa majoria d’aquestes, les microempreses.
JOSEP GINESTA I VICENTE. Secretari general de PIMEC, Confederació empresarial de la Petita i Mitjana empresa de Catalunya
El 86% de les que tenen persones treballadores en tenen menys de deu. Per tant, som un país de microempreses i no sempre s’ha tingut en compte a l’hora de regular l’activitat econòmica. La seva veu institucional ha estat feble i legislant igual per a totes, ignorant-ne la dimensió. Les tres causes principals —i relacionades— són la manca d’una representació empresarial equilibrada amb les grans empreses a Espanya que minva la capacitat d’incidència, la gestació d’un imaginari col·lectiu que identifica tota empresa com a poderosa i extractiva, sense diferenciar-ne la mida, i que carrega les petites amb responsabilitats que no els pertoquen per l’efecte anterior, i la tendència administrativa a promoure polítiques públiques de forma homogènia per evitar la complexitat de segmentar per dimensions, sovint per manca de recursos i capacitat de gestió diferenciada, i per efecte de les altres dues. El resultat, una mida mitjana empresarial a Espanya molt menor que la d’altres països i que els costi créixer. Darrerament, però, el món associatiu s’ha fet sentir i moltes forces polítiques ja defensen impulsar el creixement. Cal aprofitar aquest consens incipient per revertir la situació. Però també els factors de context que cal tenir en compte per orientar-ho.
DEBILITATS
Les pimes tenen diverses febleses estructurals. Moltes estan poc capitalitzades i endeutades, fet que limita la inversió en modernització i eixampla la bretxa digital. També pateixen escassetat de talent qualificat; malgrat l’alt atur, costa trobar persones, i formades, fet que reflecteix una mala connexió entre l’oferta i la demanda laborals. A més, la pressió de costos és elevada: l’encariment de costos laborals i subministraments empeny moltes pimes a apujar preus, un camí insostenible si no millora la productivitat.
AMENACES
La burocràcia i l’excés de regulació continuen sent grans traves per a les pimes. A escala global, els riscos geopolítics (guerres, aranzels) i les tensions inflacionàries, junt amb un accés al crèdit difícil, suposen un risc important. A més, mesures laborals com reduir la jornada a 37,5 hores podrien generar sobrecostos insostenibles i pressionar els preus a l’alça. Sumant-hi la baixa productivitat i l’alta incidència de baixes laborals, el panorama es complica encara més.
FORTALESES
Malgrat tot, les pimes demostren resiliència. Després de la pandèmia han recuperat nivells de facturació i rendibilitat similars als de 2019. Són el veritable motor econòmic, en generar bona part de la riquesa i l’ocupació. La diversificació sectorial els aporta estabilitat. A més, la flexibilitat i l’esperit emprenedor de les pimes els permet reaccionar àgilment als canvis del mercat. L’aposta per la innovació i la digitalització reforça el seu paper com a motor econòmic i de cohesió social.
OPORTUNITATS
El context actual ofereix oportunitats. Els fons europeus han estat una palanca de creixement; juntament amb la recuperació econòmica i creixement sostingut que tenim, han d’impulsar la digitalització i la innovació. A més, la transició digital i verda és una doble oportunitat: adoptar noves tecnologies pot millorar la productivitat i obrir nous mercats, mentre l’aposta per la sostenibilitat esdevé un factor competitiu; les microempreses també poden mitigar el seu hàndicap de mida gràcies a aquests avenços. Alguna millora de l’entorn normatiu i fiscal juga a favor de les pimes: reduir terminis de pagament i burocràcia n’augmentarà la liquiditat, i mesures com la reducció de l’impost de societats o més deduccions en R+D les ajudaran a capitalitzar-se, créixer i innovar.
Si afrontem les amenaces i debilitats aprofitant fortaleses i oportunitats, però, aquesta vegada, amb les prioritats perquè les nostres empreses guanyin dimensió, podrem superar la partida de la competitivitat. El context de creixement econòmic juga a favor. I si el vent bufa, l’hem d’aprofitar.
