Tesco és un dels líders mundials en venda minorista. Tot i ser una empresa amb grans fortaleses i molt apreciada pels consumidors, del 2012 al 2014 va cometre un frau comptable que li va sortir molt car. En el món dels negocis i, especialment, en els països anglosaxons, l’engany no es perdona.
Oriol Amat. Catedràtic d’Economia Financera de la UPF i UPF Barcelona School of Management, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i vicepresident ACCID.
“Estem fent tot el possible per ‘restablir la confiança’ després de veure patir la marca…
El que va passar va ser una enorme font de tristesa per a tot l’equip de Tesco, però ara som una empresa diferent.”Dave Lewis, conseller delegat de Tesco
UNA PARADA DE MERCAT QUE ES TRANSFORMA EN UN GRUP AMB 450.000 EMPLEATS
Tesco és la cadena de supermercats líder del Regne Unit i és una de les empreses europees amb més treballadors, 450.000. El seu eslògan: “Every little helps” (Cada petita cosa ajuda) resumeix un model de negoci molt reeixit que compta amb 6.800 botigues (supermercats, hipermercats, benzineres, botigues de conveniència i banca). També és present a Irlanda, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Índia i Corea del Sud.
L’empresa va ser creada per Jack Cohen (1898-1979), fill d’una família d’immigrants jueus procedent de Polònia. Ja de molt jove tenia clar que volia ser botiguer, i per culpa d’això es va enemistar amb el seu pare, que no veia amb bons ulls la seva vocació. Va decidir marxar de casa i, com que no tenia diners, el 1917 es va allistar a l’exèrcit. Poc després, quan el seu vaixell de guerra estava a punt d’entrar al port d’Alexandria, va topar amb una mina que havia posat l’exèrcit alemany. El vaixell es va enfonsar en set minuts i varen morir 209 persones. Ell es va salvar gràcies a una infermera que el va ajudar a mantenir-se a l’aigua. Poc després, va contraure la malària i el varen repatriar a Anglaterra, essent desmobilitzat el 1919. L’exèrcit el va indemnitzar amb 30 lliures esterlines (que equivaldrien a 1.715 euros d’avui).
Tota la indemnització la va invertir a comprar excedent de menjar de l’exèrcit que venia en una parada al mercat de Hockney, a Londres. Al mercat, els venedors es reunien a primera hora del matí i en sentir el senyal, tots corrien per instal·lar-se al seu lloc preferit. Cohen no podia córrer ràpid, de manera que simplement llençava la gorra i així aconseguia el millor lloc. En pocs anys, ja era el propietari de vàries parades del mercat on hi treballaven diversos membres de la seva família. El 1924 es va casar amb Sarah Fox, filla d’una família jueva procedent de Rússia, i varen invertir tots els regals del casament en el negoci.
L´EXPANSIÓ
Incrementar el nombre de parades, però, era difícil, ja que costava trobar socis de confiança. Per això, el 1929, va obrir la primera botiga. A la dècada dels anys trenta ja va superar les 100 botigues. Cohen creixia a base de comprar petites cadenes de botigues i vendre els productes més barats que ningú; tal com deia sovint: “Apila-ho alt i ven-ho barat.”
El model de negoci de Tesco ha triomfat especialment al Regne Unit i Irlanda. Però, a partir del 2011, l’empresa, que sempre havia crescut en vendes i beneficis, va començar a afluixar a causa del fort augment de la competència, i alguns directius van optar per l’engany comptable per amagar-ne la situació real
El 1958, després d’un viatge als Estats Units, on va visitar diversos supermercats, va obrir un dels primers establiments d’aquest tipus d’Europa. Durant els anys seixanta, Tesco va continuar la seva expansió, diversificant els seus productes i va començar a vendre roba. A la dècada dels noranta, va ampliar la gamma de productes amb llibres, serveis financers, telecomunicacions, benzina, etc. A més, l’empresa va decidir atreure també persones preocupades per la qualitat, i no solament pel baix cost, i va créixer fins a tenir 2.000 botigues 15 anys més tard. Avui dia és un dels grups de distribució més grans del món (veure la figura 1) i serveix milions de clients per setmana a les tendes físiques o en línia.
És la vuitena marca més valorada del Regne Unit (veure la figura 2).
En aquests moments, la cadena està fent una aposta important pel comerç electrònic i s’espera que aquesta sigui una de les seves vies importants de creixement en els propers anys.
EL FRAU COMPTABLE
A partir del 2011, a causa del fort augment de la competència, a Tesco li costava de mantenir el nivell de vendes i beneficis, per això diversos directius van optar per manipular-ne els comptes, en lloc de reconèixer que l’empresa no anava tan bé. Això es va descobrir arran de la denúncia anònima d’un empleat del departament de comptabilitat. Finalment, Tesco va admetre, el 22 de setembre del 2014, que del 2011 al 2014 va inflar els seus beneficis en 326 milions de lliures esterlines. El maquillatge va representar al voltant d’un 10% dels seus beneficis. Els enganys comptables es van fer de la manera següent:
• Ingressos ficticis: Tesco té acords amb proveïdors que consisteixen en què, si a final de cada any aconsegueixen un determinat volum de compra, el proveïdor els paga un incentiu. A final d’any es comptabilitza una estimació dels incentius que percebran. L’engany va consistir a comptabilitzar unes estimacions exagerades d’aquests ingressos. Aquesta pràctica va representar el 27% del maquillatge total.
La manipulació dels beneficis va ser de 326 milions de lliures esterlines, però quan es va descobrir l’engany, les accions de Tesco van perdre 2.000 milions de lliures esterlines en un sol dia
• Sobrevalorar artificialment les existències: aquest maquillatge està relacionat amb l’anterior, ja que, per aconseguir un volum de compres més elevat, compraven en excés, i part de les existències no es podien vendre per obsolescència. Aquesta obsolescència no es reflectia en el valor de les existències i, per tant, el seu balanç estava sobrevalorat. Aquesta pràctica va representar el 73% del maquillatge total.
Quan es va difondre el maquillatge, la cotització de les accions va baixar un 40% al llarg dels mesos següents i, encara avui, a finals del 2020, l’empresa encara no s’ha recuperat (veure la figura 3 en la qual la fletxa assenyala el moment en el qual es va fer públic l’escàndol).
Arran de l’escàndol, el president de la companyia, Richard Broadvent, va dimitir, i quatre directius van ser acomiadats a finals d’octubre del 2014. El 2016, el regulador borsari britànic (Financial Services Authority, FSA) va imposar a l’empresa una multa de 235 milions de lliures esterlines. Tesco també va haver de compensar els accionistes amb 85 milions de lliures esterlines.
A la figura 4 s’acompanya l’evolució de les vendes i beneficis de Tesco i es pot comprovar la forta pèrdua declarada el 2015 quan es van regularitzar els comptes.
QUÈ FER QUANT UNA EMPRESA NO VA GAIRE BÉ?
Quan una empresa es deteriora, i li cauen les vendes i els beneficis, te vàries opcions en relació amb els accionistes i la societat, en general:
• Amagar la situació amb enganys i/o altres fraus
Aquesta opció, a més de no solucionar el problema, és letal quan es descobreix l’engany. En el cas de Tesco, hem vist les conseqüències negatives del frau comptable (caiguda de la cotització, acomiadament de directius, multes i sancions de les autoritats, indemnitzacions als accionistes…). En d’altres casos de fraus empresarials, els directius han acabat a la presó. Si tenim en compte que els comptes maquillats de Tesco no eren tan diferents dels reals (el benefici es va inflar només en un 10%), no és una bona idea amagar els mals resultats amb enganys, ja que quan es descobreixen és molt pitjor.
Tampoc és bona idea ocultar la mala marxa de l’empresa amb mesures que poden semblar bones a curt termini, però que, a llarg termini, enfonsen l’empresa. Un exemple seria quan una empresa que perd vendes ho compensa venent a clients de baixa qualificació creditícia que, a mitjà termini, no pagaran les compres efectuades. Aquesta mesura pot sostenir les vendes durant uns mesos, però, abans d’un any o dos, els impagaments provocaran mals pitjors.
Tesco va pactar amb les autoritats britàniques que pagaria 235 milions de lliures esterlines en multes i 85 milions en compensacions als accionistes que van perdre diners a causa del frau
• Dir la veritat i posar en marxa mesures per a redreçar la situació
Diversos estudis demostren que, quan una empresa té problemes, la millor opció és reconèixer-ho donant informació puntual sobre què passa i exposar les mesures que es prendran per millorar la situació. Hi ha molts casos d’empreses que han actuat d’aquesta manera i ni els mercats ni els clients les han castigat.
D’aquest cas, la lliçó que se n’extrau és que, com es diu sovint, el millor negoci és ser honrat.
