El Consell de Cambres és l’organisme que coordina les activitats i els convenis amb l’administració de les 13 cambres de Comerç i Indústria de Catalunya. Parlem amb el seus màxims representants per conèixer de primera mà el serveis i el funcionament d’aquesta entitat i prendre la temperatura a la realitat empresarial catalana.
Text: Montse Torres Fotos: Cedides
Com han vist canviar i evolucionar les empreses catalanes en els últims anys? La crisi ha canviat el model empresarial català?
Miquel Valls: Des d’un punt de vista macroeconòmic hem viscut una crisi amb unes característiques similars a les de la de 1929. Un tsunami ha passat damunt les nostres empreses i només aquelles que estaven ben fonamentades, que tenien bones bases, bon producte, podien innovar i estaven ben finançades avui ho poden explicar. A més, les empreses que han sobreviscut són més fortes a escala internacional. I se n’han creat moltes en sectors de futur, com ara les noves tecnologies, els sectors de les telecomunicacions, sectors comercials, venda de serveis…
Domènec Espadalé: Depèn dels sectors. En el cas del de la construcció, per exemple, l’evolució ha estat complexa i en els últims anys s’ha reduït en un 80% la seva activitat. El comerç també ha estat un dels grans perjudicats per la crisi per la davallada del consum intern, que encara ara no s’ha recuperat totalment. El turisme s’ha mantingut i el sector industrial ha estat el que millor ha resistit, sobretot gràcies a l’exportació. Cal incrementar l’exportació a països tercers perquè a Europa hi ha països amb dificultats.
“Les empreses catalanes que han sobreviscut a la crisi són més fortes a escala internacional”
Des del Consell de Cambres s’insisteix molt en la importància de la internacionalització. És, potser, junt amb la innovació, un dels principals reptes de les empreses catalanes?
D. E.: La internacionalització és un dels aspectes més importants. Des del Consell de Cambres centrem els nostres esforços i bona part de la nostra feina a ajudar les empreses a exportar i a internacionalitzar-se, ja que cada vegada més, les empreses catalanes obren seus a d’altres països. Creiem que són dos aspectes molt positius que han tingut un paper molt important a l’hora de reduir els efectes de la crisi econòmica i, per això, el gran repte de les cambres és ajudar a obrir nous mercats, a buscar mercats exteriors i a convèncer els empresaris del fet que no hi empresa que no pugui fer-ho.
M.V.: Quan comença la gran crisi es veu que el model de creixement sobre el qual es pot basar el futur de l’economia catalana és l’exportació i internacionalització de les seves empreses. Amb l’ajuda de les cambres i d’altres institucions (com ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya) es va consolidant la importància dels mercats internacionals en la mentalitat de tots els directius de les empreses.
Quin serà el paper de les cambres per aconseguir-ho?
M.V.: Les cambres estan al servei de les empreses i la seva finalitat es servir a les empreses i ajudar-les en tres aspectes clau: internacionalització, formació dels empresaris i innovació i millora de la competitivitat. En aquest sentit, fins l’any 2010 les cambres tenien un sistema de finançament a través d’unes aportacions obligatòries per part d’algunes empreses (no totes, les que facturaven més d’un milió d’euros i tenien beneficis). En contraprestació, les cambres donaven una sèrie de serveis gratuïts en aquests tres camps. A partir de 2010, però, hi ha un decret del Govern Zapatero que elimina aquesta quota obligatòria i les cambres passen a dependre de les seves possibilitats de venda de serveis o dels possibles convenis finalistes que tinguin amb diferents administracions. A partir d’abril de 2014, quan s’aprova la Llei Bàsica de les Cambres de Comerç d’Espanya, no s’estableix un sistema fix de finançament, però s’obre la porta a negociar amb el futur els sistemes de finançament.
| La dimensió, el handicap de Catalunya vs Europa |
|---|
| Com a membre de diferents organitzacions camerals internacionals, com ara la World Chambers Federation o l’Eurochambers, el màxim responsable del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, considera que un dels grans handicaps de les empreses catalanes respecte de les d’altres països a l’hora d’internacionalitzar és la dimensió: “Mentre que una empresa alemanya de dimensió mitjana està per sobre dels 250 treballadors, per a nosaltres una empresa mitjana és la que té més de 50 treballadors. La dimensió de les nostres empreses és un dels handicaps més grans que tenim per sortir a l’exterior i aquest és un dels grans aspectes a millorar. És una de les assignatures pendents de l’economia catalana.” |
“La manca d’inversions (de l’Estat) influeix en la competitivitat de les empreses”
Aleshores, el decret del president Zapatero ha suposat una estocada mortal per a les cambres de comerç?
M.V.: No ha estat una estocada mortal perquè hem sobreviscut i estem més vives que mai. Però sí que ha suposat una adaptació molt dura. Hem hagut de fer grans ajustos a les nostres plantilles de personal i hem hagut de treballar molt intensament per sobreviure en condicions molt difícils durant els últims anys. Però ho hem aconseguit i això ens ha fet més forts. Continuen existint les 81 cambres de comerç que hi havia al començament, el sistema ha resistit i això té el seu mèrit perquè hi ha zones d’Espanya on ho han passat molt malament.
D. E.: Jo tampoc no crec que hagi estat una estocada mortal, ja que hi ha molts països –especialment, els països del nord d’Europa- que estan en la mateixa situació, no tenen quotes obligatòries i treballen en col•laboració amb l’administració, de manera que aquesta sap que pot comptar amb les cambres per a la prestació de serveis. En aquest sentit, crec que les cambres han de donar resposta a les necessitats de les empreses, sobretot en camps com la internacionalització, l’emprenedoria, la creació d’empreses, la formació, el tribunal arbitral… Són serveis que s’han d’anar implementant i han de servir per crear les noves cambres, menys ambicioses que fins ara, però amb objectius concrets.
Quines són, doncs, les principals fonts de finançament actuals de les cambres?
M.V.: Les principals fonts de finançament són la venda de serveis de valor afegit, com els tràmits d’internacionalització, de comerç exterior (certificats d’origen… etc.), i convenis finalistes que fem amb determinades administracions.
D. E.: Si abans el 70% dels ingressos de les cambres provenia de les quotes i el 30%, de la prestació de serveis, ara s’ha capgirat la situació.
Aquests canvis en el finançament han obligat a canviar la tipologia de serveis oferts?
M.V.: Evidentment. Ara gairebé no oferim serveis gratuïts, només alguna cosa d’informació, perquè hem de funcionar cobrint costos, i és evident que això suposa donar cada vegada més serveis de valor afegit útils per a les empreses, però que, al mateix temps, serveixin per defensar la supervivència de les cambres.
| Visió de futur |
|
|---|---|
| Malgrat que des del Consell de Cambres són optimistes respecte del creixement de l’economia catalana (calculen superar la mitjana espanyola basant-se en la indústria i el turisme i “és molt possible que pel segon semestre de l’any es comenci a recuperar la construcció”, afirma el seu president, Miquel Valls, que afegeix que “diria que això ens pot portar a un creixement superior al 2% del PIB”), la manca d’inversions de l’Estat encara influeix negativament en la competitivitat de les empreses: “A Girona, per exemple, els últims pressupostos suposen una inversió per càpita de 70 euros per persona, quan hi ha altres zones d’Espanya on s’hi han destinat 400 euros. Aquesta manca d’inversions influeix negativament”, subratlla el seu vicepresident, Domènec Espadalé. |
