L’any 2025 ha marcat una nova etapa de tensions comercials. L’Administració Trump ha activat una sèrie de mesures aranzelàries d’alt impacte: un aranzel general del 10% sobre totes les importacions dels Estats Units (des del 5 d’abril) i tarifes específiques per a productes de la Unió Europea, de la Xina i d’altres països (Canadà, Mèxic…), a més d’un increment de fins al 50% per a l’acer, l’alumini i els components d’automòbil.
CARLOS PUIG DE TRAVY. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
També es preveu un nou “impost o aranzel de represàlia financer” contra persones i entitats de països que imposin taxes, subsidis o barreres que Washington considera injustes contra empreses o ciutadans nord-americans, com els impostos digitals o les normes BEPS (sobre beneficis empresarials poc gravats). Aquesta iniciativa serà difícil d’aplicar, ja que no té en compte que els Estats Units tenen, amb la majoria dels països de l’OCDE, convenis per evitar la doble imposició que impedirien l’aplicació efectiva d’aquest impost, en la mesura que tenen rang superior a la llei interna nord-americana, segons la secció 894 de l’IRC (Internal Revenue Code of 1986). De totes maneres aquesta situació genera inseguretat jurídica als afectats.
Aquestes mesures no només afecten les relacions comercials bilaterals, sinó que estan redibuixant els fluxos globals i poden desencadenar una reacció per tornar al proteccionisme a escala global amb els importants efectes que això podria suposar, a més de redefinir l’equilibri de forces entre les diferents regions econòmiques i els diversos líders mundials.
Es preveu un nou “impost o aranzel de represàlia financer” contra persones i entitats de països que imposin taxes, subsidis o barreres que Washington considera injustes contra empreses o ciutadans nord-americans
CATALUNYA: UNA ECONOMIA OBERTA SOTA PRESSIÓ
Catalunya, amb un model econòmic basat en l’exportació, no en queda al marge. Segons la Generalitat de Catalunya, aquestes noves barreres podrien afectar més de 3.100 empreses, amb un impacte sobre el PIB regional de fins al 0,2%.
Els sectors més vulnerables són l’automoció i els seus components, la química i farmàcia, el sector agroalimentari (vins i oli, entre altres) i els béns d’equip i maquinària.
Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’impacte potencial seria de 1.055 milions d’euros, dividits entre 281 milions d’euros d’afectació directa i 774 milions d’euros en efectes col·laterals sobre cadenes de valor i proveïdors.
UNA ECONOMIA GLOBAL MÉS INFLACIONÀRIA
Les guerres aranzelàries generen no només friccions comercials sinó, també, efectes inflacionaris globals per una sèrie de motius:
• Canvis en les cadenes de proveïment: empreses globals que depenen de components xinesos o nord-americans han de cercar alternatives més cares.
• Efecte dòmino de represàlies: si un país com la Xina imposa aranzels al blat de moro nord-americà, busca altres proveïdors, cosa que fa pujar els preus mundials.
• Augment dels preus dels béns per altres mercats: països que exporten als Estats Units (com Mèxic o Alemanya) poden traslladar increments de preus a altres mercats per compensar pèrdues de marges.
• Reorientació del comerç: d’una banda, importar de mercats més llunyans incrementa costos logístics i provoca ineficiències i, de l’altra, les exportacions que anaven als Estats Units es poden acabar desviant a altres mercats reduint preus.
• Tensions en primeres matèries: l’encariment de l’acer, l’alumini o el petroli repercuteix directament sobre la construcció, l’energia i el transport.
• Incertesa financera i canvis de divisa: la volatilitat del dòlar o del iuan té un efecte directe en les importacions i la inflació local.
Els aranzels, malgrat ser un instrument legítim de política comercial, poden tenir conseqüències econòmiques negatives a escala global
RESPOSTES INSTITUCIONALS A CATALUNYA
La Generalitat de Catalunya ha activat una sèrie de mesures de xoc dins del Pla de Defensa de la Catalunya de tothom que s’agrupen en els següents cinc eixos:
• Línia d’ajuts de 300 milions d’euros a sectors crítics.
• Préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) per valor de 900 milions d’euros per reforçar la internacionalització.
• Campanyes de promoció internacional i suport logístic des de les delegacions d’ACCIÓ a Nova York i Miami.
• Programa “Adapta’t als nous Estats Units” amb assessorament legal, webinars i acompanyament.
• Jornades formatives i assessorament sobre riscos aranzelaris, gestió de divises i estratègies d’internacionalització.
Aquestes iniciatives s’emmarquen en el Pla de Competitivitat Internacional 2024–2028, que també preveu suport a la digitalització, presència a fires i cerca de nous mercats (Àsia, Llatinoamèrica, Àfrica).
En paraules de Dani Rodrik: “La globalització només és sostenible si no es converteix en un instrument per imposar guanyadors i perdedors“
CONCLUSIONS
Els aranzels, malgrat ser un instrument legítim de política comercial, poden tenir conseqüències econòmiques negatives a escala global. Segons l’últim informe de la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament), les guerres aranzelàries desincentiven la inversió, afecten les cadenes globals de valor i poden reduir el creixement global en més d’un 1% en escenaris de tensió perllongada.
Els països petits i mitjans, com Catalunya dins l’òrbita de la Unió Europea, en surten especialment perjudicats, ja que depenen més de l’accés a mercats exteriors i tenen menys capacitat de resposta unilateral.
Tot i que els aranzels nord-americans tenen un efecte disruptiu sobre l’ordre comercial global i posen en tensió economies obertes, com la catalana, també ofereixen una oportunitat per:
• Diversificar mercats.
• Millorar la gestió del risc.
• Millorar eficiència logística i resiliència.
• Reforçar la defensa institucional del comerç multilateral.
En paraules de l’economista i professor turc Dani Rodrik: “La globalització només és sostenible si no es converteix en un instrument per imposar guanyadors i perdedors”. La resposta passa per una Europa més assertiva i una Catalunya que segueixi apostant per la competitivitat global basada en la innovació i la proximitat als mercats.
Bibliografia
1. The White House (2025). Proclamation on Adjusting Imports of Steel and Aluminum into the United States.
2. Barría, C. (2025). Cómo puede afectar a la economía de México que Trump haya impuesto un arancel del 25%. BBC News Mundo.
3. Cadena SER Catalunya (14.02.2025). El Govern xifra l’impacte potencial de la guerra comercial: 0,2% del PIB i més de 3.000 empreses.
4. Cambra de Comerç de Barcelona (2025). Informe mensual de conjuntura internacional.
5. Sánchez-Quiñones, J. (13.06.2025). Seudo arancel financiero en forma de impuesto represalia. El Economista / LinkedIn.
6. Documento intern de síntesi (2025). Efectes de les polítiques aranzelàries sobre la inflació global.
7. UNCTAD (2025). World Investment Report.
8. Generalitat de Catalunya – ACCIÓ (2024). Pla de Competitivitat Internacional 2024–2028.
9. European Commission (2025). “EU response to US tariffs”.
10. Financial Times (04.04.2025). “US escalates tariffs amid global trade tensions.
