Som a principis de juliol de 2030. A l’acte de clausura del Congrés Internacional de Competitivitat de les Pimes es fa un gran enrenou quan apareixen les conclusions a la pantalla. Van encapçalades pel títol “Polítiques per reduir la bretxa entre les pimes i les grans empreses”
JOSEP-FRANCESC VALLS. Professor i periodista
–Les empreses europees fan un salt espectacular a mesura que els diferents països del continent s’incorporen a la Unió –parla el president de l’esdeveniment–. El marc competitiu s’amplia i apareixen noves oportunitats. Però hem creat unes estructures comunitàries més al servei de les grans empreses que no pas de les pimes. No es tracta de retirar privilegis a les primeres, sinó d’elevar al mateix rang les petites i les mitjanes. Crec que a les reunions d’aquests tres dies s’ha debatut prou i s’ha generat un full de ruta ben intel·ligent. L’objectiu és donar a les pimes les mateixes eines i poder de decisió que a les grans.
De cada ponència se n’han encarregat un acadèmic i un empresari, braç a braç. D’aquesta manera, s’ha evitat el biaix que s’hauria produït si les reunions les hagués pilotat exclusivament un dels dos. Els primers atribueixen als segons una practicitat excessiva i una visió curtterminista, frivolitat a l’hora de tractar amb dades i una baixa estima del pensament crític; i els empresaris, al seu torn, els critiquen que es perdin en les xifres, que estan allunyades de la realitat, i que es moguin més per les anàlisis que pels resultats. Al frontispici d’aquest congrés s’han unit el mètode i el pragmatisme.
A la UE es considera pime una empresa de menys de 250 empleats. Ara bé, el percentatge de les que tenen menys de 50 treballadors és del 98,9%
El PIB de la UE per a aquest 2030 se situa en els 18,6 bilions d’euros. Es compleix la previsió moderada d’un creixement interanual des de 2025 de l’1,5% anual. És veritat que en aquest quinquenni el PIB xinès ha augmentat per sobre de l’europeu com a conseqüència d’un augment de la productivitat i la implantació tecnològica dels asiàtics, però la distància s’escurça. Respecte als Estats Units, Europa ha recuperat durant aquest període prop del 15% anual, de manera que s’han complert les previsions del Penn Wharton Budget Model del 2025. La desfeta nord-americana s’ha produït durant els anys de mandat de Trump: la política d’aranzels; les deportacions de persones, que han provocat falta de mà d’obra; les retallades fiscals agressives; la pèrdua de confiança dels mercats en les mesures aplicades per la Reserva Federal nord-americana per les decisions veleïtoses que s’han pres, i l’increment dels pressupostos de defensa han perjudicat el ritme de creixement des del 2021 fins al 2025, que es va acostar al 4% anual. Avui dia, malgrat les correccions dels demòcrates, encara no es perceben els resultats del canvi de rumb.
L’INCREMENT DEL PIB D’UN 5%
A la UE es considera pime una empresa de menys de 250 empleats. Ara bé, el percentatge de les que tenen menys de 50 treballadors és del 98,9%, segons dades de la Comissió Europea. Aquests més de trenta-dos milions de corporacions facturen uns 370.000 euros bruts anuals de mitjana, però la seva contribució al PIB se situa al voltant del 45% del PIB total. Doncs bé, una de les ponències més reeixides va presentar la hipòtesi següent: si les pimes europees de menys de 50 treballadors incrementessin la facturació un 5%, el PIB europeu augmentaria el 3,58%; descomptant-hi diversos costos com els inputs, els salaris i els impostos addicionals, el saldo net l’incrementaria el 3,2%; a aquest ritme, la Xina i els Estats Units són a tocar.
Les pimes europees estan molt menys internacionalitzades que
les nord-americanes i les xineses
Va haver-hi consens entre els participants que aquest supòsit resulta fàcilment assolible a mitjà termini si es combinen mesures exògenes i endògenes, en les quals han de destinar esforços tant les empreses mateixes –empresaris, directius, empleats, accionistes– com totes les administracions –local, autonòmica, nacional i europea.
–Sense aquesta col·laboració, no hi ha èxit –van cridar a l’uníson desenes de participants a la xarxa assenyalant principalment el sector públic.
LES MESURES MICRO I MACROECONÒMIQUES
Els ponents exposen, en primer lloc, les conclusions que tracten sobre les mesures endògenes, és a dir, les de microeconomia:
–Hem concentrat tots els esforços en el fet que els empresaris siguin conscients de la transformació digital de les seves estructures. Aquesta és la mare dels ous. No es tracta només de fer servir les noves tecnologies, indispensables, sinó sobretot d’alinear el model de negoci des dels valors dels clients i crear una cadena de subministrament adequada. Per això, cal escoltar els consumidors, innovar al voltant de les seves necessitats i aspiracions i com ho desitgen, i controlar la satisfacció; aquestes tres polítiques no són puntuals, sinó que s’han de desenvolupar de manera permanent. Per aconseguir aplicar aquest nou model es necessita el següent: identificar de manera clara dels productes, les gammes i els serveis que desitgen els clients, ben diferenciats respecte a la competència; ajustar l’import a la relació qualitat-preu que han reclamat en els últims anys; establir una relació directa amb el client a través de tots els canals per optimitzar el cicle de vendes; explorar constantment per expandir-se, amb el convenciment que més enllà sempre apareix un nou nínxol o segment; automatitzar els processos per controlar l’eficiència productiva i els costos; atreure el talent necessari, intern o extern, assegurar-li una formació constant i remunerar-lo de manera adequada; i buscar el finançament més avantatjós. Els resultats del canvi seran el creixement de la facturació i dels marges.
El millor que ha fet Europa en els últims anys és atreure part del talent que fugia dels Estats Units de Trump, cosa que s’ha notat en el nombre de patents i en els processos d’innovació
I després de les polítiques exògenes, un altre dels ponents enuncia les macroeconòmiques:
–Les pimes europees estan molt menys internacionalitzades que les nord-americanes i les xineses. Totes dues s’han servit de la transformació digital per llançar-se a conquerir els mercats exteriors desenvolupant les plataformes tecnològiques que ens han envaït. En canvi, les nostres empreses tan sols han aprofitat l’oportunitat de l’aixecament de fronteres del mercat únic per expandir-se a l’interior, però el seu nivell d’internacionalització a la Xina, als Estats Units i a la resta del món és substancialment més baix.
Un altre ponent complementa aquesta idea:
–És comprensible que la UE, els governs nacionals, regionals i locals donin més suport a l’expansió de les grans empreses: els resulta més fàcil negociar-hi; amb les pimes, tot és més laboriós i feixuc. Passa el mateix amb les polítiques d’innovació, comercialització, ús de la marca nacional o cadenes de subministrament conjuntes. S’ha demostrat en la gestió dels fons Next Generation. El 2024, Funcas va donar les dades corresponents a les grans empreses espanyoles. Aquestes van obtenir el 59,3% del total, mentre que les pimes de menys de 50 treballadors només en van aconseguir el 14,4%; si a aquest percentatge hi afegim el de les micropimes (de 0-9 empleats), els suports comunitaris a la reestructuració de les pimes amb prou feines superen el 20%. El repartiment dels programes Horizon és molt similar, segons Euromonitor. L’últim estudi aparegut l’any passat, 2029, constata que la bretxa s’eixampla. Els criteris de la UE resulten cada vegada més restrictius, mentre que les pimes van molt més lentes en aquesta direcció. És el peix que es mossega la cua.
–Entre les mesures que s’han d’adoptar cal sumar-hi –afegeix un altre ponent al fil– la reducció de la morositat, la simplificació dels tràmits administratius, el manteniment de l’estabilitat normativa, l’automatització de l’accés al crèdit i la convenient adaptació al llenguatge de la pime.
–Vull afegir-hi un altre bloc de mesures des de l’àmbit formatiu –intervé un altre–. Lluny de les universitats, dels centres de formació i recerca, no som ningú. El millor que ha fet Europa en els últims anys és atreure part del talent que fugia dels Estats Units de Trump, cosa que s’ha notat en el nombre de patents i en els processos d’innovació. Enguany ja es reflectirà al PIB. El procés s’ha desenvolupat de manera intel·ligent mitjançant l’aplicació d’incentius fiscals.
Els dos mil participants en el Congrés Internacional de Competitivitat de les Pimes, meitat acadèmics meitat empresaris, rubriquen les conclusions fent milers de likes i d’aplaudiments virtuals
