En una pime, cada persona és important. No és una frase feta, és un fet operatiu: quan algú perd la motivació, quan no se sent visibilitzada, quan deixa d’aprendre… l’empresa ho nota.
MATILDE MARTÍNEZ CASANOVAS. Directora general d’IGEMA Business School
Parlem molt de retenir talent, però potser la pregunta clau no és per què se’n va, sinó per què no s’activa. El talent no marxa d’un dia per l’altre: es va apagant. I ho fa quan no troba estructura, estímul o sentit. No se sol apagar per falta de compromís, sinó per excés de soroll intern: estructures confuses, burocràcia innecessària, tasques sense sentit que desgasten sense que ningú ho noti. Atribuïm constantment l’estancament a factors externs —el mercat, el finançament, la competència—, quan moltes de les claus són internes. Activar el talent no és un gest puntual ni una qüestió de carisma: és una decisió estructural. És aquí on té un paper important el creixement sostenible.
EL TALENT NO ES GESTIONA: ES CONREA
El talent no és un recurs que s’administra. És una energia que es conrea o es perd. En una pime en què no hi ha estructures intermèdies per dissimular el que no funciona, l’activació del talent és decisiva. Si no hi ha condicions perquè les persones s’impliquin, l’empresa s’estanca. I si el que hi ha són inèrcies, i no estratègia, el talent simplement deixa d’aportar. Conrear el talent no és només reconèixer-lo, sinó fer-lo valdre. Preguntar, escoltar, obrir espai a propostes. Fer que cada persona vegi com contribueix al projecte col·lectiu. Sense això, la resta és només una qüestió decorativa. Cuidar el talent significa més que identificar-lo; així, cal crear les condicions perquè tingui sentit quedar-se. I aquí entra un factor moltes vegades subestimat, però que ho sosté tot des de dins: la motivació. La motivació no neix de l’atzar, sinó del context. I si l’estructura és hostil, ni el millor talent floreix.
SENSE MOTIVACIÓ, NO HI HA CREIXEMENT
La motivació no es compra. Es genera. Té a veure amb el sentit que donem a la feina i el vincle amb què construïm. Les persones no donen el millor de si perquè se’ls exigeix més, sinó perquè senten que el seu esforç té impacte. Les pimes tenen un avantatge que sovint infravaloren: la proximitat. Poden construir cultures on s’escolta i es reconeix, però si es gestiona amb urgència o desconfiança, l’equip esdevé mecànic. La motivació també necessita espai: sense temps, sense claredat i sense autonomia, no hi ha motivació que aguanti.
ORGANITZACIÓ: O ACTIVA O DESGASTA
No es tracta només de tenir talent, sinó de saber canalitzar-lo. Moltes pimes perden energia en processos mal definits, rols superposats o decisions que s’eternitzen. El resultat: persones frustrades, potencial bloquejat, creixement alentit. Una organització clara, àgil i coherent allibera talent. Permet que cada persona sàpiga què se n’espera, amb qui pot col·laborar i com pot aportar valor. No es tracta de burocràcia, sinó de disseny conscient. I encara que una bona estructura canalitza el potencial, el que l’expandeix és la formació. En un entorn canviant, aprendre ja no és opcional: és sembrar futur. L’energia no es perd: es dissol en tasques que no sumen, correus que no fan avançar i decisions que no arriben.
FORMACIÓ CONTÍNUA: SEMBRAR EL FUTUR
Formar no és un luxe, és una necessitat estratègica. En contextos de canvi, qui no aprèn es queda enrere. I en una pime, això no es pot permetre. La formació és una de les palanques més directes per activar el talent: obre horitzons, desenvolupa noves competències i genera reconeixement. No és només preparar-se per al futur, sinó d’alliberar capacitats que ja són aquí, però no troben el canal. A més, formar envia un missatge clar: “Apostem per tu”. Això fidelitza molt més que qualsevol incentiu puntual. I, sobretot, protegeix la pime del seu risc més gran: quedar obsoleta des de dins.
UN ENFOCAMENT DE FRICCIÓ ZERO
Activar el talent no sempre implica afegir més: més motivació, més formació, més incentius. Sovint, el que fa falta és eliminar coses: soroll, obstacles, burocràcia, desconfiança. El talent hi és, però no flueix. I no perquè no vulgui, sinó perquè no pot. Es queda atrapat en processos lents, en estructures confuses o en decisions que no arriben mai. Per això, les pimes que realment creixen adopten una lògica diferent: l’enfocament de fricció zero. Aquesta lògica parteix d’una idea simple: no es tracta d’exigir més, sinó de reduir el que impedeix avançar. Perquè quan les persones tenen marge, claredat i connexió, el talent s’activa sol. El compromís no es força: s’allibera.
CONCLUSIÓ
El creixement d’una pime no depèn només de l’estratègia, del mercat o del finançament. Depèn, sobretot, de les persones que la sostenen dia sí dia també. I si aquest talent no s’activa, no suma. Es desgasta. No es tracta de retenir per por de perdre, sinó de construir entorns en què les persones vulguin quedar-se perquè senten que creixen, són importants i contribueixen. Perquè quan això passa, el talent no se’n va. Es multiplica. La pregunta és simple, però poderosa: què estàs fent avui perquè el teu equip vulgui seguir aquí demà? Perquè les empreses no perden el talent de cop. El dilueixen cada dia quan no li donen espai per desplegar-se.
