Que persones de tot el món es reunissin voluntàriament per escriure articles per a crear una enciclopèdia multilingüe en línia d’accés lliure semblava una idea, com a mínim, extravagant el 2001, any en què va néixer Viquipèdia. No obstant això, avui dia, aquesta és una de les 10 pàgines web més visitades i buscades d’Internet. El seu fundador, Jimmy Wales, ens explica quines han estat les claus del seu èxit en aquesta entrevista, on també denuncia que l’actual augment de la censura i el control governamental de la Xarxa amenacen seriosament el nostre accés lliure al coneixement.
EMMA BOUISSET
Parli’m dels orígens del projecte: d’on sorgeix la idea? Alguna vegada va arribar a imaginar que Viquipèdia revolucionaria la manera com ens relacionem avui dia amb la informació a Internet?
No crec que hagi estat fins fa uns mesos, quan Viquipèdia realment ha començat a créixer, que he començat a imaginar-ne tot el potencial. Viquipèdia es va fundar sobre la base d’una idea bàsica: que qualsevol persona pogués participar en la creació i compartició de la suma de tot el coneixement. Originalment, Viquipèdia va començar com un projecte alimentador per a una altra empresa, Nupedia, que es basava en un model revisat per persones expertes. En dos anys, però, Nupedia només contenia prop d’una dotzena d’articles, mentre que Viquipèdia va arribar a tenir-ne aproximadament un miler en els seus primers mesos, i 20.000, a la fi del seu primer any. Es va fer evident que el model de Viquipèdia era reeixit i increïblement únic: la idea que les persones de tot el món poden (i volen) escriure una enciclopèdia! 17 anys més tard, s’ha format un moviment al seu voltant. I, avui dia, ja es compten per centenars de milers les persones que estimem Viquipèdia i a qui ens apassiona la informació gratuïta, fiable i neutral.
“La censura i el control són dues de les principals amenaces a les quals s’enfronten recursos de coneixement gratuït com ara Viquipèdia. Els governs s’han tornat cada vegada més sofisticats en la forma com suprimeixen les crítiques, i hem vist un augment constant de la censura a tot el món.”
Precisament, una de les primeres crítiques que va rebre l’enciclopèdia estava relacionada amb la veracitat dels seus continguts. Com van superar aquesta amenaça?
Els editors voluntaris de Viquipèdia treballen àrduament per estar segurs que la informació que conté l’enciclopèdia és neutral i està basada en fonts de confiança. De fet, la neutralitat i la verificabilitat són dues de les tres polítiques centrals de Viquipèdia. Els editors voluntaris han creat eines i processos per a controlar la informació que publiquem i abordar el contingut que no compleix amb els nostres estàndards. També s’han publicat diversos estudis, realitzats, per exemple, per la revista Nature i la Universitat d’Oxford, que han conclòs que Viquipèdia és tan fiable, o fins i tot més, que d’altres enciclopèdies, inclosa l’Enciclopèdia Britànica. En general, aquest procés funciona bé, i veiem aquest model obert com un de les fortaleses centrals de Viquipèdia.
I actualment, quins diria que en són els principals perills?
La censura i el control són dues de les principals amenaces a les quals s’enfronten recursos de coneixement gratuït com ara Viquipèdia. Els governs s’han tornat cada vegada més sofisticats en la forma com suprimeixen les crítiques, i hem vist un augment constant de la censura a tot el món. Viquipèdia és un lloc al qual la gent acudeix per a ampliar el seu coneixement sobre el món que ens envolta. Sóc un ferm creient que una millor comprensió condueix a millors decisions, i crec que al nostre món li resultaria molt útil comprendre millor el clima actual. La censura i el control posen límits a la manera com podem accedir a aquesta comprensió, i és una àrea de preocupació que hem d’abordar activament.
“Davant de qualsevol intent, sempre hi ha la possibilitat de fracassar.”
En algun moment va tenir la sensació que Viquipèdia podia fracassar?
Davant de qualsevol intent, sempre hi ha la possibilitat de fracassar. Gent de tot el món reunint-se per a escriure articles per a una enciclopèdia? Doncs sí; centenars de milers de persones ho fan. És cert que vaig ser jo qui va iniciar Viquipèdia, però en realitat són les nostres comunitats de voluntaris les que n’asseguren el continu creixement, èxit i sostenibilitat en el futur.
Quina ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre des dels inicis del projecte?
Jo sempre faig broma sobre mi mateix; em defineixo com un optimista patològic. En general, crec que tot anirà genial. Això vol dir que em resulta difícil respondre a les preguntes sobre “decisions difícils”, perquè no descriuen la manera com experimento el món.
“Tindrà Viquipèdia un aspecte diferent l’any 2030 respecte de l’actual? Qui ho sap! Però sí sé que partim d’un camí sòlid que ens guiarà en l’objectiu d’assolir un futur millor per a Viquipèdia i per al coneixement lliure al món.”
Un món en constant canvi. Com Viquipèdia, una idea que ha crescut en els últims anys gràcies a seccions paral·leles com Wikimedia Commons, Viccionari, Viquitexts, Viquillibres, Viquinotícies, Wikiquote, Wikispecies, MediaWiki, Viquillibres, Wikivoyage, Wikidata i MediaWiki. Han tocat sostre? Amb què ens sorprendrà Jimmy Wales en el futur?
L’any passat, ens vam embarcar en una sèrie de discussions globals que tractaven de definir el futur del moviment Wikimedia per a l’any 2030. Voluntaris, afiliats de Wikimedia, socis, investigadors i d’altres es van unir a la conversa, que vam batejar com a Wikimedia 2030. Ens plantejàvem qüestions com ara: quin paper volem que jugui Wikimedia al món? Quines són les oportunitats i desafiaments més importants que ens esperen? Quines tendències en tecnologia, educació i accés modelaran el nostre futur?
El procés, basat en la investigació, va ser fascinant i va conduir-nos a prendre una direcció que ajudés a guiar el futur del nostre moviment. Vam acordar que volem assegurar que Viquipèdia continuï evolucionant per a satisfer les necessitats de futurs estudiants i cercadors de coneixement, per exemple, a través de nous formats de coneixement i maneres d’accedir-hi. També, que volem que el projecte es converteixi en un espai veritablement global i inclusiu en el qual qualsevol persona que vulgui compartir el coneixement en els llocs de Wikimedia pugui fer-ho. I vam aprendre que Viquipèdia té una veu quan es tracta de donar suport a polítiques i valors que han permès que projectes de col·laboració com el nostre prosperin.
Tindrà Viquipèdia un aspecte diferent l’any 2030 respecte de l’actual? Qui ho sap! Però sí sé que partim d’un camí sòlid que ens guiarà en l’objectiu d’assolir un futur millor per a Viquipèdia i per al coneixement lliure al món. Estic desitjós de veure cap a on ens portarà a mesura que construïm el proper capítol del nostre futur.
L’aventura del saber
Graduat en Finances per la Universitat d’Auburn i Màster en Finances per la Universitat d’Alabama, Jimmy Jimbo Wales (Huntsville, Alabama, EUA, 1966) és el creador, juntament amb Larry Sanger, de Viquipèdia i és, també, el president emèrit de la Fundació Wikimedia, la fundació sense ànim de lucre que l’administra. Entre els anys 1996 i 2000, mentre treballava com a inversor borsari a Chicago (un temps durant el qual va guanyar suficients diners com per a, segons va afirmar en aquell moment la revista Wired, no haver de tornar a treballar en la seva vida) va fundar Bomis, un motor de recerca eròtic amb els fons del qual va veure la llum l’any 2000 el que seria el germen de Viquipèdia: Nupedia. El projecte, una enciclopèdia de naturalesa de contingut lliure escrita per experts –amb Larry Sanger com a redactor en cap–, va durar fins a l’any 2003, i, en part, va desaparèixer a causa del naixement de Viquipèdia dos anys abans, ja que, a diferència de Nupedia, aquesta era públicament editable abans d’entrar en el procés de revisió per experts.
Entre d’altres reconeixements, Wales va ser inclòs el 2006 a la llista de les 100 persones més influents del món (categoria de Científics i Pensadors) de la revista Time. El 2015, Viquipèdia va aconseguir el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional.
